Es pot notar la primavera. Època de canvis. De moviments. I de sobte, un raig de sol entra i fa brillar algun objecte que hi ha en un moble. Encuriosida i enlluernada, m'hi apropo, l'agafo i torno a estirar-me al sofà.
És la petita brúixola. Torna a estar en moviment. Curiosa brúixola que no sempre marca el nord. Mentre la miro, penso que aviat farà un any que vaig decidir tancar els llibres. Uns llibres que donaven sentit a aquest bloc. Que el van fer néixer, i créixer. I que ara estan en una maleta, en algún altre lloc...
Em dec haver endormiscat perquè de sobte, un cop de vent, obre la finestra i fa caure un altre objecte darrera meu. Em giro. El paraigua. Tancat.
El recullo del terra. I amb el paraigua i la brúixola a la mà, tanco la finestra. Sembla que vol ploure. El temps canvia constament. Veig les fulles dels arbres movent-se, les flors també. El vent les inclina en la mateixa direcció...
L'Elevanda va marxar de viatge i fa temps que no en sé res. Bufa el vent. Gira la brúixola... Potser és hora d'obrir el paraigua i sortir a fer un vol. Em poso a escriure un parell de cartes, tinc ganes de visitar algú...
