9 de maig de 2008

EL VENT A LA CARA



Jo faig vacances tot el mes d'agost. I NOMÉS falten 12 setmanes!


Últimament, hi ha força dies que em passo 11 hores a la feina. Fins i tot a l'hora de dinar em compro algo preparat i m'ho menjo allí.

Ahir, tenia mitja horeta lliure. I vaig decidir sortir i donar una volta, ni que fós una volta a l'illa de cases.
Vaig començar a caminar decidida anant no sabia on. Caminava ràpid. I notava el vent a la cara. I estava tan emocionada, tan contenta d'haver-me trobat aquella mitja hora, que anava pel carrer somrient. I estava tan il.lusionada que vaig tenir ganes de plorar.
En aquell mateix moment, vaig tenir claríssim que no vaig per bon camí. El meu cos em dóna senyals de fatiga. La meva ment no li fa gaire cas. La meva ment pensa que només queden 12 setmanes i que puc intentar fer un esforç final. I que ho puc assumir tot. I no és tant que sigui molt ambiciosa, és que no vull delegar, i no sé dir que no.
I el cos comença a parlar una mica fort. I jo li dic "NO!" (o sigui que sí que sé dir no. A mi mateixa).
Recordo el post dels 7 minuts per dedicar al meu COS. Em sembla que el tinc a punt de posar-se a cridar. I llavors hauré de parar del tot. Uffff.... impossible, ara no puc!!!

ENCARA queden 12 setmanes fins les vacances. Espero trobar aviat l'equilibri i l'armonia entre la meva ment i el meu cos. Sí que puc alfuixar una mica. Buscaré com fer-ho. Trobaré el punt mig.
*****
...tenia tantes ganes d'anar a passar el cap de setmana llarg a la platja, amb persones a qui no veig gaire i amb qui estic tan a gust. I ni tan sols em puc cabrejar perquè: PLOU!

17 comentaris:

Iruna ha dit...

noia.............

si estigués més a prop, vindria a buscar-te ara per a anar a la barceloneta i fotre quatre crits juntes

esta nit los xiquets dormen a casa els iaios, que demà treballo, o sigue que podria venir... i podríem anar i esfogar-mos una mica, abans que el cos te cride massa fort

per favor, cuida't. clar que pots afluixar una mica... si el cos t'ho demana, és que necessites trobar la manera de fer-ho. de moment, ja és molt que pugues sentir-lo mentre t'ho està dient... i que vulgues escoltar-lo. trobaràs lo punt, bruixoleta

afluixar no és senzill... i ara mateix, tal com ho tens, tampoc pots "delegar"... però potser si procures descansar una mica més, no dixar d'anar a piscina, fer-te purès i batuts d'aquells tan bons, i respirar una mica a consciència de tant en tant... no ho sé, pregunta-li al teu cos, a vore què li sembla... si no és suficient, espero que pugues descansar i respirar encara una mica més

escolta... mira... pensa que les hores de viatge d'anada i tornada que no faràs pots aprofitar-les per a descansar i cuidar-te sense moure't de casa... ja tens quatre o cinc hores de més! (intento mirar la part "positiva", noia... quin remei!)

una abraçada... i un massatget

nauzzet ha dit...

Ostres tu, potser hauries de frenar una mica o et posaras malalta de veritat. Et donc molts ànims!

MoNaLiTzA ha dit...

Estimada..., deixem-la caure...
A mi també m'ha fotut la sortida de diumenge enlaire i jo no tinc 7 dies de vacances fins l'Octubre o el Novembre -según se tercie- així que no em queda altre remei que predre-m'ho amb una mica de calma i simplement, anar fent. Ja sé que "mal de muchos, consuelo de tontos" -o era "de todos"?- (mai ho he sabut!) Però mira..., si mires enrere i veus algú que encara ho té mitja 'pela' més fotut que tu, doncs encara t'anima una mica... :)))

Una abraçada plujosa-però-alegre-de-cap-de-setmana-mica-cutre-però-bueno. ;)

estrip ha dit...

no esperis a l'agost, bruixoleta. El vent a la cara cada dia.

Tocat del cargol ha dit...

Sort d'aquesta mitja horeta per adonar-te que necessites descansar, delegar, deixar pes, desintoxicar-te, parar, dedicar-te temps.... El cos és el nostre gran savi desconegut i si t'avisa, les seves raons de pes tindrà. Ja saps, aquells set minuts de l'altra dia encara agafen més força i més importància per continuar amb un xic d'equilibri. No te n'estiguis. Com a mínim te n'adones del que et passa i això és un gran pas. A partir d'aquí...depèn de tu.
Més que mai...Salut!!!

helena ha dit...

Uff mal rotllo quan el cap no fa cas al cos, més que res perque el cos és el que fa que el cap s'aguanti.

Jo he estat temporades treballant 12 i 14 hores diaria amb puntes de feina brutals i al final he acabat petant com una mala cosa...

l'estrip té raó no esperis a descansar a l'agost que semblarà una carrera d'obstacles intenta fer un "break" diari ni que sigui per amagar-te al lavabo de senyores 5 minuts i tancar els ulls sentada a la taça.

Gatot_X ha dit...

catxis... bruixoleta així no podràs fer minivacances aquest capde?
de veritat que em sap molt de greu... que sé que ho hauríeu passat molt bé, segur!

i estic força d'acord amb l'helena... però quasi millor, per fer un bon break..., amagar-se al lavabo del homes, no? :P

i com diu la monalitza... jo no sé quan tindré vacances o si en podré fer. També tinc moltes ganes, moltes, de perdre'm uns dies al sud, potser buscant Casablanca... potser de vacances a un iglú!

cal cuidar-se una mica, un poquet, cada dia... no puc predicar amb l'exemple que ho faig molt malament... però alguns dies se me'n va l'olla i encerto a parar el sol just abans que vinguin pluges!

petons i llepades d'anar a treballar! (si, ara, ara...)

AINA ha dit...

bé, ja queda menys per les vacances... jo enguany no crec que en tingui.. jo tampoc sabia delegar i ho volia asumir tot. però amb el temps vaig adonar- me que carregaba moltíssim i vaig venir-me avall. que el cos va dir PROU PROU PROU com als matins del cuní. jo també tenia ganes de marxar a la platjeta i `PLOU!"!! res, que veig que no soc la única que va de cul.. petonets noia, i tot en la seva bona mesura..

una abraçada noia

labruixoleta ha dit...

noia... hauria sigut genial anar juntes a la barceloneta, de nit, i fotre cirts. Encara millor fer-ho a la platja on haviem d'anar... Sempre podem buscar una platja-virtual, a mig camí, i passar un rato juntes, segur que mon riuriem d'alguna cosa o altra, inclús del cansament, del meu, i del teu.

Al meu cos li semblaria perfecte tot lo que has dit, però lo millor: lo massatget!! què bé! ;-)
Bessitos!

Iruna ha dit...

quedem dilluns a mig camí, si vols, face el temps que face

bona nit, bruixoleta

labruixoleta ha dit...

Hola NAUZZET! sí, frenaré, ho tinc clar. Vaig pensant com fer-ho. Gràcies pels ànims!! Vinc de donar un cop d'ull al teu blog i ja l'he llegit tot. Aix... la pluja... Una abraçada!

MONALITZA: va, deixe'm-la caure i aprofitem per caure nosaltres al llit o al sofà. Em sembla que últimament som colla amb aquesta sensació de cansament-fatiga-espessor... així que en aquests dies "tontos" ens consolarem "todos", els uns als altres.Una abraçada ben forta! :-))

Sí, el vent a la cara, cada dia, això espero, ESTRIP.

TOCAT DEL CARGOL: tens raó, el cos m'avisa, de moment el sento, així que depen de mi. Intentaré escoltar amb atenció i arribar a l'equilibri que necessito. Salut tb per a tu! :-)

HELENA: La frase: "el cos és el que fa que el cap s'agunati", genial. Quina gran veritat en tots els sentits. No s'ha d'oblidar mai.
Vinc de casa teva, el teu post "empatia", dels animals abandonats m'ha arribat a l'ànima. I més un dia plujós com avui.
Dos abraçades: una a tu i una al Pixel!

GATOT: jajajja! el lavabo de la feina és mixte! Aix... què tindà el sud que a tots ens agrada tant? seran els iglús... està clar, no tots els esquimals viuen al nord.
Espero que a part de treballar, tb puguis descansar una miqueta aquest cap de setmana! Una abraçada :-)))

AINA: el cos no perdona, i si carreguem massa, caiem tots. Està clar: hem de saber dir prou. Ja que plou, em sembla que jo demà passaré un dia semblant al que has passat tu avui....mmmm.... que bé tb!!! Una abraçada!

Kamal ha dit...

Si, has de agafar-te estones per a tu cada dia o casi,perquè sinó quan arribi el primer dia de vacances, encara portaràs el ritme dinàmic i estressant dels darrers mesos i, llavors, arribaràs a lloc i diràs... "ara m'he de relaxar"...i et costara gairebé una setmana "desenganxar-te" de la rutina de tot l'any.
I quan et comencis a sentir bé... ja s'haurà acabat i tornem-hi.
Regalat temps per a tu tot l'any...si pots, es clar.

Abraçades amb temps.

Montserrat ha dit...

has de parar una miqueta... si en el millor dels casos no caus el que et passarà és que tard o d'hora et sabrà greu haver viscut d'aquesta manera.
Respira i agafat una estoneta CADA DIa. No es pot viure esperant les vacances.
Noia, a veure si cauràs tu abans que jo per la cascada ;-)

labruixoleta ha dit...

Hola KAMAL! tens raó, m'he d'anar agafant estones de descans de mica en mica, pq sinó perdré tota una setmana sencera de les vacances recuperant-me. Això li passa a molta gent, que s'està bona part de les vacances trobant-se malament.
Gràcies pel temps! una abraçada!

MONTSERRAT, és veritat, en un dels primers posts que vaig escriure al blog parlava de lo important que és no treballar "massa", o sigui que m'he d'aplicar "el cuento". Noooo!!! ara no puc caure pas!!!
Un petó! :-)

Núr ha dit...

A mi també em costa molt dir que no i a vegades em trobo desbordada de feina... A mi em queden 4 setmanetes per a dedicar-me només a la feina, ja no parlo de vacances!
Així que et desitjo molt ànims i que aprenguins a dir NO als altres. A tu mateixa t'ho has de dir molt poques vegades!

labruixoleta ha dit...

Hola NÚR, em sembla que tu tb tens una agenda força apretada. Espero aprendre aviat a donar-me la raó a mi, al meu cos, a dir-li que sí a quantes més coses millor. Gràcies pels ànims i ànims a tu tb!!! Una abraçada :-)))

Núr ha dit...

Gràcies, bunika! :D