Fa un temps, vaig anar al Museu Etnològic de Barcelona i, mentre era allí, recorrent diferents cultures, i endinsant-me en el passat de la nostra, vaig tenir moltes ganes de remenar fotos antigues de família, coses que guardo de fa anys.. I en el bagul dels records vaig trobar una llibreta que mai havia tornat a despertar la meva curiositat.
La de la fotografia, es pot dir que és la revesàvia d’aquest blog, perquè és una llibreta on copiava fragments de llibres que m’agradaven. I aquest cop sí que m’ha despertat la curiositat perquè els llibres comentats eren de continguts similars als que comento a “Labruixoleta”. Filosofies espirituals, budisme, chamanisme, creixement personal, etc.
Deu fer uns 15 anys que vaig fer aquells resums (o sigui que jo tindria uns 18-19 anys). Dels 8 o 9 llibres que tenia comentats, vaig triar un fragment de “El Alquimista”, perquè em va recordar els somnis i els projectes que tenia en aquells temps. I el fragment de “Las enseñanzas de Don Juan” que vaig copiar a l’últim post, el vaig voler posar, perquè em va recordar un moment concret...
Em va recordar un moment, que havia oblidat i que ara recordo amb tot detall, en què llegint aquests tipus de llibres espirituals, vaig tenir por. I la por em va fer tancar la llibreta, oblidar aquests llibres. I a més, en aquella època, vaig tancar i oblidar somnis i projectes que ara, tornen a despertar.
Potser havia de ser així? Sóc capaç d’entendre allò que em va passant al llarg del meu camí? Em fixo en l’important? Sé interpretar les senyals, si és que n’hi ha? En aquest sentit, “Mujer Chamán”, em va recordar la importància de l’autoconeixement, i de la opció d’interpretar i aprendre de coses que ens passen i que a voltes considerem simplement “accidents” i que potser són “signes d’atenció” que ens ajuden a entendre’ns i avançar.
La de la fotografia, es pot dir que és la revesàvia d’aquest blog, perquè és una llibreta on copiava fragments de llibres que m’agradaven. I aquest cop sí que m’ha despertat la curiositat perquè els llibres comentats eren de continguts similars als que comento a “Labruixoleta”. Filosofies espirituals, budisme, chamanisme, creixement personal, etc.
Deu fer uns 15 anys que vaig fer aquells resums (o sigui que jo tindria uns 18-19 anys). Dels 8 o 9 llibres que tenia comentats, vaig triar un fragment de “El Alquimista”, perquè em va recordar els somnis i els projectes que tenia en aquells temps. I el fragment de “Las enseñanzas de Don Juan” que vaig copiar a l’últim post, el vaig voler posar, perquè em va recordar un moment concret...
Em va recordar un moment, que havia oblidat i que ara recordo amb tot detall, en què llegint aquests tipus de llibres espirituals, vaig tenir por. I la por em va fer tancar la llibreta, oblidar aquests llibres. I a més, en aquella època, vaig tancar i oblidar somnis i projectes que ara, tornen a despertar.
Potser havia de ser així? Sóc capaç d’entendre allò que em va passant al llarg del meu camí? Em fixo en l’important? Sé interpretar les senyals, si és que n’hi ha? En aquest sentit, “Mujer Chamán”, em va recordar la importància de l’autoconeixement, i de la opció d’interpretar i aprendre de coses que ens passen i que a voltes considerem simplement “accidents” i que potser són “signes d’atenció” que ens ajuden a entendre’ns i avançar.
I així van sorgir els 3 anteriors posts...