Ahir, per la tarda, després d'uns quants km envoltats per muntanyes, arbres, el cel i algunes vaques, Andorra la Vella ens va donar la benvinguda destijant-nos Bon Nadal (és una pista del que et trobaràs).
He de confessar que nosaltres, com som molt urbans, ens vam sentir una mica "com a casa", però tot plegat no deixava d'impactar-nos, sobretot a mi que no hi havia estat mai (sí, mai).
"Rius" de gent, "muntanyes" de rellotges, cartrons de tabac, enormes farmàcies... Ens va costar trobar un bar, no et deixen parar ni per fer un cafè. Has de comprar i comprar sense parar.
I de sobte, per damunt els cartells lluminosos descobreixes que estas en un forat. No tinc prou clar si les altes muntanyes que envolten la ciutat, s'hi han acostat encuriosides per xafardejar el que passa pels carrers, o si més aviat hi són formant un mur, per no deixar que tot plegat surti d'allí, per protegir els tranquils paissatges de l'altre costat...
Com feia molt fred, aviat vam tornar a Prullans , a l'Hotel Muntanya. Allí teniem un parell de nits de franc, que ens van tocar en un sorteig que feia l'agència de viatges Tarannà. Els faig publicitat, perquè tot plegat ens va fer molta il.lusió, i a l'hotel hi hem estat molt bé, amb totes les comoditats del món i el menjar boníssim. Quina sort hem tingut!!
Imagina't despertar-te, obrir la finestra i veure aquest paisatge (és genial!!!):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada