27 de desembre del 2008

23 de desembre del 2008

l'esperit esborrador



quan ja has escrit i esborrat dos posts en un dia, vol dir que en comptes de l'esperit nadalenc, se t'ha ficat dins l'esperit esborrador.


així que millor no fer un escrit molt llarg, per si les mosques, i limitar-se a desitjar que passeu uns bons dies de festa!


(els comentaris esborrats, queden amb mi, com sempre, aquests mai desapareixen del tot)

21 de desembre del 2008

Anar-se preparant...

Que els Nadals ens agradin o no, ens facin o no il.lusió... no tinc prou clar que depengui dels Nadals en si... O sí?... Perquè són de les poques festes que, sovint, ja tens ganes que s'hagin acabat.

Què deu fer que de vegades fan mandra o inclús provoquen tristesa? Potser que fer un regal, que trobar-te amb la gent que t'estimes i ser feliç, és algo que no ens agrada del tot que ens ho marquin unes dates determinades.

Però vaja, sigui com sigui, la qüestió és que arriben, i se'ns creuin o no, tampoc és qüestió de quedar-se amb els braços creuats.



A mi, sincerament, em fa il.lusió trobar-me amb la família i els amics. I com no tots vivim al mateix lloc, aviat, tocarà volar. Així que em començaré a preparar...



19 de desembre del 2008

Elevanda

Aquesta nit l'Elevanda ha sortit a passejar sota les estrelles.

Caminava cap al llac on es banyava aquest estiu.

Per quedar-se allí una estona, abans d'anar a dormir.

I la Carme, l'ha vist, i n'ha fet un dibuix preciós.

15 de desembre del 2008

La força, pels braços.

Hi ha coses que ens "hipnotitzen".

És com si de sobte la consciència quedés en un estat més aviat de semi-consciència. La mirada es perd en una profunditat infinita. Sembla que mires un punt fix. Però mires i no mires. Com si allò que veus entrés dins el teu cos i et deixés embadalida.

No et mous, però experimentes.

I experimentes però no et mous.

T'has quedat com hipnotitzat i no pots deixar de mirar-sentir, allò que t'hipnotitza.

Això, recordo que em va passar un matí, o una tarda, a les festes de la Mercè. Fa anys. Després dels gegants, un munt de colles tocaven els tambors. I jo, allí parada mirava com tocaven i com anaven passant.

I en algún moment, es van aturar. Els tenia molt a prop. Tocant enormes tambors. Fent força amb els braços. Cap a baix. I aquell braços fent força, sense parar, em van hipnotitzar. Tota jo estava paralitzada, però podia sentir la força o el formigueig o les vibracions, o no sé què, passejant pels meus braços, amb força, amunt i avall.

És com que t'imagines avançant una mica, agafant aquell tambor, aquells pals, i començant a fer-lo sonar. És com si els braços ho demanen. Ho necessiten. Ho envegen. Ho poden sentir.

No sabria com explicar-ho millor, perquè estava mig hipnotitzada...



10 de desembre del 2008

reposar


seguint els bons consells de tots, si les paraules no surten, no passa res, hi puc anar pensant, puc deixar-les reposar, puc escriure-les en un altre lloc i esperar, puc expressar-me d'una altra forma...



Hi ha moltes opcions.

9 de desembre del 2008

(i no puc)

... voldria...
... dir...
... tantes ...
... coses ...

5 de desembre del 2008

connectar, desconnectar

Arribo. Sense encendre el llum, poso en marxa l’estufa d’infrarrojos que a més de calor, desprèn una llum ataronjada que m’agrada.

Com l’habitació és petita es va escalfant de seguida. I ara encenc el cremador d’olis, i barrejo unes gotes d’essència de taronja amb unes gotes de canyella.

La làmpra de sal, també desprèn una llum ataronjada molt més agradable que la del radiador.

La música suau emet unes vibracions relaxants. Desconnecto.

Connecto.

Ara, importa allò que es veu amb els ulls tancats. Mires, i les imatges, van passant. Sents el cos. Respiració. Batecs de cor. Escalfor, dolor. Relaxació, tensió. Alleujament, fred. Escoltes, sense fer servir l’oïda. Sents les vibracions. La música, altre cop. I els pensaments, si hi són, tampoc s’aturen. Res s’atura. Tot es mou