30 de desembre de 2007

LA TERRA


Fa molts anys, la meva cosina em va dir que quan veina a Barcelona, es sentia com una formigueta. Em va cridar l'atenció. Jo, potser perquè estic a acostumada a les ciutats, no tinc aquesta sensació d'estar en un lloc tan gran com per sentir-me una formiga. Ni tan sols quan vaig estar a la Xina.

Però una nit, de sobte, em va passar. No fa pas gaire, al cine, una sessió golfa, poca gent i una gran pantalla, tot perfecte per endinsar-te en la pel.lícula: "Tierra, la película de nuestro planeta", de Mark Linfield i Alastair Fothergill, (la recomano a tothom!!!).

Mira que he vist documentals sobre el planeta Terra, però aquest va ser especial... De sobte era allí caminant pel gel, nadant per oceans, volant per damunt de deserts... De sobte, les persones haviem desaparegut... De sobte havia de fer un esforç per entendre que nosaltres, i els pobles, i les ciutats també estan allí, molt lluny però al mateix lloc, la Terra.

I la vaig sentir tan gran... i em vaig sentir tan petita, tan petita, que ni una formiga, un puntet, un micropuntet.

Quina sort tenim de viure en un lloc tan preciós!! I aquests dies, de desitjos, nous propòsits i bones intencions, em fan pensar en la frase que vaig llegir no sé on: " Sigues tu el canvi que vols veure en el món", Gandhi.

ESPERO QUE EL 2008 SIGUI UN BON ANY PER A TOTS!! LA TERRA INCLOSA!




29 de desembre de 2007

LA PEDRA QUE M'HA TRIAT (Bxta.)

Fa un parell de setmanes a la llibreira Excellence vaig veure unes capsetes on hi deia "És la pedra qui et tria a tu". I cada una tenia una pedra diferent a l'interior ( que no es veia des de fora). De seguida em va cridar l'atenció una capseta , i la persona que anava amb mi me la va comprar i me la va regalar aquests nadals. Ja ni me'n recordava. Em va fer molta il.lusió!
Quina pedra hi havia?? L'obsidiana nevada. Aquesta és la pedra que m'ha triat. I en un paperet explicava: "és una pedra que ens ajuda a contactar amb les parts més ocultes de nosaltres mateixos, a vegades menys agradables, per acceptar-les i sublimar-les. Fa de pont entre les emocions i la ment. Indicada en els casos de depressió, nervis o ansietat. És coneguda com la pedra de la justícia"

Perfecta!! em va encantar!! El dia que em decideixi a remenar la meva "part fosca" la tindré a la vora.

28 de desembre de 2007

LA BIBLIA DE LOS CRISTALES



L'altre dia una noia em va explicar que té una làmpara de sal a la tauleta de nit, i que alguns cops la deixa encesa tota la nit perquè a l'endemà es desperta molt relaxada i descansada.
Jo li vaig explicar que una professora de ioga m'havia dit que si et poses un cristall de quars rosa a una mà, i un de transparent a l'altra, i els tens uns deu minuts, quedes molt relaxat. Jo me'n vaig comprar un de cada, i alguna nit els agafo i em quedo adormida amb ells, i a l'endemà em desperto molt relaxada i descansada.
Desconec les propietats químiques o electroquímiques que tenen els minerals, i les que tenim els humans, i com ens pot afectar el contacte amb determinats cristalls, però l'experiència em diu que el contacte amb determinades pedres provoca efectes sobre les persones.
Pel que fa a les característiques i propietats terapèutiques dels cristalls, em van recomanar un llibre: "La bíblia de los cristales", de Judy Hall (Ed.Gaia).


21 de desembre de 2007

LA BRÚJULA DORADA (Bxta.)



Hola a tothom, aquest és el meu post nadalenc.


He triat la pel.lícula que vaig anar a veure el dissabte passat: "La brújula dorada". És l'adaptació al cinema del llibre "Luces del Norte", la primera entrega de la trilogia "La materia Oscura" (jo els llibres no els conec).

Per què he triat aquesta pel.lícula? Doncs perquè és una pel.lícula que comença parlant d'universos paral.lels; d'indrets on les ànimes es manifesten en forma d'animals que estan sempre al costat de les persones; de bruixes; de pols còsmica...I d'una brúixola!! Perfecte per al blog de LaBruixoleta!



A mi em va agradar i és ideal per anar-la a veure aquestes festes ja que està plena de coses importants vestides de màgia i fantasia.

BON NADAL a tots!!! :-))

La llei de l'atracció


Tant al seminari d'en Joe Dispenza, com als llibres "El secreto" i "¿¡Y tú qué sabes!?", es parla de la "llei de l'atracció". Afirmen que amb el pensament emets una mena de freqüència que et connecta i et porta a sintonitzar amb tot el que té la mateixa freqüència que els teus pensaments. O sigui, si tens pensaments positius atreus coses positives a la teva vida.


Però també tots ells insisteixen en que no es tracta de començar a pensar :"vull una casa més gran", "vull ser feliç", "vull salut",etc. Tot i que aquestes opcions no es descarten, el més important és el treball interior.


En paraules d'en Joe Dispenza: "No es tracta de “voler” i “desitjar”, perquè si “vols” només estas creant “voler més”. Es tracta de “ser” allò que volem. Això implica un canvi en la forma de ser. La llei de l’atracció, si la utilitzes per obtenir béns materials, acabes creant adiccions. Es tracta de buscar el benestar a través del teu interior, no d’allò que hi ha fora. Has de buscar el canvi interior, no el canvi exterior"

19 de desembre de 2007

Pensar en positiu


Una de les coses que diu en Joe Dispenza (clickant el nom podeu anar la seva pàgina web) és que cada cop que tenim un pensament creem una substància química.Tots hem pogut experimentar aquesta afirmació. Quan comencem a pensar en algo que ens preocupa en extrem, podem començar a tenir suor freda, taquicàrdia i tremolor de mans (respostes regulades per determinades substàncies químiques). I tot, sense moure'ns del sofà.

Si tendim a tenir un mateix tipus de pensaments (ex.negatius), consolidem determinats circuits neuronals , enfortint així determinades respostes (ex.anisetat, depressió).

Però com diu el dr.Dispenza, una de les propietats del nostre cervell, és la neuroplasticitat, és a dir la capacitat per canviar les conexions sinàptiques.

Per tant, si aprenem a tenir pensaments positius, podem observar canvis positius en el nostre cos. En aquest fenòmen es basen de fet, moltes teràpies per tractar l'ansietat o la depressió, a partir d'aprendre a pensar que estas en una situació confortable, que t'agrada, visulitzant imatges boniques, i mica en mica et sents a gust, tranquil. Amb aquest aprenentatge es creen noves connexions sinàptiques al cervell i les velles es van debilitant. I així, mica en mica, si anem tenint pensaments positius, experimentarem respostes biològiques que ens fan sentir més contents i tranquils.
De fet, intentar-ho tampoc sembla massa difícil, no? És qüestió d'anar-hi pensant (en positiu, clar! ;-)).

De totes formes, consti, que el més sorprenent que diu en Dispenza, així com els autors d'altres llibres (ex. "¿¡Y tú qué sabes?!" o "The secret"), no és només que pensaments positius, provoquen alteracions a nivell bioquímic que porten a canviar els circuits neuronals, observant-se una resposta biològica diferent. El més important és que aquests autors, afirmen que la nostra forma de pensar no només afecta el nostre interior (o a nosaltres mateixos) sinó que també influeix en la realitat que ens envolta. I que treballant el pensament, podem aconseguir allò que volguem (dit així ràpid i sense aprofundir, que ja vaig dir que no és pas tan fàcil!).

16 de desembre de 2007

Temps i esforç


En Joe Dispenza, autor del llibre "Evolve your Brain" ("Desenvolupa el teu cervell") -de moment no disponible en castellà-, és també col.laborador del llibre "¡¿Y tú qué sabes?!".

El seu treball es basa en la "biologia del canvi": quan canviem de veritat la nostra forma de pensar es produeix una evidència física de canvis en el cervell. I a partir d'aquí analitza la forma en què podem alterar, canviar la realitat a través del domini del pensament.

El Dr. Dispenza ha aprofundit, molt especialment, en el tema de les persones que han aconseguit curar-se de malalties que en principi eren irreversibles, gràcies al domini del pensament.

Aquest concepte em sembla fascinant, però no vull desenvolupar-lo gaire més perquè, en tot cas, prefereixo recomanar a qui li interessi el tema la lectura de qualsevol dels dos llibres que he citat.

I el que sí prefereixo fer és insistir en la idea que aquest procès no és gens fàcil, ni ràpid. Repeteixo: no és gens fàcil ni ràpid. Ho dic perquè si això no està molt clar, tot són decepcions, crítiques i frustracions. Tot i que també vull dir que amb esforç i paciència tot és possible!!

En paraules de Joe Dispenza: "Per realment crear la realitat amb energia intencional es requereix entrenament, pràctica, aprenentatge, i suficient coneixement sobre la consciència, el cervell i la ment. No és quelcom que s’obté sense algun grau d’esforç. Però la majoria de la gent no té la passió o l’interès. Requereix pràctica i costa al principi, però amb el temps es va tornant més fàcil."

11 de desembre de 2007

JOE DISPENZA


Els dies 16 i 17 de novembre vam anar al seminari-taller que impartia en Joe Dispenza a Barcelona. Bioquímic especialitzat en neurobiologia, és un dels col.laboradors del llibre “¡¿Y tú qué sabes!?". I ha realitzat diversos estudis sobre la forma com, la consciència, el cervell i la intenció permeten crear la realitat.

Van ser un parell de dies en què vaig disfrutar molt aprenent, en un seminari molt interessant, on temes científics, psicològics i neurològics erent tractats de forma que poguéssin ser entesos per tothom.

Una tarda i un matí sempre es fan curts, i espero poder aprofundir més quan es tradueixi al castellà el seu llibre “Evolve your Brain” (“Desenvolupa el teu cervell”).

Tinc ganes de dir que a part del seminari: el sopar i el dinar, la sobretaula, les xerrades filosòfiques i la companyia de les 3 estimades persones amb qui hi vaig anar, van fer que el cap de setmana fós perfecte!

En els següents posts, ja parlaré una mica d’allò que diu el dr.Dispenza.


9 de desembre de 2007

MONTSERRAT, DE NIT (Bxta.)

M'agraden els monestirs.
No sé exàctament per què. Potser la tranquil.litat, l'aïllament, el silenci.
El contacte amb un mateix, amb l'interior. No ho sé.
A Montserrat hi he anat alguns cops. M'agrada. El monestir, la muntanya, passejar... Sempre hi ha molta gent, però quan es comença a pondre el sol, es va buidant. Tot, el monestir, la muntanya.
Fa dos estius ens vam quedar un parell de nits a les cel.les, i és molt xulo viure l'altre moment de Montserrat. La nit. Com era agost , feia bon temps per sortir a passejar, i era curiós no trobar-te pràcticament ningú. Va ser molt agradable i bonic. Val la pena.





4 de desembre de 2007

HERBORISTERIA DEL REI

Ara és l'època de les botigues i les compres. De totes formes, als nadals, comprem més per als altres que per nosaltres.
A l'hora d'anar a comprar, sempre hi pot haver un tipus de producte preferit: hi ha qui es passaria hores remenant roba, o llibres, o sabates, o música, etc.
A mi m'agraden les botigues de productes naturals. M'encanten, m'hi podria estar estona i estona només mirant. I és clar, m'ho compraria tot!!
No fa gaire vaig descobrir "l'herboristeria del Rei", està a tocar de la pça. Reial, al carrer del vidre nº1 de Barcelona. És un preciós establiment que data del 1823, i la decoració actual és del 1860 !! una obra d'art!!
S'hi poden trobar tota mena de plantes medicinals, espècies, olis essencials, tès, caramels, etc.
Val la pena passar-hi, ni que sigui per endinsar-se en l'ambient del sXIX perfumat amb la barreja d'olors de tota mena d'herbes del bosc.




1 de desembre de 2007

¿¡ Y TÚ QUÉ SABES!?


¿! Y tú qué sabes!?, de William Arntz, Betsy Chasse i Mark vicente, és una pel.lícula-documental que es va estrenar el 2004 i va tenir un gran impacte a nivell mundial, és el 4rt. documental amb més èxit de la història dels Estats Units.


Jo el vaig veure fa uns mesos i em va encuriosir, però ha estat el llibre, que porta el mateix títol, el que m'ha fascinat.


És una obra sobre el sentit de la vida, sobre la consciència i la realitat, a través dels ulls de la física quàntica i les filosofies espirituals. Compta amb la col.laboració de presitgiosos científics, físics, psiquiatres, neurobiòlegs, metges, i de mestres espirituals.


La barreja ciència-espiritualitat m'ha semblat perfecta i valenta. Ja va sent hora que els membres de la comunitat científica s'atreveixin a estudiar allò que no és tan fàcilment observable ni mesurable (com ara certes coses que passen dintre la nostra ment), i també va tocant que els membres de filosofies espirituals o religioses comencin a adaptar les seves creences als nostres temps.
Jo recomano molt especialment el llibre, ni que sigui per conèixer altres punts de vista i fer-se algunes preguntes interessants.


"¿¡ Y tú qué sabes!? Recuerda que, en todo caso, las respuestas son profundamente personales y por eso no te damos el libro de cocina cuántica sobre cómo guisarse una vida maravillosa. La buena y la mala noicia es que sólo tú sabes. "Pg. 234


LaBruixoleta (renovant idees i paradigmes)


PD- Fa poc ha sortit un DVD que és una versió extesa del primer documental, que es titula "¿¡ Y tú qué sabes!?, dentro de la madriguera", encara no he tingut oportunitat de veure'l (estoy en ello)

29 de novembre de 2007

ciència vs. religió


Sempre havia cregut que ciència i religió són antagòniques. No podia entendre com, molts científics, diuen que com més t’endinses en el món del coneixement a través de la ciència, més t’apropes a la religió. Aghh!!! Aquesta idea em treia de les caselles!
He trigat molts anys en obrir les meves portes a temes religiosos, i com més ho faig, més s’acaba convertint la religió en filosofia i ciència i més s’allunya de la religió. Paradoxal? No, senzillament, és que s’allunya de la religió tal i com l’entenia abans.

"
El espíritu y la ciencia constituyen las dos grandes aproximaciones de la humanidad hacia la verdad. Ambas buscan la verdad sobre nosotros y sobre nuestro universo; ambas buscan respuestas a la Grandes Preguntas. Son dos caras de la misma moneda." Pg. 12

"El problema de las religiones es que se atascaron y se mantuvieron en sus trece con respecto a cuál es la verdad. . Lo que falta es estar dispuesto a equivocarse en la búsqueda de un entendimiento cada vez mayor."Pg. 207

No es cuestión de que la espiritualidad se incluya en la ciencia. Se trata más bien de ampliar el círculo en el que se encuentran tanto una como otra, para que el tipo de pregunta que podamos hacer pueda contemplarse desde distintos puntos de vista que ponen sobre la mesa tanto la ciencia como la espiritualidad.” Fred Alan Wolf, físico. Pg. 210


"¿¡Y tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente. Ed. Palmyra.

27 de novembre de 2007

"Jo" creo la meva realitat?


Igual com al llibre "El secreto", a "¿¡ Y tú qué sabes!?", torna a aparèixer la idea que els nostres pensaments creen la nostra realitat. Això pot ser fantàstic, però també crea certa angoixa quan et fixes en la gran quantitat de pensaments negatius que tenim constantment. Pel que veig, tot plegat no és tan senzill. Aquí copio fragments que contenen informació molt interessant i bàsica per entendre aquesta idea:


"Cuando realizo una acción, apoyo una realidad, de modo que me conecto con el universo en ese momento. A través de esa frecuencia o vibración todo lo de “ahí fuera” que esté en esa misma frecuencia responderá y se reflejará en mi realidad. Todo lo que hay en tu vida no son sino reflejos de las vibraciones de tu sintonía.
Si quieres saber quién eres, mira a tu alrededor: el universo está siempre dándote la respuesta.
El problema son nuestros aspectos ocultos y reprimidos que también se reflejan. Los reprimimos porqué no nos gustan. Constituyen los reflejos que nos hacen decir: “yo nunca crearía esto”. Y “eso” es lo que sigue reflejándose una y otra vez hasta que lo entendemos. Ésa es la rueda: lo desagradable vuelve y vuelve. "


"Según Fred Alan Wolf (físico): “lo primero que tenemos que saber es que la idea de que tú creas tu propia realidad puede ser una idea equivocada, si por “tú” entiendes esa persona egoísta que crees que dirige el cotarro y que crea tu realidad”.


"Según todos los ilustrados, nuestra "parte espiritual" crea la realidad con el único propósito de llegar a ser un todo. "


"¿¡ Y Tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. Ed. Palmyra. Pg.110-111


Ja és qüestió de cada ú, decidir què enten per "part espiritual".
LaBruixoleta.

25 de novembre de 2007

obrir la ment a noves idees


Els llibres que parlen de créixer com a persones, d'avançar en el camí, de fer-nos més conscients de la realitat, tots subratllen la importància de "desaprendre", de ser capaços de desfer-nos d'antigues creences, d'obrir la ment a noves idees.

Ara llegeixo "¿!Y tu qué sabes!?", de William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente (Ed.Palmyra). Els fragments que a continuació copio fan referència a aquesta idea:


"Cada edad, cada generación posee sus propias suposiciones bién arraigadas. Que el mundo es plano, que el mundo es redondo. Así, si la historia sirve de guía, gran parte de lo que hoy en día damos por sentado con respecto al mundo, símplemente no es verdad. John Hagelin, físico. "Pg.6


"Un profesor universitario visitó al maestro zen Nan-in, para preguntarle sobre la filosofía zen. Pero en vez de escuchar al maestro, el visitante expuso una y otra vez sus propias ideas.
Tras escuchar durante un rato, Nan-in se dispuso a servir el té. Llenó una taza hasta el borde y prosiguió vertiendo. El té rebasó los bordes de la taza, llenó el platito y se derramó sobre los pantalones del hombre y por el suelo.
¿No ve que la taza está llena?, explotó el profesor. ¡No puede seguir llenándola!.
“Exáctamente”, respondió Nan-in con calma. “Al igual que esta taza, usted está lleno de sus propias ideas y opiniones. ¿Cómo puedo explicarle la filosofía zen si no vacía su taza primero?”. Pg.5

20 de novembre de 2007

MISSATGES DE L'AIGUA





L'altre dia vaig tornar a veure la pel.lícula "¿¡Y tu qué sabes!?", i ara m'estic llegint el llibre (quan l'acabi ja el comentaré), però avui volia parlar d'un experiment que surt tant al llibre com a la pel.li:

El doctor Masaru Emoto, en el seu llibre "Missatges de l'Aigua", mostra fotografies impressionants de cristalls d'aigua congelats després d'haver estat sotmesos a estímuls no físics. Va començar experimentant les reaccions de l'aigua a la música, i com va trobar resultats diferents, va marcar ampolles plenes d'aigua amb notes que expresaven emocions o idees.

Aquí hi ha alguns del resultats, que a mi m'han semblat espectaculars. I tenint en compte que el cos humà està format en un 60-70% per aigua... l'experiment de Masaru fa pensar....


"Música de Mozart"




"Gràcies"


"Em fas fàstic"




"Amor-comprensió"

Aquí es pot veure el fragment de la pel.lícula on parla dels resultats dels experiments de Masaru Emoto: http://www.zappinternet.com/video/helMjoSfeK/Masaru-Emoto-mensajes-del-

12 de novembre de 2007

una noia molt feliç (bxta)

(L'expressió del gat: boníssima ! val la pena clickar la tira per llegir-la millor)

"Macanudo (nº1)" . Liniers. Ed. Reservoir Books.

Quan vaig llegir aquesta tira, me'n vaig recordar d'una antiga companya de feina que em queia molt bé. Era molt simpàtica, alegre i t'explicava les coses amb un entusiasme que contagiava.

Un dia ens va explicar, fent conya, que ella i l'home s'havien comprat una peixera amb un peix, i que des d'aleshores, quan menjaven "filetes de merluza", exclamaven: "mmm....! que rico está el pollo!!", per tal de no espantar el peix... ;-))

Doncs bé, un dia ens va dir que ella pensa que quan et mors, tornes a viure exàctament la mateixa vida un altre cop, i així sempre.

Ostres... sempre pots trobar coses per les quals no vols tornar a passar, no?? La veritat és que el primer que vaig pensar va ser: "caram! a aquesta noia no li ha degut passar mai res massa dolent... I quines ganes... tornar a repetir-ho tot un altre cop i així etèrament..???? Voler creure això... QUINA NOIA TAN FELIÇ!!!"

No?

11 de novembre de 2007

PEL MATÍ (Bxta)

(val la pena clickar la imatge per ampliar-la i poder llegir bé el text)

"Macanudo" (nº1). Liniers. Reservoir Books.

La meva tieta diu que el llit és un gran invent. I té raó. Quan arriba el moment de ficar't-hi ...mmmm... que bé... amb el coixí, els llençols, tan comòde... tot a punt per poder dormir...

La part dolenta de tot això és haver-se de despertar. Mai podré entendre aquesta gent que obren un ull i ja estan aixecats. A mi em costa lo meu.

Pel matí hi ha una sèrie de rutines que, en general, no són gaire atractives. I sempre n'hi ha una que encara t'agrada menys que les altres.

Pentinar-me. Em fa una mandra... És la pitjor. No m'agrada gens!

10 de novembre de 2007

BUDAPEST (Bxta.)

Budapest capital d'Hungria és, com moltes grans ciutats, una barreja de passat, present i futur.

Intueixes el que va ser una ciutat de l'imperi Austro-Hungarès, passejant per amples avingudes vestides amb elegants i antigues mansions. Caminant per la vora del riu Danubi i el castell. I descansant a l'antiga cafeteria Gerbeud o l'esplèndid cafè New York.

Intueixes el pas de les grans guerres quan, de sobte, et trobes edificis on encara es veuen restes dels bombardejos. O t'endinses pel barri jueu convertit en un gueto durant la segona guerra mundial i visitant l'enorme i preciosa sinagoga (la més gran d'Europa), convertida en centre de detenció durant la guerra.

També intueixes una ciutat convertida al comunisme per obligació, amb austers edificis i botigues que es veuen "passades de moda". I has d'anar una mica a les afores, fins el parc de les estàtues per poder trobar "desterrats" símbols d'una dictadura que la ciutat ha volgut esborrar. Fins i tot sembla que les estàtues vulguin marxar corrents d'allí.

I com no, imprescindible un parèntesi en un dels magnífics balnearis que hi ha. Nosaltres vam triar, evidentment, el Gellért.

Va ser un viatge molt agradable, molt bonic, molt tranquil. I vam tenir la sensació d'haver-hi anat a temps, podent disfrutar una mica d'una certa decadència que tb intueixes que no durarà gaire, perquè es nota que tenen ganes de pulir la ciutat, com ha passat per exemple amb Praga i convertir-la, potser, en un conjunt de casetes que semblen sortides d'un pastís de sucre. Budapest és, de moment, més de veritat.

LaBruixoleta (direcció Est)

6 de novembre de 2007

FRESCORETA XINESA (Bxta.)

La xafogor densa i els gegants de formigó gris, construits per personetes que treballen dia i nit, sota un cel de boira i contaminació, ens feien caminar lentament per aquell carrer de fang que enormes màquines excavadores removien i estretien a cada pas... ufff... existia realment??

Sí!! erem dins!! Envoltat de verds arbres que miren d'arribar al cel i que fan ombra als homes que juguen a escacs, i a tots aquells que passegen o s'hi queden per ballar... el monestir budista Wenshu Yuan, al nord de Xengdú, és un raconet d'aire fresc enmig de la gran ciutat.

Ens va encantar. Era com si nosaltres (dos occidentals) fóssim invisibles i ens poguéssim moure entre tothom, observant, sense que ningú ens veiés... Molt xulo.




4 de novembre de 2007

SRI ANANDAMAYI MA



"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Dr.Alexander Lipski. Ed. Obelisco.


"Su vida constituye un elocuente testimonio de la perdurable fortaleza de la espiritualidad de la India. (pg.11 pròleg)"


Sri Anandamayi Ma, va néixer a la Índia el 1896, i va morir el 1982. Mestra espiritual, va assolir la il.luminació sense gurú i sense haver estudiat els textos sagrats.


Personalment el llibre m'ha agradat molt, però el gran descobriment, per a mi, ha estat la figura d'aquesta dona i tot el que representa. Cal situar-la en el context i l'època en què va viure per entendre la seva forma d'expressar-se, però les seves ensenyances estan per sobre dels límits del temps i de l'espai.

3 de novembre de 2007

(I ... què?....Doncs: res (Bxta))

M'acaben de fer la pregunta que jo també m'he fet últimament, i que és possible que es pregunti algú més:

- Val, i si tot això de la unitat, i que el temps no existeix, i que tots som el mateix... Si tot això és cert, ok... però i què?

I la resposta, com ja me l'havia contestat a mi mateixa anteriorment, doncs no m'ha calgut pensar-la:

-Doncs llavors: res de res!

I la qüestió és que jo m'estic llegint tots aquests llibres perquè m'entusiasmen, i m'ho passo la mar de bé resumint-los, re-llegint-los, saborejant-los, descobrint tot allò que diuen. I m'omple tant que voldria que tothom s'entusiasmés com jo, i... no sé. Quan una cosa t'agrada molt ho vols compartir.

Però està clar que aquest és el meu camí i el segueixo pq m'agrada a mi.

A d'altres els agrada la música, o la fotografia, o la televisió o la política, o dormir, o viatjar ... o....

És igual, encara que descobreixi quelcom que em sembli apassionant i únic i em canviï la vida, doncs això: és la meva vida.

"Cada loco con su tema" ;-))

Una abraçada a tothom!! :-))

2 de novembre de 2007

Com l'aigua?

El gel, la pluja, el vapor, els núvols, les gotes, el mar, els rius, els llacs... tot tan diferent...

... total, tot és aigua, es barregen i segueixen sent aigua, passen d'un estat a un altre i segueix sent aigua. Es va transformant sempre... i sempre és aigua...

... l'essència: Aigua."


En llegir aquests llibres que parlen d'una essència que és la nostra, la de tot, la de sempre, la de per sempre, que és una sola però que es manifesta en tota la diversitat... no sé, quan algú parla de "déu", és algo així el que vol dir? Allò de que és el mateix el "pare, el fill i l'esperit", és com dir que "el mar, una gota i el vapor" són el mateix (aigua)? Van per aquí els tiros??

D'aquesta manera ho puc entendre millor. Llavors sembla que es pot arribar a tenir consciència d'aquesta essència de totes les coses, igual com som conscients que l'essència del riu és l'aigua??

"Lo esencial del mensaje de Anandamayi Ma es que sólo existe realmente un Ser Único, que es Eterno, el atman (verdadero Ser), Él es el que viaja por el sendero de la Inmortalidad. Él lo es todo en todo lo que existe, Él es lo único que existe. (...) la Unidad busca expresarse a través de la infinita variedad de formas, maneras y acontecimientos. Ella con frecuencia utiliza la analogía del agua o del océano para explicar cómo es posible que la Unidad tenga distintos aspectos."

"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Alexander Lipski. Ed. Obelisco. Pg.96

1 de novembre de 2007

Solucionant problemes


Cuando una persona se le quejó de que nunca daba respuestas claras y definitivas cuando se le preguntaba por problemas, Anandamayi Ma replicó:
"Al menos has conseguido comprender que existe un estado en el que los problemas ya no se resuelven de una forma particular... no hay ninguna solución que sea siempre definitiva... Cuando la mente encuentra una solución a un problema es, forzosamente, porque está asociada a un punto de vista determinado y, en consecuencia, siempre puede haber algo que lo contradiga, ya que tu solución no representa más que un determinado aspecto".

"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Alexander Lipski. Ed. Obelisco. Pg.91


Què difícil solucionar problemes... En part perquè quan tens un problema, ja hi ha una mica de boira dins el cap o el cor o l'estómac... Jo, fa uns anys tenia un dubte que m'amoïnava terriblement i no sabia quin camí triar.
Una persona em va donar un consell molt simple, però que em va ajudar molt i que sempre he tingut present: "ara hi ha boira dins teu, no hi veus clar, millor no canviar res, de moment, segueix el camí que vas triar l'últim cop que el teu cor i el teu cap et van dir el mateix".
Sabia quin era aquell moment en què havia pres una decisió convençuda, i vaig seguir en aquella direcció (quan estava molt a punt de canviar-ho tot). I ara, 8 anys després me n'alegro.
Això no vol dir que a mig camí el cap+cor apuntin cap a un altre lloc i canviïs de sentit.




LaBrxuixoleta (la meva, com totes les brúixoles, a vegades comença a girar i girar sense parar, però quan per fi s'atura en una direcció penso que potser no anava tan perduda com pensava)

Anandamayi Ma

En un post anterior ja havia parlat de Sri Anandamayi Ma. La veritat és que només veure una foto seva ja em vaig quedar "enganxada", sobretot perquè em va recordar moltíssim a una persona, i això em va despertar la curiositat en ella. Ja m'he llegit el llibre i, realment, m'ha despertat i intensificat el desig d'aprofundir en els temes espirituals. Va nàixer a la Índia el 1896, i va morir el 1982 (llàstima pq si estigués viva, m'hauria agradat molt conèixer-la en persona). Al final del post, hi ha un vídeo, és del 1930, el senyor del seu costat és Bholanath, l'home amb qui estava casada.

A continuació copio alguns fragments del llibre "Vida y ensenyanzas de Sri Anandamayi Ma", d' Alexander Lipski. Ed. Obelisco. :

"La característica más notable de Anandamayi Ma es que, en todo aquel que se le acerca, despierta o intensifica un profundo deseo de llevar una vida espiritual." (pg.89)

"Padre, antes de que yo viniera a este mundo, era “la misma ”. De pequeña, era “la misma ” . Me hice mujer y seguí siendo “la misma ” ... aun cuando la danza de la creación cambie a mi alrededor en la cámara de la eternidad, yo seguiré siendo “la misma ”. Estas palabras las pronunció Anandamayi Ma durante la visita que le hizo
Paramahansa Yogananda en Calcuta, en 1936" . (pg.17)

"Son muchas las veces que se le ha pedido que revele quién es. En una de esas ocasiones delcaró: "soy lo que considereís que soy, ni más ni menos (...) este cuerpo es como un instrumento de música: lo que se escucha depende de cómo se toque".
Según sea nuestro nivel de conciencia tendremos una u otra compresión de este fenómeno llamado Anandamayi Ma. "(pg.82)

"En su presencia uno siente como si la mente se quedara completamente desnuda. Lo comprende todo y no condena a nadie, porque desde su punto de vista, uno es, por encima de todo, alma." (pg88)

"Ma puede mostrar una increíble compasión en un momento y, en otro, resultar aparentemente cruel, según lo que resulte necesario para liberar de la falsa ilusión a los que están a su cargo. Sus enseñanzas se ajustan siempre a las necesidades del individuo y varían para adecuarse a sus creencias religiosas." (pg 94)


29 d’octubre de 2007

LA ENFERMEDAD COMO CAMINO





"La enfermedad como camino", de Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dhalke, és un dels llibres que més m'ha agradat de tots els que he llegit els últims anys. Perquè no només m'agrada, sinó que m'entussiasma, i això només passa algunes vegades.


L'objectiu del llibre és ajudar-nos a re-aprendre el llenguatge dels símptomes. A conéixe'ns millor, a descobrir allò que ni tan sols sabem de nosaltres mateixos, gràcies a senyals que apareixen en el nostre cos en forma de malalties. Per tant, la malaltia es converteix en una eina de treball, en una ajuda per aconseguir l'equilibri, el creixement personal.


La primera part inclou les bases teòriques que ajuden a entendre els conceptes de "malaltia" i "curació". Mentre que a la segona part es fa un anàlisi del significat de diversos estats patològics concrets, les infeccions, els mals de cap, trastorns digestius, etc.


Els anteriors 4 posts del blog inclouen fragments de la primera part del llibre, i alguns comentaris personals meus. És potser dels llibres que més m'ha costat resumir, i tinc la sensació que el resultat són uns posts densos i difícils de païr, així que ningú faci cas dels meus posts, que el llibre és molt entenedor i molt, molt interessant!!

28 d’octubre de 2007

Adan+Eva i el Pecat Original




"Adán, la primera criatura humana (andrógina), es depositado en el Edén (...) es importante recalcar que Adán no es hombre sino ciratura andrógina. (...) todavía no está dividido en una pareja de elementos contrapuestos.


(...) Y sucede que Adán concibe el deseo de proyectar hacia el exterior y dar forma independiente a una parte de su ser. Semejante paso supone necesariamente una pérdida de Conciencia (la conciencia de la Unidad), y esto nos lo explica el relato diciendo que Adán se sumió en un sueño. Dios toma de la criatura completa y sana, Adán, un costado y con él hace algo independiente.


(...) El individuo completo y sano es dividido en dos aspectos diferenciables llamados "hombre y mujer". (...) La división hace posible la acción de la Serpiente que promete a la mujer (que es la parte receptiva de la criatura humana), que si come el fruto del Árbol de la Ciencia adquirirá la facultad de distinguir entre el Bien y el Mal, es decir, que tendrá discernimiento.

El pecado del ser humano consiste en su "separación de la Unidad".

El pecado original indica con especial claridad que el pecado nada tiene que ver con el comportamiento concreto del ser humano. En el transcurso de los siglos, la Iglesia ha deformado el concepto del pecado e inculcado en el ser humano la idea de que pecar es obrar el mal y que obrando el bien se evita el pecado. (...) Esta aberración teológica del pecado fue fatídica para la historia del cristinanismo. El constante afán de los fieles de no pecar y de huir del mal condujo a la represión de algunos sectores calificados de "malos" y, por consiguiente a la creación de una "sombra" muy fuerte.

Esta sombra hizo del cristianismo una de las religiones más intolerantes, con la Inquisición, caza de brujas y genocidio.

La verdadera religión nunca ha emprendido la tentativa de convertir este mundo en un paraíso, sino que enseña la forma de salir del mundo para entrar en la Unidad."

"La enfermedad como camino". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed.DeBolsillo(pg.62-65)





Els llibres que em vaig llegint de filosofies espirituals coincideixen en el concepte de la dualitat d'aquest món, el fet que tot ho dividim en "bo/dolent", "alt/baix" "vida/mort", etc, etc, així amb tot, i que hi ha una altra forma de Consciència que és la de concebre la Unió de totes les coses, i no pas la divisió en dos pols. En fi... tot plegat és complexe... i potser algunes coses no s'entenen pq em costa molt resumir-ho tant i que s'entengui (sorry...)


Conceptes que ens són "impossibles" d'experimentar així d'entrada, com el concepte "d'infinit", d'"eternitat", de "consciència còsmica", d'"unitat absoluta" , són possibles d'experimentar, ampliant així els nostres coneixements, la nostra consciència de la realitat.


És el que volen transmetre les diferents teories espirituals, les religions. Entre elles el Cristianisme. Però la majoria de les persones en quedem amb les explicacions literals i tot perd el seu sentit.


La mala interpretació que es fa dels llibres religiosos com la Bíblia, o el Coran, o el que sigui, és una mica com explicar-li a un nen el conte de la Caputxeta Vermella i aconseguir únicament que tingui por dels llops. O explicar-li el conte de la Blancaneus a un nen que té els pares separats, i provocar amb el conte que el nen agafi por a la dona del pare (la madrastrstra).


I la pena és pensar que a les persones ens ha passat algo semblant. Que algú amb uns coneixements diferents als de la majoria (no dic ni millors ni pitjors), ens hagi intentat explicar algo, utilitzant metàfores, i no haguem entès res de res i tot ho haguem agafat en sentit literal.

Filosofies espirituals



" Lao- Tsé, dice en el 2º verso del Tao-Te-King:


El que dicie : hermoso
está creando: feo
El que dice: bien
está creando: mal.
(...)

Así pues el sabio
(...)

Lleva en sí todas las cosas
en busca de la unidad.
(...)
y porque nunca reclama
nunca sufre pérdida.


Todos los sistemas metafísicos, religiones y escuelas esotéricas, enseñan única y exclusivamente este camino de la polaridad a la unidad


La conciencia universal de este paso de la polaridad a la unidad lo encontramos en infinidad de formas de expresión:

-La filosofía china del taoísmo, en la que las dos ferzas universales se llaman Ying y Yang.

-Los hermetistas hablan de la unión del sol y la luna o de las bodas del fuego y el agua. El antiguo símbolo de la vara de Hermes expresa la misma ley: aquí las dos serpientes representan las fuerzas polares que deben unirse a la vara.

-La filosofía india, en la forma de las dos corrientes de energía que recorren el cerpo humano llamadas Ida (femenina) y Pingala (masculina) y que se enroscan cual serpientes por el canal medio, Shushumma.

-La cábala representa esta idea con las tres columnas del árbol de la vida, y la dialéctica lo llama “tesis”, “antítesis” y “síntesis”.


Jesús enseñaba únicamente este camino que lleva de la polaridad a la unidad - y ni sus propios discípulos le comprendieron del todo (con excepción de Juan). Jesús llamaba a la polaridad “este mundo” y a la unidad “el reino de los cielos o simplemete el Padre”. Pero sus palabras se interpretaban de un modo concreto, material y mundano."


"La enfermedad como caminio". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo (pg.40-49)

27 d’octubre de 2007

El temps no existeix

"Tenemos que dividir toda unidad en dos polos, a fin de poder contemplarlos sucesivamente. Y ello da origen al tiempo, simulador que debe su existencia únicamente al carácter bipolar de nuestra concienca.

Las polaridades son dos aspectos de una misma realidad que nosotros hemos de contemplar sucesivamente." (pg.27-29)

"La enfermedad como camino" Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo.


Aquesta idea de que el temps és "no és real", de que TOT ja existeix simultàniament en aquests moments, el passat, el present i el futur, i que és la nostra incapacitat per captar aquesta TOTALITAT, el que fa que haguem d'anar-ho coneixent TOT, de mica en mica, successívament, i que això ens dóna la "il.lusió" de l'existència del temps... es va repetint en molts llibres que m'he llegit.

És com la imatge de les dos cares i la copa. Totes dues existeixen en tot moment, però nosaltres primer en veiem una i després l'altra. Curiós...





"La lectura del libro hace que el contenido sea conocido por el lector gradualmente, aunque el libro tenga varios siglos de existencia (La enfermedad como camino. pg.46)" . Vist així TOTA la nostra vida ja existeix ara mateix, és com un llibre escrit, que nosaltres anem llegint segon a segon...


"(...) el fenómeno de la visualización instantánea de toda la vida en un segundo: en trance de muerte, el individuo revive toda su vida, experimenta todas las situaciones de su trayectoria vital, buena muestra de lo que antes llamamos la intemporalidad (...) (La enfermedad como camino. pg.39)". Jo afegiria que aquest fenòmen és una mostra de que el temps no és ral, que tot existeix simultàniament (ufff.... complexe....)

Existeixen diverses tècniques i exercicis que permeten arribar a nivells de consciència diferents, com la consciència d'unitat, d'eternitat, etc.

24 d’octubre de 2007

L'ombra



"Todo lo que nosotros NO queremos ser, lo que NO queremos admitir en nuestra identidad, forma nuestro negativo, nuestra Sombra.

La sombra es el mayor enemigo del ser humano: la tiene y no sabe que la tiene, ni la conoce. Nuestra sombra nos angustia, por cuanto está formada exclusívamente por aquellos componentes de la realidad que nosotros hemos repudiado, los que no queremos asumir.

El que no tenga miedo al viaje por la oscuridad será finalmente un auténico salvador. Por ello todos los héroes míticos han tenido que luchar contra monstruos, dragones y demonios y hasta con el mismo infierno, para ser salvos y salvadores.

La sombra produce enfermedad, y el encararse con la sombra, cura. Esta es la clave para la comprensión de la enfermedad y la curación. Un síntoma (de una enfermedad) siempre es una parte de sombra que se ha introducido en la materia. " (pg.52-59)

"La enfermedad como camino". Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo.


Aquesta idea d'una part de nosaltres mateixos que tenim "reprimida" a tots ens sona de les teories de Freud. Segurament hi ha molts aspectes de nosaltres mateixos que no coneixem, no assumim i neguem. Aquest llibre explica com les diferents malalties que patim, són en part reflexes d'aquesta "ombra" i que per tant és bo coneixe'n el significat, entendre què ens vol dir la malaltia. Es tracta de coneixe'ns millor gràcies als símptomes, a les malalties. Quina por posar-se a buscar dins aquesta part "fosca", remoure coses, patir... però sembla ser que val la pena!! Ja ho diuen que "no tot són flors i violes"...

LaBruixoleta ( algún dia espero atrevir-me a "remenar l'ombra", però primer he de trobar algú que m'ajudi en aquest sentit)

21 d’octubre de 2007

NATURA (Bxta.)



Ahir, ens vam despertar a Prullans, a la Cerdanya. Vam aprofitar que feia un dia de sol esplèndid (tot i que feia força fred), per anar a passejar una estona per la muntanya.

Caminant, caminant vam fer cap a un riu, i allí ens vam quedar una estona. M'havien parlat dels beneficis d'estar en contacte amb els arbres (ho explico al post "El Bosc I"). Ho volia sentir. Em sembla que jo, sóc més aviat, dona d'aigua. És el que més em relaxa. Ja sigui el mar, un riu, una piscina, una font, un llac...

Estar a la vora del riu ens va serenar. Però tot plegat va ser una estona, un paisatge. Jo sóc molt urbanita, em sentia una mica estranya, una mica "forastera".

Ara tinc la certesa que per viure, per experimentar realment la natura, per deixar que em penetri pels porus de la pell, per entendre allò que em vol explicar, em caldria una estada més llarga. (prenc nota)

ANDORRA LA VELLA (Bxta.)

Ahir, per la tarda, després d'uns quants km envoltats per muntanyes, arbres, el cel i algunes vaques, Andorra la Vella ens va donar la benvinguda destijant-nos Bon Nadal (és una pista del que et trobaràs).
He de confessar que nosaltres, com som molt urbans, ens vam sentir una mica "com a casa", però tot plegat no deixava d'impactar-nos, sobretot a mi que no hi havia estat mai (sí, mai).

"Rius" de gent, "muntanyes" de rellotges, cartrons de tabac, enormes farmàcies... Ens va costar trobar un bar, no et deixen parar ni per fer un cafè. Has de comprar i comprar sense parar.

I de sobte, per damunt els cartells lluminosos descobreixes que estas en un forat. No tinc prou clar si les altes muntanyes que envolten la ciutat, s'hi han acostat encuriosides per xafardejar el que passa pels carrers, o si més aviat hi són formant un mur, per no deixar que tot plegat surti d'allí, per protegir els tranquils paissatges de l'altre costat...

Com feia molt fred, aviat vam tornar a Prullans , a l'Hotel Muntanya. Allí teniem un parell de nits de franc, que ens van tocar en un sorteig que feia l'agència de viatges Tarannà. Els faig publicitat, perquè tot plegat ens va fer molta il.lusió, i a l'hotel hi hem estat molt bé, amb totes les comoditats del món i el menjar boníssim. Quina sort hem tingut!!
Imagina't despertar-te, obrir la finestra i veure aquest paisatge (és genial!!!):












18 d’octubre de 2007

EL BOSC II (Bxta.)


Fa un parell de dies vaig tornar a veure la pel.lícula "Primavera, otoño, invierno y... primavera", m'agrada molt...

Em sembla que és coreana. Es situa enmig d'un llac, en un temple flotant, on viuen un nen i un monjo que li ensenya el secrets de les plantes medicinals, el budisme, una forma de vida basada en l'equilibri. I així van passant diferents etapes de la vida.

Mentre la veia no parava de pensar en el bosc, en allò que m'ahvia dit aquell senyor. Descansar sobre el terra, estar a la vora dels arbres...

Gairebé podia notar la frescoreta, el vent , el soroll de les fulles que feien les imatges de la pel.lícula.

I em va fer molta il.lusió pensar que aquest cap de setmana marxem a la Cerdanya, i estarem enmig del bosc.. Quines ganes tinc que sigui divendres!!!

EL BOSC I (Bxta.)


No fa gaire vaig conèixer un senyor, que per la seva constitució i la seva indumentària, semblava un mestre oriental d'arts marcials. En això no anava mal encaminada, em va explicar que feia més de 30 anys que practica Tai Xi i Kung Fu. Però xinès, japonès, coreà, ... tampoc no semblava. És kurd, va nèixer al Kurdistàn (ho enllaço per si algú vol saber una mica més del tema), de fet va nèixer a Turquia. Ell em va dir que "ets del lloc on vius, i que per tant, és català". Ok.

La qüestió és que aprofitant que xerravem d'arts marcials, li vaig demanar què puc fer al final del dia per treure'm el cansament de sobre, i paral.lelament carregar piles.

Em va dir que per descarregar fatiga, m'estirés al terra. Jo ( urban girl) em vaig imaginar apartant mobles, a última hora del dia, per descansar damunt el parket (incòmode). I va afegir que si el terra estava humit, millor. Ostres!! em vaig visualitzar tirant una mica d'aigua, i ufff... quin merder, a casa... Fins que... és clar! es referia a estirar-me damunt un terra natural, a un parc, a la platja... Ahhh!!! Ok.

Per carregar piles, em va recomanar que m'abracés a un arbre. No cal detallar la fugisera imatge de mi mateixa, abraçada a l'arbre de davant la feina.

És evident que no és fàcil seguir els seus consells enmig de la ciutat. Però la veritat és que només la idea d'estar ajaguda sobre l'herba, envoltada d'arbres, ja em relaxa...

17 d’octubre de 2007

SIDDHARTHA

"Siddhartha". Hermann Hess

"Esta novela, ambientada en la Índia tradicional, relata la vida de Siddhartha, un hombre para quien el camino de la verdad pasa por la renuncia y la comprensión de la unidad que subyace en todo lo existente. El autor ofrece todas las opciones espirituales del hombre. Hermann Hesse buceó en el alma de Oriente a fin de aportar sus aspectos positivos a nuestra sociedad." (de la contraportada de l'edició de butxaca de la col. Contemporánea)


"La verdadera profesión del hombre es encontrar el camino hacia sí mismo" Hermann Hesse (1877-1962)