“En realidad, lo que vive es el genoma, no los individuos: la gallina es simplemente el instrumento de un huevo para llegar a tener otro huevo”. Ramón Nuñez (director de la Casa de las Ciencias, de A Coruña). ¿Somos el soporte instrumental del genoma humano? ¿Somos la pieza necesaria para la pervivencia de la fuerza de la vida?" Pg. 100-101
“El alma está en el cerebro”, Eduard Punset (ed.Aguilar).
Aquesta explicació, en primer lloc li treu importància a la pregunta: “és primer l’ou o la gallina?”... perquè sembla ser que a la base de tot plegat el primer és que la matèria viva no deixi mai d’existir. Sigui quina sigui la forma que prengui, i si li cal transformar-se o no. I si llegiu tot el llibre veureu que en tal de sobreviure, la matèria viva és capaç del que calgui. És "l'instint de la supervivència” .
“El alma está en el cerebro”, Eduard Punset (ed.Aguilar).
Aquesta explicació, en primer lloc li treu importància a la pregunta: “és primer l’ou o la gallina?”... perquè sembla ser que a la base de tot plegat el primer és que la matèria viva no deixi mai d’existir. Sigui quina sigui la forma que prengui, i si li cal transformar-se o no. I si llegiu tot el llibre veureu que en tal de sobreviure, la matèria viva és capaç del que calgui. És "l'instint de la supervivència” .
Aquest llibre ja en el seu títol, inclou el concepte de l’ “ànima”... És possible que aquesta matèria viva estigui “habitada” per una “ànima” immaterial (com sembla ser que expliquen alguns mestres espirituals), independent, doncs, de la matèria i les seves lleis, i amb consciència pròpia? Anem a veure què ens expliquen:
“El mito del fantasma en la máquina: es la creencia de que las personas estamos habitadas por un alma inmaterial y que no puede reducirse al funcionamiento del cerebro. Esta es una idea muy antigua y enraizada." Pg.90
“Tendemos a ver un agente en las cosas, atribuimos alma incluso a las formas abstractas. Se trata de un instinto muy nuestro”. Carl Zimmer (divulgador científico, destaca como uno de los mejores ensayistas en el campo de la historia de la neuroanatomía). Pg.12-13
"En el siglo XVII se van localizando y ubicando cada una de las facultades del cerebro, antes llamadas “facultades del alma”. Pg.21
A los humanos nos gusta pensar que tenemos un cuerpo (que incluye un cerebro) y una mente o alma. Y nos encanta creer que esa mente, alma, o espíritu controla de algún modo nuestro cerebro, del mismo modo que una persona controla un ordenador. Sin embargo, lo cierto es que “todos los fenómenos que siempre hemos pensado que correspondían al alma (emociones, moralidad, razonamiento, percepción), consisten en actividades fisiológicas en tejidos cerebrales. La neurociencia demuestra que no se trata de que nosotros tengamos cerebro, sino de que nosotros somos nuestro cerebro”. Pg.90-91
Així doncs, jo diria que, llegint el llibre, podriem concloure que la consciència, la cognició, el pensament, les emocions, etc., no són possibles sense el nostre cervell i el nostre suport material (que som nosaltres mateixos). Per tant, em sembla entendre que més aviat ens expliquen que no, que no hi ha una existència conscient fora de la materia.
De totes formes no em quedo del tot convençuda, perquè no he trobat una definició prou clara del concepte: “ànima”. En el llibre vénen a dir que: les facultats que “sempre hem pensat” que corresponien a l’ànima: emocions, percepció, cognició, pensament, raonament... estan regides pel nostre cervell (tot i que també es té en compte la interacció i influència mútua amb l'entorn, i la capacitat de la ment d'influir en el propi cos). Però jo em pregunto: “qui ho ha pensat que això és l’ànima??”, em sembla que els mestres espirituals (experts estudiosos del tema de l'ànima i l'esperit) no en donen aquesta definició.
Son les facultats del cervell les facultats de l’ànima ? És l’ànima la « força de la vida » que es nombra al paràgraf del començament?. És, com proposen en aquest llibre, el mateix la ment i l’ànima? No existeix, doncs, l’ànima immaterial?
“El mito del fantasma en la máquina: es la creencia de que las personas estamos habitadas por un alma inmaterial y que no puede reducirse al funcionamiento del cerebro. Esta es una idea muy antigua y enraizada." Pg.90
“Tendemos a ver un agente en las cosas, atribuimos alma incluso a las formas abstractas. Se trata de un instinto muy nuestro”. Carl Zimmer (divulgador científico, destaca como uno de los mejores ensayistas en el campo de la historia de la neuroanatomía). Pg.12-13
"En el siglo XVII se van localizando y ubicando cada una de las facultades del cerebro, antes llamadas “facultades del alma”. Pg.21
A los humanos nos gusta pensar que tenemos un cuerpo (que incluye un cerebro) y una mente o alma. Y nos encanta creer que esa mente, alma, o espíritu controla de algún modo nuestro cerebro, del mismo modo que una persona controla un ordenador. Sin embargo, lo cierto es que “todos los fenómenos que siempre hemos pensado que correspondían al alma (emociones, moralidad, razonamiento, percepción), consisten en actividades fisiológicas en tejidos cerebrales. La neurociencia demuestra que no se trata de que nosotros tengamos cerebro, sino de que nosotros somos nuestro cerebro”. Pg.90-91
Així doncs, jo diria que, llegint el llibre, podriem concloure que la consciència, la cognició, el pensament, les emocions, etc., no són possibles sense el nostre cervell i el nostre suport material (que som nosaltres mateixos). Per tant, em sembla entendre que més aviat ens expliquen que no, que no hi ha una existència conscient fora de la materia.
De totes formes no em quedo del tot convençuda, perquè no he trobat una definició prou clara del concepte: “ànima”. En el llibre vénen a dir que: les facultats que “sempre hem pensat” que corresponien a l’ànima: emocions, percepció, cognició, pensament, raonament... estan regides pel nostre cervell (tot i que també es té en compte la interacció i influència mútua amb l'entorn, i la capacitat de la ment d'influir en el propi cos). Però jo em pregunto: “qui ho ha pensat que això és l’ànima??”, em sembla que els mestres espirituals (experts estudiosos del tema de l'ànima i l'esperit) no en donen aquesta definició.
Son les facultats del cervell les facultats de l’ànima ? És l’ànima la « força de la vida » que es nombra al paràgraf del començament?. És, com proposen en aquest llibre, el mateix la ment i l’ànima? No existeix, doncs, l’ànima immaterial?
Segueixo tenint dubtes...
7 comentaris:
bruixoleta, suposo que és imposible demostrar la existencia o no del alma. sembla que es qüestió de fe, no?
anónima coneguda
Vaig llegir el teu article quan encara estava calentet, però no sabia com contestar-te . Ara he tornat per a dir-te que la pregunta que formules al final, no en sé la resposta. La meva opinió és que som matèria/energia (ni es crea ni es destrueix, només es transforma), i no crec que l'anima existeixi com a ens diferenciat del cos o la ment més exactament. Sembla que les emocions resideixen en la part més primitiva del cervell(hipotàlem, amígdala, etc)i la raó més a la zona del còrtex. I, per a mi, l'anima es una expressió de tot plegat, de l'energia que compren tot l'àmbit cerebral.
M'estic allargant massa.
una abraçada
hola anònima! jo encara no tinc clar que pugui existir una forma de vida conscient independentment de la matèria. Em costa d'entendre, però no ho descarto, de moment, investigo...
De totes formes, si aquest fet és possible, jo confio que un dia o altre hi haurà alguna evidència objectiva. Potser és qüestió de temps. Potser ens cal avançar en algun aspecte. Potser no tenim les eines (físiques o intel.lectuals) per estudiar-ho científicament. Però jo no descarto res.
Seguiré llegint al respecte.
Hola Kamal! allarga't tant com vulguis. El tema no és fàcil, i resumir, encara menys. Però vaja, t'has explicat perfectament.
Jo, d'entrada, tinc una idea sobre l'"ànima" més propera al que tu dius que al concepte "d'esperit immaterial". Però ja dic que tinc molts dubtes, són temes complexes, i jo ara com ara, no em posiciono.
De fet, molts dels conceptes de les filosofies espirituals em son fràncament desconeguts, però m'interessen cada vegada més. Seguiré investigant...
Una abraçada! :-)))
kamal, quan deies fa temps, que últimament havies viscut com una mena de renaixement ( si no ho vaig entendre malament), creus que aquest nou naixement era energia o podria ser espirit?
alguns sabis en temes espirituals, diuen que el sentit de la nostra vida està en l'esperit i que aquest cos material no té importancia, perque no més serveix com a vehicle per a l'esperit
jo que sé quina és la veritat.
A mí m'agrada creure que l'esperit existeix, li dona més sentit a la vida i també crec en aquests mestres que son diferents, que sembla que han trascendit la nostra condició humana(m'encantaria coneixe'n un)
bruixoleta, sembla que haurem de seguir buscant
anónima coneguda
La veritat és que no crec en una ànima diferenciada del cos, però tampoc em nego a cap possibilitat.
Anónima, em preguntes que qui era el que va començar a renàixer... dons el meu esperit, es clar, però es que per a mi l'esperit seria una manifestació de la energia. És com l'amor. Totes aquestes emocions, que abans creiem espirituals, ara sembla que tenen el seu fonament al cervell primitiu i que fins i tot poden sobreposar-se al raonament. Per a mi l'amor és un sentiment/emoció molt fort, però té una base material o energètica. També m'agradaria conèixer un savi d'aquests, però encara que estigués més iluminat que el Sol, no crec que li donés més sentit a la vida del que ja té. De fet, no sabem ni tan sols si hi ha més de un univers o si hi han mons paralels en altres dimensions. Tot pot ser o no. Crec que no sabem prou per treure conclusions certes.
Si, tens raó, hem de seguir buscant...tots.
Una abraçada
Jo, d'entrada, tinc una idea sobre l'"ànima" més propera al que tu dius que al concepte "d'esperit immaterial". Però ja dic que tinc molts dubtes, són temes complexes, i jo ara com ara, no em posiciono.
Publica un comentari a l'entrada