27 d’octubre de 2007

El temps no existeix

"Tenemos que dividir toda unidad en dos polos, a fin de poder contemplarlos sucesivamente. Y ello da origen al tiempo, simulador que debe su existencia únicamente al carácter bipolar de nuestra concienca.

Las polaridades son dos aspectos de una misma realidad que nosotros hemos de contemplar sucesivamente." (pg.27-29)

"La enfermedad como camino" Thorwald Dethlefsen y Rüdiger Dahlke. Ed. DeBolsillo.


Aquesta idea de que el temps és "no és real", de que TOT ja existeix simultàniament en aquests moments, el passat, el present i el futur, i que és la nostra incapacitat per captar aquesta TOTALITAT, el que fa que haguem d'anar-ho coneixent TOT, de mica en mica, successívament, i que això ens dóna la "il.lusió" de l'existència del temps... es va repetint en molts llibres que m'he llegit.

És com la imatge de les dos cares i la copa. Totes dues existeixen en tot moment, però nosaltres primer en veiem una i després l'altra. Curiós...





"La lectura del libro hace que el contenido sea conocido por el lector gradualmente, aunque el libro tenga varios siglos de existencia (La enfermedad como camino. pg.46)" . Vist així TOTA la nostra vida ja existeix ara mateix, és com un llibre escrit, que nosaltres anem llegint segon a segon...


"(...) el fenómeno de la visualización instantánea de toda la vida en un segundo: en trance de muerte, el individuo revive toda su vida, experimenta todas las situaciones de su trayectoria vital, buena muestra de lo que antes llamamos la intemporalidad (...) (La enfermedad como camino. pg.39)". Jo afegiria que aquest fenòmen és una mostra de que el temps no és ral, que tot existeix simultàniament (ufff.... complexe....)

Existeixen diverses tècniques i exercicis que permeten arribar a nivells de consciència diferents, com la consciència d'unitat, d'eternitat, etc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada el que escrius. Si encara no has provat abraçar a un arbre, t'ho recomano, de bones a primeres sembla estrany, però és una bona experiència...no et dic res més, cadascú ho experimenta i sent a la seva manera...
M.Dolors

labruixoleta ha dit...

Benvinguda! Ho provaré, en tinc ganes. Gràcies pel comentari! :-))