Intueixes el que va ser una ciutat de l'imperi Austro-Hungarès, passejant per amples avingudes vestides amb elegants i antigues mansions. Caminant per la vora del riu Danubi i el castell. I descansant a l'antiga cafeteria Gerbeud o l'esplèndid cafè New York.
Intueixes el pas de les grans guerres quan, de sobte, et trobes edificis on encara es veuen restes dels bombardejos. O t'endinses pel barri jueu convertit en un gueto durant la segona guerra mundial i visitant l'enorme i preciosa sinagoga (la més gran d'Europa), convertida en centre de detenció durant la guerra.
També intueixes una ciutat convertida al comunisme per obligació, amb austers edificis i botigues que es veuen "passades de moda". I has d'anar una mica a les afores, fins el parc de les estàtues per poder trobar "desterrats" símbols d'una dictadura que la ciutat ha volgut esborrar. Fins i tot sembla que les estàtues vulguin marxar corrents d'allí.
I com no, imprescindible un parèntesi en un dels magnífics balnearis que hi ha. Nosaltres vam triar, evidentment, el Gellért.
Va ser un viatge molt agradable, molt bonic, molt tranquil. I vam tenir la sensació d'haver-hi anat a temps, podent disfrutar una mica d'una certa decadència que tb intueixes que no durarà gaire, perquè es nota que tenen ganes de pulir la ciutat, com ha passat per exemple amb Praga i convertir-la, potser, en un conjunt de casetes que semblen sortides d'un pastís de sucre. Budapest és, de moment, més de veritat.
LaBruixoleta (direcció Est)
1 comentari:
bruixoleta, tu sempre positiva
tot t'agrada, sempre estàs be
qué bé
anónima coneguda
Publica un comentari a l'entrada