6 de novembre de 2007

FRESCORETA XINESA (Bxta.)

La xafogor densa i els gegants de formigó gris, construits per personetes que treballen dia i nit, sota un cel de boira i contaminació, ens feien caminar lentament per aquell carrer de fang que enormes màquines excavadores removien i estretien a cada pas... ufff... existia realment??

Sí!! erem dins!! Envoltat de verds arbres que miren d'arribar al cel i que fan ombra als homes que juguen a escacs, i a tots aquells que passegen o s'hi queden per ballar... el monestir budista Wenshu Yuan, al nord de Xengdú, és un raconet d'aire fresc enmig de la gran ciutat.

Ens va encantar. Era com si nosaltres (dos occidentals) fóssim invisibles i ens poguéssim moure entre tothom, observant, sense que ningú ens veiés... Molt xulo.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

és cert que impresiona molt trobar espais verds i tranquils dintre d'una gran ciutat
m'agrada el que dius i sobretot, aquestes fotos
com a la traducció: " mucho chulo"

anónima coneguda

labruixoleta ha dit...

De fet, de la Xina ens va agradar tot però, a mi, els monestirs especialment. Ja aniré posant fotos d'altres llocs. I s'agraeix la calma que trobes en aquests llocs envoltats de ciutat.
jajaja! això diu el traductor? deu ser una mica xino tb... ;-)