Recordo estius al Delta de l'Ebre, a la platja de Riomar, jugant a l'aigua, mentre la meva àvia feia ioga a la sorra. Als petits, això ens feia molta gràcia. Imagina't, veure la iaia amb les cames cap a munt... un fart de riure i clar, ho teniem que provar...
Crec que la majoria de dones de la meva família han fet ioga en un moment o altre de la seva vida. I com fa un parell d'anys, la seva mestra estava a Barcelona, ma mare em va convèncer perquè m'apuntés jo també.
Només van ser uns mesos . Vaig canviar de feina i horaris, impossible seguir. Però la meva "nova jefa", havia estat professora de ioga, i un altre cop ho tenia present a la meva vida.
No fa molt vaig trobar el meu diari de quan tenia 15 anys, i un dels objectius que m'havia marcat era "anar a la Índia".
Ara farà un any tenia moltes ganes de fer, per fi, el viatge, però em van advertir que no em fes il.lusions, que ho tinc tot molt idealitzat i que si vull fer ioga o meditació no em cal anar tan lluny. També és veritat.
De totes formes, el ioga, la Índia... són com temes latents, hi són i no hi són. Ja no em marco objectius , el de fa 18 anys encara està pendent... i dic pendent, no oblidat...
2 comentaris:
Fer ioga a l'India es difernet per que l'India te un Aura espesial que es nota i influeix. Et recomano que provis de fer Ioga a l'India.
Ha de ser fantàstic, segur!!
Publica un comentari a l'entrada