26 de maig del 2008

ÉSSERS VIUS

Ahir estava assaguda a casa meva, pràcticament al terra, badant, al costat del meu gosset (a qui també agrada molt estar-se sense fer massa res). I per davant dels nostres nassos van passar unes formiguetes. Vaig tenir un impuls... i el vaig aturar a temps...

Me’n vaig recordar del divendres. Estava a la feina quan vaig veure davant els meus nassos una mosqueta petita (d’aquelles marronetes que tenen forma de cor quan es posen a la paret). Perquè una noia que acabava d’entrar, no tingués mania de la mosca, la vaig atrapar al vol sense pensar-ho ni un moment. Xas!!

Però un milissegon abans de tenir-la dins el puny vaig poder veure que era una aranya que penjava d’un filet! Ufffff!!!!! Vaig començar a caminar amb l’aranyeta a la mà cap al lavabo, i pel camí se’m va plantejar un dubte: “piquen les aranyes????!!!!!!!” (sóc “urban girl”, ja sabeu...). Només de pensar-ho, vaig llençar-la contra el terra. Plasss!!!. Es movia com si res. I quan la vaig voler trepitjar, me’n vaig recordar del llibre que estic llegint.

Un llibre sobre budisme que diu que no s’han de matar éssers vius així perquè sí. Així que amb un paperet la vaig agafar i la vaig deixar “amorosament” al terra del carrer.

(Tornem a casa meva, on estic jo amb el meu gosset) Quan vaig sentir l’impuls d’aixafar amb l’índex un parell o tres de formiguetes, em vaig aturar a temps. El meu gosset no els feia el més mínim cas. Ni olorar-les. Ni molt menys matar-les. Ell al seu rotllo (deu estar en una reencarnació budista més elevada que jo :-SSS).

I allí, mirant les formigues, tan treballadores sempre, em van venir remordiments i em vaig posar a fer una feina que tenia endarrerida... Sort del meu gosset i de les formigues que amb el seu exemple em van ajudar a ser “millor” persona.

25 de maig del 2008

NUMEROLOGIA TANTRICA


Quan faig alguns posts seguits parlant d'un llibre sempre m'agrada acabar fent una presentació general.

De totes formes, amb el llibre "Numerologia Tàntrica", de la Maria Lapuente (ed.Alas), no em caldrà presentar-lo perquè en un post anterior amb aquest mateix títol ja hi ha una informació que em va donar la Myt i que explica perfèctament què és la Numerologia Tàntrica.


Així que jo només vull afegir que el llibre m'ha agradat moltíssim, que m'ha "retratat" en tots els aspectes que toca, que m'ha fet veure aspectes de mi que fins ara no tenia prou clars, i que m'ha fet tenir consciència de bloquejos que tinc i que no em deixen avançar per la vida com a mi m'agradaria, i ara que els tinc més clars, només em cal posar a treballar per intentar "superar-los" (què difícil... he dit "només"??...).

És un llibre molt senzill de llegir i entendre i alhora és molt enriquidor, no només pel significat dels números, sinó també per totes les explicacions que dóna a nivell de creixement espiritual i inclús per entendre millor què representen segons quins conceptes espirituals.

En definitiva, que el recomano tothom que tingui ganes de conèixe's millor i sobretot a tots aquells que tenen curiositat en crèixer a un nivell més profund o espiritual.
Els 4 anteriors posts parlen d'aquest llibre i del tema de la Numerologia. (Pel mig havia fet un parèntesi, però tot allò que contenia: sentiments, imatges, comentaris, sensacions i demés, he preferit agafar-los, emportar-me'ls del blog i guardar-los amb mi)

22 de maig del 2008

Equilibri i curació

Tots podem calcular els 5 números que determinen la nostra personalitat. Un d’ells és el factor de la “vida” i representa allò que hem de treballar, allò que cal experimentar i aprofundir a la nostra vida per aconseguir la plenitud espiritual. (Es calcula sumant cada xifra de la data de naixement i reduint-la, sumant les xifres, fins un nº de l’1-11). A mi em surt el nº 8, i diu el llibre de la Maria Lapunete:

“La misión en la vida de estas personas es obtener el equilibrio entre el mundo material y el mundo espiritual. La otra misión es la de curar; no quiere decir que lo tengan que hacer necesariamente con las manos, pueden sanar de muchas maneras”.

Vaja, vaja, vaja...... interessant... Pel que fa a buscar l’equilibri entre el món material i el món espiritual, diria que ja hi estic ficada. Tot just començo (si més no de forma més conscient), investigo. El blog n’és un testimoni. M’agrada tant el bullici i el materialisme de la ciutat, com la serenor, l’espiritualitat i l’aïllament d’un monestir de clausura. El mateix passa dins meu, em moc entre els dos extrems. Sovint la balança es decanta cap a un dels dos costats, i això em crea conflictes. Però vaig intentant integrar-ho i conciliar-ho tot.

Ho tindré present tot plegat... Com veig que no vaig mal encaminada seguiré treballant això de trobar l’equilibri entre el món material i l’espiritual. I lo de curar, m’ho apunto també... :-)




Salut per a tots!

17 de maig del 2008

A cegues, fins el meu destí


Ja he dit algun cop que, sovint, la meva “bruixoleta interior” va boja donant voltes i voltes i em sento molt perduda. Però, tot i així, vaig fent. El temps i la vida no s’aturen... He passat tants mesos, o dies, o anys de la meva vida amb la sensació que em moc “a cegues”, que res té sentit, que no entenc per què faig les coses, que arribo als llocs plena de cicatrius, com si hagués avançat a base de cops. Però sempre arriba el dia en què la meva brúixola es para, i resulta que “sense ser-ne conscient”, m’ha portat a un lloc que em sembla “perfecte”, tinc la sensació que “he trobat el meu lloc”. I mai hauria imaginat que fós aquell.

Nada de lo que nos pasa, nada de lo que nos ha pasado y nada de lo que nos pasará, será porqué sí; nuestra vida es una manifestación de este proceso de evolución, tanto si nos damos cuenta como si no”. Numerología Tántrica, Maria Lapuente. Pg.11

Em sembla que hi ha moltes coses importants, o si més no interessants i útils, de les quals no en som conscients.

“El alma puede vibrar a unos niveles de espiritualidad impensados, sin necesidad de que la persona tenga que ser consciente de ello." Pg.10

15 de maig del 2008

Numerologia Tàntrica

L'altre dia vaig encetar una sèrie de posts que parlaran d'un llibre que llegeixo titulat "Numerologia Tàntrica", de Maria Lapuente, i que vaig descobrir al blog de la Myt http://www.mytxina.blogspot.com/. Com em sembla que per a molts de nosaltres és un tema força desconegut, i abans de seguir amb altres posts sobre el tema, vull incloure una explicació que n'ha fet la Myt (moltes gràcies!) i que em sembla perfecta per entendre millor la Numerologia:

"La Numerologia Tàntrica es centra en l’estudi profund de l’àmplia informació que conté cada un dels nostres números personals (dia, mes i any de naixement), i ens pot ser molt útil per entendre perquè som com som, el perquè de les nostres reaccions i pensaments i com ens movem en les nostres relacions.

Amb l’estudi de la nostra Numerologia, podrem conèixer característiques pròpies que potser no conscienciàvem, i és només amb Consciència, que podrem canviar aquells comportaments que no ens beneficien.Tenim moltes més aptituds i capacitats de les que creiem i utilitzem a la nostra Vida i els números ens les defineixen i ens mostren si les estem usant degudament.

Si bé és cert que creixem dins d’uns models adquirits de l’entorn social, familiar, religiós, d’idees acceptades,..i aquests factors ens condicionen sovint, hem d’obrir els ulls i aprendre a redescobrir el que realment Som i el què podem arribar a ser, sense condicionaments de cap tipus: la Numerologia ens pot ser una eina molt eficaç.

Podem viure en harmonia amb els nostres números i tot semblarà fluir a la nostra vida, o contràriament, inharmònicament, i les coses sempre ens semblaran que no van com desitgem.El conjunt de la nostra Numerologia és una gran eina per descobrir-nos a nosaltres mateixos i pot ser també especialment útil quan som pares. Coneixent els números personals dels nostres fills, sabent com són, quins són els seus potencials, què els pot frenar en el seu desenvolupament, la nostra tasca educadora d’acompanyar-los amb amor i confiança pel camí de la infantesa i l’adolescència, serà més fàcil i enriquidora."

13 de maig del 2008

Números per entendre'ns


Fa temps vaig escriure un post on parlava de « Ciències, Lletres i/o d’altres opcions ». Pels comentaris, em va semblar que tenien més « seguidors/es » les lletres, ja que els números no desperten molta simpatia i sí una sensació de dificultat.

Ara llegeixo un llibre que vaig descobrir a través del blog de la Myt http://www.mytxina.blogspot.com/ i que parla de números. Però és un llibre on aquests, no li compliquen la vida a nigú, al contrari, hi són per ajudar a entendre. A entenre’ns. I estic descobrint coses molt interessants, útils i encertades. Realment, sempre hi ha una opció diferent, en tot. La Numerologia és l’opció en què no és difícil moure’s entre números, sinó que més aviat hi són per facilitar-nos les coses, i sobretot en el camí de creixement personal o espiritual.

La numerología tántrica, es el método que estudia el proceso por el cual hemos pasado, estamos pasando y continuaremos pasando a través de nuestra evolución espiritual en esta vida”.

Númerología Tántrica”, Maria Lapuente, ed. Alas. Pg.11

12 de maig del 2008

LA PLATJA

Després de dos dies i mig de festa estic totalment renovada. I encara em queda tota una tarda!!! Això dels caps de setmana llargs és fantàstic. Jo volia una platja i no ha pogut ser. Però diuen que en aquest món virtual tot és possible, i jo m'ho crec. Em quedo amb una platja que perfèctament podria ser a la que volia anar, perquè s'assembla molt. Així que finalment he aconseguit una platja sota la pluja!


9 de maig del 2008

EL VENT A LA CARA



Jo faig vacances tot el mes d'agost. I NOMÉS falten 12 setmanes!


Últimament, hi ha força dies que em passo 11 hores a la feina. Fins i tot a l'hora de dinar em compro algo preparat i m'ho menjo allí.

Ahir, tenia mitja horeta lliure. I vaig decidir sortir i donar una volta, ni que fós una volta a l'illa de cases.
Vaig començar a caminar decidida anant no sabia on. Caminava ràpid. I notava el vent a la cara. I estava tan emocionada, tan contenta d'haver-me trobat aquella mitja hora, que anava pel carrer somrient. I estava tan il.lusionada que vaig tenir ganes de plorar.
En aquell mateix moment, vaig tenir claríssim que no vaig per bon camí. El meu cos em dóna senyals de fatiga. La meva ment no li fa gaire cas. La meva ment pensa que només queden 12 setmanes i que puc intentar fer un esforç final. I que ho puc assumir tot. I no és tant que sigui molt ambiciosa, és que no vull delegar, i no sé dir que no.
I el cos comença a parlar una mica fort. I jo li dic "NO!" (o sigui que sí que sé dir no. A mi mateixa).
Recordo el post dels 7 minuts per dedicar al meu COS. Em sembla que el tinc a punt de posar-se a cridar. I llavors hauré de parar del tot. Uffff.... impossible, ara no puc!!!

ENCARA queden 12 setmanes fins les vacances. Espero trobar aviat l'equilibri i l'armonia entre la meva ment i el meu cos. Sí que puc alfuixar una mica. Buscaré com fer-ho. Trobaré el punt mig.
*****
...tenia tantes ganes d'anar a passar el cap de setmana llarg a la platja, amb persones a qui no veig gaire i amb qui estic tan a gust. I ni tan sols em puc cabrejar perquè: PLOU!

6 de maig del 2008

BONS I/O DOLENTS

Fa mesos, durant un sopar amb bons amics, parlavem de quina és la frase més encertada. La de Thomas Hobbes que afirmava que “l’home és un llop per l’home”. O la de Rousseau que deia que “l’home és bo per naturalesa”.

Ara m’estic llegint un llibre sobre el budisme, escrit pel Dalai Lama. Parla de la part bona que tenim totes les persones i com potenciar-la. Doncs avui toca parlar de la part dolenta, i de com evitar-la. En Punset, al llibre “El alma está en el cerebro”, parlava dels psicòpates. Era un capítol una mica inquietant.

“Los psicópatas representan el lado más osucro del ser humano, puesto que estas personas -por las razones que sean- se revelan como depredadores del resto de la especie. Es el ser humano más peligroso que existe.” Pg.185

“Entre las características del psicópata destacan la carencia de remordimientos (no tienen conciencia) y una ausencia de empatía emocional, más que intelectual. Un psicópata puede llegar a relacionarse social o intelectualmente, pero ven y tratan a las personas como objetos.” Pg.173-174.

“Aprendemos a ser los mejores, a ser los más guapos, los más ricos. Se han perdido los valores humanos. La sociedad competitiva agrava la psicopatía.” Pg.191 . No se puede educar pensando sólo en la inteligencia y en el desarrollo cognitivo. Parece imprescindible incorporar las emociones, los sentimientos y el mundo afectivo a la educación”. Pg.162

Jo, potser distribuiria a les persones segons una campana de Gauss. El nombre de persones que es dacanten cap als extrems va disminuint, fins arribar a unes poquetes persones que són molt bones. I unes poquetes persones que són molt dolentes. La gran majoria estem en un punt mig, tenim coses bones i dolentes. Una mica barrejat, una mica segons la situació. I també tenim l’opció d’intentar potenciar unes o altres qualitats i decantar-nos cap a un dels dos extrems.


En algun lloc vaig sentir que els psicòpates són l’1% de la població (és un percentatge força elevat). Suposo que representen els “depredadors humans”, donarien la raó a la frase “l’home és un llop per l’home”. Però per sort, no són la majoria.

En fi... que val la pena intentar potenciar els "valors humans" (els bons, no perdo el temps intentant definir-los, tots en tenim una idea). Com deia el Dalai Lama al llibre que m’estic llegint, “el que fa la religió és donar a entendre les bones qualitats humanes i intentar augmentar-les i reforçar-les”. I jo hi estic d’acord. Per això m’estan agradant els llibres que llegeixo de filosofies esprituals. Això no vol dir que no hi hagi “males persones" en el món de la religió... ja ho diu el llibre d’en Punset: “los psicópatas estan en todas partes, estan allí donde puedan obtener algo, donde haya poder o prestigio.
Cientos de miles de psicópatas viven, trabajan y rezan con nosotros”.




I una floreta per treure'ns el mal rotllo de sobre...



3 de maig del 2008

UN HONOR

M’havia llegit alguns llibres (assaig, no novel.la) i tenia ganes de fer-me’n resums. Però mai trobava el moment.

Algunes persones que conec, em parlaven dels seus blogs. I més aviat es queixaven una mica perquè no els visitava mai. “És que jo pràcticament no obro l’ordinador en tot el dia, ni per mirar el correu”. A més... un blog... no entenia massa ni què era.

A l’estiu, que tenia més temps, vaig començar a visitar els blogs d’uns i altres, i així vaig decidir “em resumiré els llibres i jo també faré un blog on els comentaré. Serà la forma d’obligar-me a fer-ho”. I així va començar “Labruixoleta”.

Més que els llibres que ja havia llegit, el blog m’ha animat a llegir-me’n més, a resumir-los, a treballar-los i, a sobre, envoltada de persones que ho fan molt més gratificant i interessant, i amb qui puc intercanviar opinions. (això dels blogs és fantàstic!!!)

Quan vaig començar, em passava molta estona al Google, posant paraules de temes que m’interessen + blogger, per “descobrir” altres blogs. I així, el primer on vaig anar a parar que em va atrapar i que ja mai he deixat de llegir, va ser el d’en Kamal http://www.kamal-alfa.blogspot.com/ . Un matí tenia un dubte i aquella tarda trobava la resposta al seu blog (quina casualitat!!), un dia escoltava una música i al cap d’uns dies la trobava al seu blog (quina casualitat...!!), i així envoltada de “casualitats” es va convertir en un blog especial. Sovint pensava “seria genial que algun dia vingués a fer-me una visita al meu blog”. I al cap d’un temps va anar venint (què bé!!!). Ara fa uns dies m’ha donat el Premi Honor, i és per mi un veritable honor rebre'l de part seva. M’ha fet molta il.lusió! Moltes gràcies Kamal!!!!