19 de desembre de 2007

Pensar en positiu


Una de les coses que diu en Joe Dispenza (clickant el nom podeu anar la seva pàgina web) és que cada cop que tenim un pensament creem una substància química.Tots hem pogut experimentar aquesta afirmació. Quan comencem a pensar en algo que ens preocupa en extrem, podem començar a tenir suor freda, taquicàrdia i tremolor de mans (respostes regulades per determinades substàncies químiques). I tot, sense moure'ns del sofà.

Si tendim a tenir un mateix tipus de pensaments (ex.negatius), consolidem determinats circuits neuronals , enfortint així determinades respostes (ex.anisetat, depressió).

Però com diu el dr.Dispenza, una de les propietats del nostre cervell, és la neuroplasticitat, és a dir la capacitat per canviar les conexions sinàptiques.

Per tant, si aprenem a tenir pensaments positius, podem observar canvis positius en el nostre cos. En aquest fenòmen es basen de fet, moltes teràpies per tractar l'ansietat o la depressió, a partir d'aprendre a pensar que estas en una situació confortable, que t'agrada, visulitzant imatges boniques, i mica en mica et sents a gust, tranquil. Amb aquest aprenentatge es creen noves connexions sinàptiques al cervell i les velles es van debilitant. I així, mica en mica, si anem tenint pensaments positius, experimentarem respostes biològiques que ens fan sentir més contents i tranquils.
De fet, intentar-ho tampoc sembla massa difícil, no? És qüestió d'anar-hi pensant (en positiu, clar! ;-)).

De totes formes, consti, que el més sorprenent que diu en Dispenza, així com els autors d'altres llibres (ex. "¿¡Y tú qué sabes?!" o "The secret"), no és només que pensaments positius, provoquen alteracions a nivell bioquímic que porten a canviar els circuits neuronals, observant-se una resposta biològica diferent. El més important és que aquests autors, afirmen que la nostra forma de pensar no només afecta el nostre interior (o a nosaltres mateixos) sinó que també influeix en la realitat que ens envolta. I que treballant el pensament, podem aconseguir allò que volguem (dit així ràpid i sense aprofundir, que ja vaig dir que no és pas tan fàcil!).

4 comentaris:

Tarek ha dit...

Exacte, en això em sembla que encerta molt, en el canvi de connexions sinàptiques. Fins i tot , podríem entrar a parlar de l'efecte de certes hormones, o transmissors sinàptics ,dopamines, etc...sobre molts estats físics. Em venen al cap un munt de malalties anomenades psicosomàtiques de la nostra medecina. Ara hi ha un pas més. I es el que proposa en Dispenza o d'altres corrents..i es el poder canviar la realitat amb el pensament. Aquí es on penso que m'he de comprar el llibre ja.
He de trobar una estona ....
Ah!..i el teu bloc és molt interessant, al menys a mi m'ho sembla. Ja no ho diré mes, per no fer-me pesat.
Una abraçada.

labruixoleta ha dit...

Hola Tarek!
Això de la possibilitat de canviar la realitat és francament sorprenent, i molt interessant.
Em fa molta il.lusió que visitis el meu blog, i sempre és una gran alegria que et sembli interessant! Moltes gràcies!! impossible ser pesat en aquest sentit!! :-)))
Una abraçada!

Anònim ha dit...

si em molesta l'estomec, qué he de pensar:

qué bé perque l'estomec em molesta...

qué bé perque l'estómec no em molesta...

qué bé estaré quan l'estomec no em molesti......

qué bé estaria si l'estómec no em molestes.....
.................
anónima coneguda

labruixoleta ha dit...

Hola Anònima coneguda: a mi, així d'entrada, em sortiria dir-te: si et molesta l'estómac, pensa què t'està volent dir el teu cos, què és el que no funciona, on hi ha un desequilibri. I a part del problema orgànic que pots resoldre amb dietes, o el que calgui, també hi ha la part psicològica, per exemple al llibre "La enfermedad como camino" relacionen els problemes d'estómac, amb algun conflicte que la persona no està digerint bé, amb falta de confiança i tendència a rebutjar els problemes.

Això del "pensament positiu" no és només anar pensant coses positives, es tot un procés d'autoconeixement i aprenentatge personal. No deu ser gens fàcil, però sí gratificant quan vas progressant.

Una abraçada!