9 de març de 2013

els primers somnis

Diuen que el "Mestre" arriba quan l'alumne està preparat.

L'altre dia em preguntava, quan se'm va despertar l'interès per trobar un "mestre". I poso mestre entre cometes, pq no vull dir un professor, sinó un mestre en un sentit més "espiritual" (per dir-ho d'alguna manera).

Els primers records que tinc més presents, són de quan tenia uns 18 anys, quan vaig començar a llegir llibres com "Las enseñanzas de Don Juan", d'en Castaneda, o "Mujer chamán" de la Lynn Andrews. Que em feien somiar amb la possibilitat de trobar xamans que, en algun bosc perdut enmig del món, em guiéssin en un viatge espiritual. També alguns llibres sobre Zen, en aquella època, em fèien desitjar l'arribada d'un Mestre a la meva vida.

Però en el fons, crec que les primeres influències vénen d'abans. Hi ha molta literatura, moltes pel.lícules, on els protagonistes estàn guiats o són ajudats per "Mestres", i de fet, quan era petita, i vaig veure "La guerra de las Galaxias",  ja somiava la possibilitat de trobar algun dia algú com en Yoda, el gran Mestre Jedi.


I

5 comentaris:

Carme ha dit...

Tinc un amic que sempre em recorda aquesta frase... del mestre Yoda.

M'agrada. Jo sóc poc dòcil per tenir mestres... m'agrada aprendre però de manera dispersa i de moltes persones i de molt s llibres. No crec que mai trobés un mestre que em convencés per seguir-lo del tot. Massa feta a la meva, segurament.

iruna ha dit...

se'm fa estrany això que a algunes persones vos passa de voler tenir un Mestre, en singular i amb majúscula. però no m'hauria d'estranyar.

potser els mestres no són tant per "seguir-los" com per tenir-los present i aprendre d'ells, a vegades potser fins i tot portant-los la contrària o no fent exactament el que diuen, i altres vegades sí, passant per allà on mos guien.

fa un moment he escrit un conte d'una dona que sovint perd lo cul i que no sap què ha de fer per resoldre això que li passa. lo cul li diu que s'equivoca quan pensa que potser el que hauria de fer és aprendre a viure sense cul, però quan ella li pregunta què ha de fer, ell li diu això ell no li ho pot dir, que és ella qui ho ha d'aprendre.

ara, mentre dinàvem, he pensant en este desig teu d'un Mestre. i encara que no sentim el mateix, penso que poder trobar bons mestres (en singular o en plural, i potser no solament persones, com aquell arbre que l'altre dia escrivies) pot ser una bona ajuda...

volem ser tan autosuficients, "sóc jo qui ho he d'aprendre", que potser a vegades no valorem prou l'exercici i tot el que mos pot aportar l'aprendre dels demés.

te'n recordes del "sevillano"? aquell mestre budista de la foto que la sara de seguida "va veure" qui era :)

segur que no cal anar molt lluny per trobar bons mestres. potser tothom ho és, a la seua manera.

XeXu ha dit...

Prefereixo aprendre de mestres més profans, els que et vas trobant per la vida. No espero que em guiïn, només aprendre'n per millorar, per ser millor persona, tot i que costa i hi ha coses que no canviarem. Potser és perquè a la nostra realitat no existeixen mestres com en Yoda, i els altres que ens trobem, per espirituals que siguin, no deixen de ser persones com nosaltres, i la desconfiança que puguin estar tan o més perduts a mi no em tranquil·litza.

Anònim ha dit...

Jo penso que si saps be el que vols “aprendre” (i tb ho poso entre cometes) lo lògic es buscar algú que t’ho ensenyi. O vosaltres estudieu idiomes sense professor o música?
firma 56

labruixoleta ha dit...

CARME: una bona forma d'aprendre la teva, és clar que sí, cada ú tria la manera de fer-ho, això és bàsic. Sentir-se obligat o privat de llibertat faria que això dels "mestres" no tingués sentit, està claríssim. Recordar la frase del mestre Yoda, algun dia ens pot ajudar a passar de l'intentar, i anar una mica més enllà :-))

IRUNA: Evídentment els mestres són per tenir-los presents, i per aprendre d'ells. Segui-los? no sé en quin sentit ho dius exàctament. I això de ser "autosuficient", per molt mestre que tinguis, la feina d'aprendre és nostra igualment. De tot i tothom podem aprendre, de fet també hi ha qui diu que "tots portem el mestre dins". No me'n recordo del mestre sevillano, li diré a la Sareta que m'ho expliqui! :-)))***

XEXU: jo també vull un mestre per aprendre'n i millorar, i ser millor persona. No n'hi ha de mestres com en Yoda...? n'estàs segur??? ;-)

56: tens raó, quan s'ajunta el tenir clar que necessites aprendre algo i també tenir clar que necessites algú que en sàpiga més que tu pq t'ho pugui explicar, és lògic buscar qui t'ho ensenyi. Una abraçada! :-))