3 de novembre de 2007

(I ... què?....Doncs: res (Bxta))

M'acaben de fer la pregunta que jo també m'he fet últimament, i que és possible que es pregunti algú més:

- Val, i si tot això de la unitat, i que el temps no existeix, i que tots som el mateix... Si tot això és cert, ok... però i què?

I la resposta, com ja me l'havia contestat a mi mateixa anteriorment, doncs no m'ha calgut pensar-la:

-Doncs llavors: res de res!

I la qüestió és que jo m'estic llegint tots aquests llibres perquè m'entusiasmen, i m'ho passo la mar de bé resumint-los, re-llegint-los, saborejant-los, descobrint tot allò que diuen. I m'omple tant que voldria que tothom s'entusiasmés com jo, i... no sé. Quan una cosa t'agrada molt ho vols compartir.

Però està clar que aquest és el meu camí i el segueixo pq m'agrada a mi.

A d'altres els agrada la música, o la fotografia, o la televisió o la política, o dormir, o viatjar ... o....

És igual, encara que descobreixi quelcom que em sembli apassionant i únic i em canviï la vida, doncs això: és la meva vida.

"Cada loco con su tema" ;-))

Una abraçada a tothom!! :-))

5 comentaris:

iruna ha dit...

bruixoleta,
"cada loco con su tema", ì a mi m'agrada poder explicar-te les meues "locures" i poder escoltar les teues.
has dit que "quan algo t'agrada molt, ho vols compartir".
de vegades també passa que "quan algo t'agrada molt, ho vols per a tu". potser semblen idees contradictòries, però penso que no ho són. m'agrada pensar i sentir que són compatibles.

després, si allò que t'agrada pots arribar a compartir-ho o no, si pots arribar a tenir-ho per a tu o no, una mica tant se val... "la intenció és el què compta"... o el desig... l'entusiasme que tu dius...

potser a mi la unitat còsmica o com se digue no em transmet les mateixes emocions que a tu, però m'agrada que pugues explicar tot això que et fa remoure, que no t'ho quedes "només per a tu".

potser ja està bé tenir cadascú "les nostres coses"... però si algun dia me perdo, m'agrada saber que vindràs a buscar-me, i si algun dia tinc la sensació que pots estar perduda, vindré a buscar-te, bruixoleta.

a vegades voldria perdre'm i que ningú vingués a buscar-me. però això no es pot aconseguir fins que no te'n vas del tot. i ben just...!

potser no cal anar a buscar a ningú, ni res, ni esperar que ningú ni res vingue a buscar-mos... però de moment per a mi la vida no és només "llum", ni només "foscor"... encara hi ha una mica de tot.

estic espessa, bruixoleta... "i què?" pos res... que t'estimo molt.

labruixoleta ha dit...

Iruna: me penso que tu i jo no mos busquem, no mos cal. Quan anem perdudes, mos trobem. Jo tb t'estimo molt, m'ha fet gràcia que m'ho diguésses, no ho fem mai (curiositats d'internet), suposo que tampoc mos cal. Ja ho sabem, i tb mos ho recorden tots los que mos coneixen. Sempre hem compartit les nostres "locures"... recordo dos xiquetes a Riomar, dibuixant projectes a l'arena, cada una explicant el seu futur... ja no sé si s'han complert els plans, però és igual, lo important era compartir les il.lusions o les desil.lusions...BESSITOS!!

Anònim ha dit...

Jo penso que les persones que reaccionen dient "i què?" sense pensar-s'ho, sense pensar-hi, doncs és que prefereixen no enfrontar-se a certes coses, no preguntar-se. Perquè és més còmode, és més fàcil.
La constant recerca és esgotadora i incòmoda a vegades perquè ens fa veure i viure coses que prefeririem evitar.

I penso que és bonic tenir algú al costat que ens recordi la recerca, que ens hi enfront-hi, ens vingui de gust o no. I que ens faci mirar més enllà d'aquest món atrafegat, sense pausa, inmers en l'ara i en el "jo vull". Penso que és bo intentar trascendir una mica i buscar allò d'espiritual que tenim a dins i a fora. I què més dóna el nom que li posem?

Tu busca bruixoleta! I mantent-nos informats a la resta d'atabalats i atabalades que no tenim l'empenta que tu tens.
No saps pas com t'ho agraím!

PETONS

M

Anònim ha dit...

jo també dic, tu busca bruixoleta!

crec que és bo per a tu i pels altres
anónima coneguda

labruixoleta ha dit...

:-))) ok, jo busco, vaig inspeccionant. De fet, descobreixo, perquè molts dels llibres o de les coses que vaig trobant me'ls regalen, me'ls recomanen... I si a algú més li pot servir d'algo, doncs llavors ja és fantàstic!!