Sempre havia cregut que ciència i religió són antagòniques. No podia entendre com, molts científics, diuen que com més t’endinses en el món del coneixement a través de la ciència, més t’apropes a la religió. Aghh!!! Aquesta idea em treia de les caselles!
He trigat molts anys en obrir les meves portes a temes religiosos, i com més ho faig, més s’acaba convertint la religió en filosofia i ciència i més s’allunya de la religió. Paradoxal? No, senzillament, és que s’allunya de la religió tal i com l’entenia abans.
"El espíritu y la ciencia constituyen las dos grandes aproximaciones de la humanidad hacia la verdad. Ambas buscan la verdad sobre nosotros y sobre nuestro universo; ambas buscan respuestas a la Grandes Preguntas. Son dos caras de la misma moneda." Pg. 12
"El problema de las religiones es que se atascaron y se mantuvieron en sus trece con respecto a cuál es la verdad. . Lo que falta es estar dispuesto a equivocarse en la búsqueda de un entendimiento cada vez mayor."Pg. 207
“No es cuestión de que la espiritualidad se incluya en la ciencia. Se trata más bien de ampliar el círculo en el que se encuentran tanto una como otra, para que el tipo de pregunta que podamos hacer pueda contemplarse desde distintos puntos de vista que ponen sobre la mesa tanto la ciencia como la espiritualidad.” Fred Alan Wolf, físico. Pg. 210
"¿¡Y tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente. Ed. Palmyra.
He trigat molts anys en obrir les meves portes a temes religiosos, i com més ho faig, més s’acaba convertint la religió en filosofia i ciència i més s’allunya de la religió. Paradoxal? No, senzillament, és que s’allunya de la religió tal i com l’entenia abans.
"El espíritu y la ciencia constituyen las dos grandes aproximaciones de la humanidad hacia la verdad. Ambas buscan la verdad sobre nosotros y sobre nuestro universo; ambas buscan respuestas a la Grandes Preguntas. Son dos caras de la misma moneda." Pg. 12
"El problema de las religiones es que se atascaron y se mantuvieron en sus trece con respecto a cuál es la verdad. . Lo que falta es estar dispuesto a equivocarse en la búsqueda de un entendimiento cada vez mayor."Pg. 207
“No es cuestión de que la espiritualidad se incluya en la ciencia. Se trata más bien de ampliar el círculo en el que se encuentran tanto una como otra, para que el tipo de pregunta que podamos hacer pueda contemplarse desde distintos puntos de vista que ponen sobre la mesa tanto la ciencia como la espiritualidad.” Fred Alan Wolf, físico. Pg. 210
"¿¡Y tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente. Ed. Palmyra.
8 comentaris:
bruixoleta...
per què apareixen sense "negreta" les "grandes preguntas"?
potser tu també les veus totes del mateix tamany... o potser no.
ja me diràs quines són
Hola Iruna, aprofito i et contesto el matix que diu el llibre: "una gran pregunta es una invitación a la aventura, un viaje hacia el descubrimiento. Eso es una gran pregunta: la que puede cambiar la direccion de tu vida".
Una gran pregunta pot ser per tant, qualsevol pregunta, pot ser de qualsevol tamany, però és més gran que d'altres, pq et pot canviar la vida. No totes tenen aquesta propietat.
Interessant... no trobes?
Bessitos!! :-))
bruixoleta...
me sembla que les grans preguntes que dius tu no són les que es planteja "la religió", o la religió que natros tradicionalment hem tingut més a prop. tu trobes que sí?
sí que es veritat que hi ha preguntes o decisions que mos canvien la vida... però a vore... per exemple... davant d'un embaràs... "la religió" (la que jo conec) no te convida a plantejar-te què vols fer... què penses de com encaminaràs la teua vida... no... precisament te diu per on hauries d'anar... i a més te "castiga" o te culpabilitza si la teua "resposta" és una altra...
això ho veig així, bruixoleta...
este matí a la ràdio parlaven de san agustín... de la seua vida abans de fer-se religiós... de les seues idees... he pensat en tu... si ne lliges alguna cosa, ja mos ho contaràs...
noia... esta nit hem sortit amb los de la faena... hem estat molt a gust...
una abraçada
Hola Iruna! Que bé que hagueu xalat aquesta nit! :-))
Pel que em dius de les religions, jo les descobreixo de forma teòrica, i potser tinc més informació de les orientals que de les occidentals.
Però en definitiva diria que no són res tan complicat, ni complexe ni sobrenatural com molta gent interpreta. Senzillament són consells per al desenvolupament personal realitzats per persones com tu i com jo.
Potser l’única diferència és que han desenvolupat unes qualitats que tots tenim però que desconeixem, i que fan referència a ser conscients de certes coses. A tenir la possiblitat de conèixer altres propietats de la realitat.
Tota la parafernàlia que s’ha muntat al seu voltant, és un altre tema. És igual de complexe com que el comunisme (que també diu que tots som iguals i bla bla bla) només l’hagin portat a la pràctica dictadors. Es confon teoria i pràctica.
Però això no treu que la teoria sigui interessant i que es pugui aplicar de forma, per al meu gust, més encertada.
La meva opinió personal, és que a tu Jesucrist t’hauria caigut bé, en serio, sembla un paio mot tolerant i respectuós. I lo de jutjar i castigar no és problema seu. No va ser ell qui va dir lo de “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”?. No crec ni que ell estigui massa d’acord amb la idea de pecat... però va... tallo que m’estic enrotllant molt.
BESSITOS!
Ai, ai ai! Quin mal em fa això de que els científics diuen que com més ciència saben més s'apropen a la religió..
És que senzillament és absolutamnet fals!
El que és cert és que els nous venedors de fum intenten vestir la seva mercaderia amb vocabulari pretesament científic, per tal de veure quants dòlars hi poden pescar.
De manera que la ciència no s'apropa a la religió: Són les noves religions les que es volen disfressar de ciència per tal d'arribar a la gent a la que les religions tradicionals ja no ho fan.
Són individus com els que participen a la pel·lícula que esmentes, dels quals et recomano llegir-ne la biografia acadèmica per comprovar que no tenen res a veure amb la ciència.
La venda d'esperança sempre ha resultat rendible. La jerarquía catòlica n'és la prova. I l'esperança té un nom: esperit i més enllà. Mercaderies no comprobables, i per tant molt vendibles.
Però ara que ens l'hem tret de sobre, o gairebé...Si us plau, no busquem nous amos!
Som orfes, sí, després de tants segles! Però som lliures!
Per què buscar noves cadenes?
M'excuso per participar en aquest bloc, que m'ha tret una mica de polleguera.
He fet tres o quatre comentaris... però prometo que no ho faré més. Ja comprenc que vaig contra la seva línea, i que sóc més una molèstia que un visitant benvingut.
Tampoc no voldria semblar maleducat. Ja sé que a casa dels altres, com és el cas, s'ha de ser cortès o callar. Em temo que no he fet ni una cosa ni l'altra.
Però juro que si no ho deia rebentava!
Hola Joan.
En primer lloc, pots fer comentaris en aquest blog sempre que vulguis encara que vagis en contra de la seva línia. Cap problema.
Només et demanaria que si m'has de tractar de mentidera vinguis més ben documentat i amb arguments més convincents. Que hi ha científics que diuen que com més saben més s'apropen a la religió, és absolutament fals?? Per què??? Perquè ho dius tu? O què és el que és fals??
No sé en què bases els teus arguments.
Em resulta curiós que algú a qui el blog treu de polleguera i que va en contra de la seva línia, vingui aquí a passar el seu temps lliure.
Però en fi, l'important és que no has rebentat (o sí?)
Una salutació.
No, no he rebentat... com molt bé dius Internet és un lloc on passar el temps lliure. Res més.
Disculpa'm, no és la meva intenció fer un diàleg interminable. Prometo no escriure més! Però...
En primer lloc no t'he tractat de mentidera. Ben al contrari em sembles una persona sincera. Això és potser el que em treu de polleguera de les pseudociències. Que busquen el seu mercat en gent curiosa i amb ganes de saber, i col·loquen el seu producte defectuós. El venen, mes aviat, que d'això es tracta.
I per cert no tohom ven coses. Els científics que ara mateix estan fent recerca aquí a la vora, a la URV o a la UAB, no tenen res en contacte amb tota aquesta faramalla. No estàn allí per vendre res. Posar-los al mateix nivell de gent com Emoto, Knight o Dispenza, que fan de l'engany un mitjà de vida, és un insult per ells.
Les pseudociències no venen resultats, sino xarrera sense fonaments... amb vocabulari suposadament científic. No són altra cosa que una nova religió amb el vocabulari adaptat als temps que corren. D'aquí el seu èxit relatiu, però econòmicament suficient per als qui les impulsen. Emoto, per exemple, ven aigua a 140 $ el litre. No està malament. Deu haver-hi qui la compra.
I és que la ciència i la religió són mons separats. De fet a la ciència no hi cap la fe. Aquesta és precisament la seva raó d'ésser.
Vols creure en Dispenza, Ramtha i companyía? D'acord. Hi ha gent que creu en Jasucrist o en Mahoma. No passa res. Tampoc no aporten cap prova, més que munts de paralues en un llibre. Per a molts és suficient.
N'hi ha que es prenen la Biblia o l'Alcorà al peu de la lletra. Alguns ens n'hem lliurat... Si us plau: No ens busquem d'altres cadenes!
És tan senzill com ser crític. El sol fet de treballar a Ramtha, per exemple, hauria de ser suficient per obrir els ulls en el cas del Dispenza i tutti quanti.
No és un atac personal. Suposo que te n'adones. És més aviat una mica de cansament de veure com n'hi ha que cerquen mercat... i potser el troben. En tot cas et recomano que no hi perdis el temps i els diners. Segur que tens coses mil milions de cops millors a la teva vida a que dedicar el temps. Coses creatives i meravelloses.
Tingues sentit crític. No minusvaloris els que dediquen la vida a la ciència. No hipervaloris els qui només xerren. No els posis al mateix nivell. Llegeix qui és Ramtha, per exemple, que són els qui estan darrera del muntatge.
No crec que després de llegir la seva autobiografia et resti cap dubte sobre si hi ha alguna ciència al darrera de tot.
T'escric en aquest post perquè ja no el tens a primera plana, i així fa menys nosa. I perdona per aquests comentaris tan llargs. Esborra'ls si vols.
Rep una salutació. Cordial.
Tinc en compte tot el que em dius. Prometo no fer cap més pregunta i així potser acabem aquest diàleg, que sí que podria ser interminable pq, ara com ara, no crec que ens posem d'acord.
Pots escriure en els posts que vulguis, no passa res si són llargs, no els esborraré pas.
Ja que veig que avui vens amb opció a que vagi al teu blog, vinc a donar-hi un cop d'ull, ja que tu t'has pres la molèstia de venir fins el meu.
Una altra salutació cordial.
Publica un comentari a l'entrada