6 de maig de 2008

BONS I/O DOLENTS

Fa mesos, durant un sopar amb bons amics, parlavem de quina és la frase més encertada. La de Thomas Hobbes que afirmava que “l’home és un llop per l’home”. O la de Rousseau que deia que “l’home és bo per naturalesa”.

Ara m’estic llegint un llibre sobre el budisme, escrit pel Dalai Lama. Parla de la part bona que tenim totes les persones i com potenciar-la. Doncs avui toca parlar de la part dolenta, i de com evitar-la. En Punset, al llibre “El alma está en el cerebro”, parlava dels psicòpates. Era un capítol una mica inquietant.

“Los psicópatas representan el lado más osucro del ser humano, puesto que estas personas -por las razones que sean- se revelan como depredadores del resto de la especie. Es el ser humano más peligroso que existe.” Pg.185

“Entre las características del psicópata destacan la carencia de remordimientos (no tienen conciencia) y una ausencia de empatía emocional, más que intelectual. Un psicópata puede llegar a relacionarse social o intelectualmente, pero ven y tratan a las personas como objetos.” Pg.173-174.

“Aprendemos a ser los mejores, a ser los más guapos, los más ricos. Se han perdido los valores humanos. La sociedad competitiva agrava la psicopatía.” Pg.191 . No se puede educar pensando sólo en la inteligencia y en el desarrollo cognitivo. Parece imprescindible incorporar las emociones, los sentimientos y el mundo afectivo a la educación”. Pg.162

Jo, potser distribuiria a les persones segons una campana de Gauss. El nombre de persones que es dacanten cap als extrems va disminuint, fins arribar a unes poquetes persones que són molt bones. I unes poquetes persones que són molt dolentes. La gran majoria estem en un punt mig, tenim coses bones i dolentes. Una mica barrejat, una mica segons la situació. I també tenim l’opció d’intentar potenciar unes o altres qualitats i decantar-nos cap a un dels dos extrems.


En algun lloc vaig sentir que els psicòpates són l’1% de la població (és un percentatge força elevat). Suposo que representen els “depredadors humans”, donarien la raó a la frase “l’home és un llop per l’home”. Però per sort, no són la majoria.

En fi... que val la pena intentar potenciar els "valors humans" (els bons, no perdo el temps intentant definir-los, tots en tenim una idea). Com deia el Dalai Lama al llibre que m’estic llegint, “el que fa la religió és donar a entendre les bones qualitats humanes i intentar augmentar-les i reforçar-les”. I jo hi estic d’acord. Per això m’estan agradant els llibres que llegeixo de filosofies esprituals. Això no vol dir que no hi hagi “males persones" en el món de la religió... ja ho diu el llibre d’en Punset: “los psicópatas estan en todas partes, estan allí donde puedan obtener algo, donde haya poder o prestigio.
Cientos de miles de psicópatas viven, trabajan y rezan con nosotros”.




I una floreta per treure'ns el mal rotllo de sobre...



19 comentaris:

Carme ha dit...

Jo crec que això que dius de la ca,mpana de Gauss és ben encertat. Molt poquets de molt dolents, molt poquets de molt bons i un munt de així així. Però... de fet, o jo tinc moooolta sort o n'hi ha més de bones... sempre em creuo, a la vida, amb bones persones. N'hi ha més, segur o estic en la bona zona de la campana?

estrip ha dit...

quin tema més complicat, bruixoleta. Almenys per mi.
I una persona del mig de la campana si fa una acció dolenta, la converteix en dolenta o al inrevés? O una persona de les més bones de totes, comet una falta, també passa a forma part d'un altre grup? o li calen més errors? Com es mesura la dolenteria?
Que el teu cervell depredador sigui més dominant que el cervell que pensa, et converteix en dolent?
Al cap i a la fi no som animals i el que fem coma fi de tot no és intentar sobreviure? com a instint primari.
Així que, hi ha bons i dolents?
Les persones tancades a la presó son totes dolentes?
Cada vegada hi ha més lleis i més normes i per tant augmenten les possibilitats de ser dolents al incomplir aquestes. També es creen més normes morals, o prejudicis que ens classifiquen de bons o dolents.

ostres, que me'n rotllo massa...

MoNaLiTzA ha dit...

És veritat el que diu l'estrip, és un tema complicat.

Quan em vaig separar del meu ex-marit la gent que venien a la botiga (recordem que visc i sóc filla d'un poble petit) em preguntaven sense cap pudor sobre la meva separació després de quasi 15 anys de matrimoni i recordo que l'afirmació que més es repetia era: "-...doncs no semblava que fos dolent...!" A mi m'estranyava perquè la gent intentava qualificar qui dels dos, un cop separats, havia estat "el bo" i qui "el dolent".
Hi han tants i tants matisos entre un extrem i l'altre...
En definitiva..., jo crec que aquest extrems, en la seva absoluta puresa no existeixen. Els bons no son tant bons ni els dolents, tant dolents, malgrat el
percentatge d'una de les propietats o de l'altra.
En tant en quant un psicòpata és capaç de relacionar-se de bé amb la gent i fins i tot pot arribar a entablar amistats tot i que potser una mica entre cometes, vol dir que pot generar sentiments positius, encara que sigui en un 0,000000001%. I que després sigui capaç de matar fredament aquesta mateixa gent, fa aflorar el seu 99,999999999% de maldat.

És lo que penso jo. No crec en la puresa absoluta de l'esperit ni en la més obscura negror de l'ànima.

Els temes que exposes sempre resulten molt interessants. Gràcies bruixoleta. La teva companyia és un plaer.

labruixoleta ha dit...

CARME: em sembla que ja t'ho vaig dir en un altre comentari, on deies que no t'havien passat coses molt dolentes: segur que ets una persona positiva si penses així.

I ho confirma el fet que et sents envoltada de bones persones. Pq hi fa molt la tendència que tinguem a buscar els problemes i la part dolenta de tot, o la part bona.

Ets afortunada, segur que sí, tens bon caràcter. Una abraçada! :-))

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: tens raó, és un tema molt complicat. Quan vaig acabar el post, que ja em va sortir més llarg del que hauria volgut, vaig tenir la impressió que per quedar-me mínimament satisfeta m'haurien calgut 10 posts més.

Realment és un tema que com dones a entendre, és molt relatiu i hi ha moltes coses a tenir en compte. Com es mesura la dolenteria, ja és un tema en el qual es pot aprofundir molt.
El fet que siguis una "bona persona" i que "un sol acte molt dolent" ja et converteixi en "dolent", o al revés, tb caldria tenir-ho en compte.

I és veritat que com normes i lleis apareguin, més possibilitats de "ser dolent", per incomplir-les.

És complicat, sí...

Ja et pots enrotllar tant com vulguis! ja veus que no ets pas l'únic ;-)
Una abraçada :-)

labruixoleta ha dit...

MONALITZA: és veritat, tenim una tendència a classficiar a la gent en "bons o dolents", en qualsevol conflicte. Suposo que estem massa acostumats a la "lluita" i a pensar que hi ha els "amics i els enemics"... segurament és algo genètic relacionat amb la supervivència. Necessitem saber identficiar als "enemics", deu ser instintiu.

Lo dels extrems "purs" no sé, és difícil imaginar però no deu ser impossible. Jo crec que sí que pot existir algú amb "puresa d'esperit", però és clar... això em porta a pensar que tb existeix la "més obscura negror de l'ànima". El que no tinc clar és si aquests "atributs" són per sempre o "sempre es pot canviar" (m'inclino per la segona opció)

Moltes gràcies a tu per venir fins aquí i donar el teu punt de vista! La teva companyia és un plaer i això ja ho sabia jo des de fa molt temps quan et llegia en altres blogs, no sóc la única que ho pensa :-). Una abraçada molt forta!!

Tocat del cargol ha dit...

Hola Bruixoleta!!
Primer...quin iuiu això dels psicòpates...realment fan por... i més por fan els ignorants que els segueixen, els fanàtics que dónen suport...que n'hi han un munt!
M'has fet recordar el símbol del ying i el yang, i crec que ningú és purament bo ni purament dolent...són dos oposats que es necessiten per poder existir.
Crec que hi han moments, instants, en què si podem arribar a ser purs, com instants en què la foscor s'apodera de nosaltres. Una qüestió d'equilibri.
Un cop em vaig trobar amb un xaman i em va dir que les persones formem part d'un gran joc d'escacs i que érem nosaltres si decidíem jugar amb les blanques o amb les negres.
Salut!

Kamal ha dit...

Hola Bruixoleta,
Mira que a mi em sembla que no esta tan..Tocat del Cargol, aquest noi. Estic d'acord amb ell.
Es més, el símbol del yin i el yang , el del tai txí, dona a entendre que dins de cadascú hi ha les dues parts. I crec que tots portem dins la etiqueta, per entendre'ns, de bo i dolent. En Punt.7 sembla que diu que no tenen consciencia i que veuen als dames com a objectes. Si la definició de psicòpata es bases només en això, molts directius d'empreses estarien amb una camisa de força.
El fet de no ser conscient tampoc deu ser absolut, o sigui, que potser tenen "forats negres" però fins i tot poden ser catalogats com a persones educades, agradables o ves a saber.
El "mal" es dins nostre i el bé també, en equilibri, però què ho desequilibra? , quins son els factors que et fan ser més bo o més dolent?
Ostres...que llarg!. Com tu dius, potser caldrien 10 posts.

PTons! ;-)

Núr ha dit...

Tinc un professor que ens va dir que el yin-yang no ens l'havíem d'imaginar com un símbol estàtic, sinó com un símbol en moviment: els punts que contenten cadascun dels dos colors van creixent fins que el yin és envaït pel seu punt yang i per un moment és només yang, i el yang és envaït pel seu punt yin i per un moment és només yin. prò de seguida torna a aparèixer el punt del color oposat i així continua el procés eternament.

Així podem concloure que tots som tot en algun moment: dolentíssims, boníssims, més bons que dolents, més dolents que bons, mig-mig...

labruixoleta ha dit...

TOCAT DEL CARGOL: sí, donen molt mal rotllo els psicòpates. I sobretot pensar que estan per tot arreu (ja no dic els assassins), senzillament persones sense escrúpuls que sovint ocupen posicions de prestigi, que tenen persones al seu càrrec i que psicològicament destrossen als qui tenen a prop. Cal vigilar i no donar-los poder, tens molta raó.

El símbol del ying i el yang està molt bé, segur que la majoria de les persones som això, una mica de cada, i tot plegat barrejat. I el que et va dir el xamàn tb és una gran meàfora.

...vas conèixer un xamàn???? on, quan i què tal??? 8O (...ejem...això no és un número, és un símbol: sóc jo amb els ulls molt oberts i la boca oberta de sorpresa i curiositat...) ;-)

labruixoleta ha dit...

hola KAMAL!! Sí, jo tb penso que la majoria tenim de bo i de dolent.

Bé, una cosa són els psicòpates (que sovint estan a les presons) i una altra els psicòtics (que són els de la "camisa de força").

I jo estic totalment convençuda que precísament el món de les grans empreses està plè de psicòpates. És un lloc molt "deshumanitzat" on s'hi troben molt a gust i on se'ls dóna un poder pràcticament ilimitat.

Sí, caldria profunditzar més per tocar tots els matisos del tema.

Ptons!!! :-))
així van les coses avui en dia... hi ha un munt de gent de baixa per depressions i ansietat, i sovint és "culpa", de personatges sense sentiments.

labruixoleta ha dit...

Uups! els petons s'han colat enmig del comentari!!!... deu ser per treure-li dramatisme :-S
:-)

labruixoleta ha dit...

NÚR: ostres quina explicació més xula la del teu professor!! i molt encertada!

Res a afegir, ara sempre imaginaré el símbol en moviment, m'agrada més i el trobo més real

Una abraçada!!

Myt ha dit...

Hola Labruixoleta, molt interessant!

Coincideixo molt amb els comentaris de Tocat del Cargol i en Kamal. Només per l'existència de la foscor, podem gaudir de la Llum, de les dues polaritats complementàries es desenvolupa la vida. Què seria de la vida si només existís el dia i el sol i la nit i la lluna no fossin presents, si tan sols sentíssim la força del fred i mai la de la calor...

Certament, hi ha persones que ens serveixen de contrast per veure com ens cal actuar i el que ens porta a créixer o a destruir i auto-destruir-nos. Quan sento parlar dels psicòpates, intento pensar què hi ha darrera del seu comportament, de la seva maldat i ben segur s'hi amaga una dosi de patiment tal que la seva ment no ha pogut suportar, portant-los al desequilibri total.

Mmmmm quina oloreta la teva flor! Gràcies, preciosa. Una abraçada

Gatot ha dit...

creus que podem ser bons i/o dolents en essència, bruixoleta?

i... com ens vegin els altres? ens pot fer més bons o més dolents? només la "depredació" ens fa dolents? i si algú matxaca sense depredar?

em costa entendre, analitzar, definir, els temes en opció de bo/dolent... blanc i negre...

el que ara és bó (o dolent) com s'interpretarà d'aquí a 500 anys?

fa vint anys, un premi planeta, va publicar: "aquella petita feia unes mamades que semblava tota una experta que ja tingués onze anys"

si ho hagués publicat ara... li hauríen donat el planeta? o l'hauríen dut directament a la presó com a mesura preventiva?

em perdo, bonica... suposo que hi ha temes que em superen...

petons i llepades perdudes!

AINA ha dit...

mmm.. sembla interesant el llibre del e punset. potser me´l compro..

doncs no ho se.. suposo que tots tenim parts bones i parts dolentes, coses que ens agradaria potenciar i coses que ens agradaria evitar.. pel que fa a les persones psicópates, penso que es una malaltia senzillament. pero reitero, em llegiré el llibre del punset.

labruixoleta ha dit...

Hola Myt!!! que bé que hagis pogut notar la bona oloreta de la flor!!!... és la part brillant d'aquest post que toca un tema fosc... ;-)

Sí, vivim en un món de polaritats que es complementen i que tenen sentit unes gràcies a les altres. Però... no pot ser possible que existeixi algo que no tingui oposat? Si tot és possible ha de poder deixar d'existir la polaritat (uixxxxxxx quin lio filosòfic m'ha sortit!!!) :-SSS

És un tema complicat la psicopatia. Ens costa pensar que sigui possible que algú així, no pateixi, o no hagi patit mai, però el més inquietant de tot és que més aviat disfruten fent patir als altres, i ells sembla ser que no pateixen gens a nivell emocional, mai. (sembla impossible, però és així).

(me'n vaig a olorar la floreta per treure'm el mal rotllo de sobre ;-))

labruixoleta ha dit...

GATOT: és molt important això que dius i que ja ha sortit en altres comentaris: el tema "bo / dolent", és "absolutament relatiu".

Segons les persones, el contex, la època i segons mil coses més.

És un tema d'aquests que "surten" de la ment, experta en complicar-ho tot, per tenir-nos distrets una estona. Però vaja, ja està bé exercitar una estona la ment i el pensament, que tb en surten coses bones...

... però quan la cosa es complica i ens supera... he deixat una floreta al fina del post, diu la Myt que fa bona oloreta. I si la mires bé, pots notar com el vent la mou una mica i encara escampa més el seu perfum.
Una abraçada! :-)))

labruixoleta ha dit...

Hola AINA!, sincerament, jo tb penso que la psicopatia és una malaltia, senzillament. I desgraciadament avui en dia encara sense cura.

Espero que trobin aviat un tractament efectiu.

El llibre d'en Punset, és molt interessant, jo el vaig estar comentant durant el mes de febrer. Tracta molts temes, la psicopatia és només un capítol (diria). Està bé, és un llibre interessant, si te'l llegeixes ja diràs què t'ha semblat.

Una abraçada! :-)