1 de desembre de 2007

¿¡ Y TÚ QUÉ SABES!?


¿! Y tú qué sabes!?, de William Arntz, Betsy Chasse i Mark vicente, és una pel.lícula-documental que es va estrenar el 2004 i va tenir un gran impacte a nivell mundial, és el 4rt. documental amb més èxit de la història dels Estats Units.


Jo el vaig veure fa uns mesos i em va encuriosir, però ha estat el llibre, que porta el mateix títol, el que m'ha fascinat.


És una obra sobre el sentit de la vida, sobre la consciència i la realitat, a través dels ulls de la física quàntica i les filosofies espirituals. Compta amb la col.laboració de presitgiosos científics, físics, psiquiatres, neurobiòlegs, metges, i de mestres espirituals.


La barreja ciència-espiritualitat m'ha semblat perfecta i valenta. Ja va sent hora que els membres de la comunitat científica s'atreveixin a estudiar allò que no és tan fàcilment observable ni mesurable (com ara certes coses que passen dintre la nostra ment), i també va tocant que els membres de filosofies espirituals o religioses comencin a adaptar les seves creences als nostres temps.
Jo recomano molt especialment el llibre, ni que sigui per conèixer altres punts de vista i fer-se algunes preguntes interessants.


"¿¡ Y tú qué sabes!? Recuerda que, en todo caso, las respuestas son profundamente personales y por eso no te damos el libro de cocina cuántica sobre cómo guisarse una vida maravillosa. La buena y la mala noicia es que sólo tú sabes. "Pg. 234


LaBruixoleta (renovant idees i paradigmes)


PD- Fa poc ha sortit un DVD que és una versió extesa del primer documental, que es titula "¿¡ Y tú qué sabes!?, dentro de la madriguera", encara no he tingut oportunitat de veure'l (estoy en ello)

10 comentaris:

Anònim ha dit...

http://lapunyeta.blogspot.com/2007/11/masaru-emoto-be-water-catalans.html

Et semblarà interessant

labruixoleta ha dit...

Hola anònim, ja havia llegit pàgines web amb continguts similars. És interessant sí que hi hagi informació de tot tipus, opinions i punts de vista diferents.

Tarek ha dit...

Noia, no sabia que hi habia un llibre. el cercare per llegir-lo.
Gracies per la info.

Ara torno, estic per aci, en alguna dimensió

labruixoleta ha dit...

Tarek: sí, a mi el llibre em va agradar encara més, pq dóna molta més informació. Està molt bé.

Joan ha dit...

Suposo que no cal dir que tot aizò no té cap mena de base, i que té la mateixa credibilitat que creure en els vampirs.
Ja sé que hi ha gent que hi creu. Tots som lliures de creure en el que volem però...
Per cert, he llegit el link que ha deixat Anònim i diu el que hi ha de cert sobre el tema. Es a dir res.

labruixoleta ha dit...

Hola Joan. Si no cal dir el que dius, per què ho dius?
A què et refereixes exàctament quan dius "tot això"? De què parles exàctament? Quin és el tema?Què hi pinten els vampirs?
I quan dius que "no té cap mena de base", en què et bases tu? en la punyeta?
Tots som lliures de creure en el que volem. Però? Creus que hem de creure en algo en concret?

Joan ha dit...

Creu en el que vulguis! Les creences són lliures. Només faltaria. Ara bé, són això, creences. Creure en el llibre que a què fas referència és com creure en els vampirs. No hi ha cap mena d'evidència, de cap tipus, i les que hi ha van exactament en el sentit contrari.

Si a tu et conforta creure-hi, doncs endavant. Com deia aquell, "Digues que m'estimes encara que sigui mentida". Doncs en aquest cas és igual: "Creu-hi encara que sigui mentida".

Entén que no et critico. Al món hi ha molts creients en coses molt diverses i ben forassenyades, com els cristians o els islamistes. D'altra banda per creure no cal argumentar res. Qui creu, és perquè ho vol i prou, i ho fa contra la realitat. Si coincidís amb la realitat no caldria creure, no et sembla?

Ara bé, he de dir que en el cas que ens exposes la cosa és una mica més greu, per quant una creença sense cap racionalitat intenta passar per ciència, quan no en té res. I aquí sí que no s'ha de transigir. Com a mínim cal ensenyar les cartes d'entrada. Això és el que fan les religions.

D'altra banda, i com és ben lògic, darrera de totes les pseudociències hi ha negocis ben evidents. Qui crea mentides no ho fa perque sí, sino per guanyar-s'hi la vida.

En el meu cas en concret, intento basar-me en els fets. T'ho aconsello, encara que et pugui semblar menys emocionant.

Una salutació.

labruixoleta ha dit...

Hola Joan, no és que vulgui entrar en un diàleg interminable però el teu nou comentari em torna a plantejar dubtes. En primer lloc: t'has llegit el llibre que critiques?
En segon lloc, no entenc molt bé el concepte que tens de "creure". Què vols dir afirmant que "si coincideix amb la realitat no cal creure?", no és precisament quan coincideix amb la realitat quan la gent creu?.
Tampoc entenc lo d'ensenyar les cartes d'entrada, això ho fan les religions?
I mira, coincidim en algo, hi ha negoci darrera les pseudociències. Com també darrera les religions i darrera la ciència. I darrera de moltes altres coses. Per desgràcia.
Tindré en compte el teu consell.
Una salutació.

Jordi ha dit...

Hola, és evident que en Joan té ganes de creure Està en procés però encara no és el seu moment tot i que està apropant-se. Respecte als que ja som allà, qui ja no necessitem convencer ni que ens convencin us passo uns quants títols que us ressonaran de igual manera. "El Guerrero Pacífico" ,"Conversaciones con Dios" (només com a introducció als llibres) ,"el secreto", "Hacia Rutas Salvajes" , " Un Buda" "El evangelio según Judas" i Joan, per començar : "Zeigeist" t'agradarà, estic segur.
una abraçada

labruixoleta ha dit...

Hola Jordi, gràcies per la informació! En prenc nota. :-)