(val la pena clickar la imatge per ampliar-la i poder llegir bé el text)"Macanudo" (nº1). Liniers. Reservoir Books.
La meva tieta diu que el llit és un gran invent. I té raó. Quan arriba el moment de ficar't-hi ...mmmm... que bé... amb el coixí, els llençols, tan comòde... tot a punt per poder dormir...
La part dolenta de tot això és haver-se de despertar. Mai podré entendre aquesta gent que obren un ull i ja estan aixecats. A mi em costa lo meu.
Pel matí hi ha una sèrie de rutines que, en general, no són gaire atractives. I sempre n'hi ha una que encara t'agrada menys que les altres.
Pentinar-me. Em fa una mandra... És la pitjor. No m'agrada gens!
6 comentaris:
Doncs tens un bonic cabell per pentinar... a mi em fa molta mandra fer-me el llit!!!
Crec que afeitar-me per el matí es el que em fa mes mandra.
Avui estic d'acord en tot. I a més penso que és un tema del més adient per al meu matí d'avui... :p
... si, si, si! el llit és un gran invent... :)
Ser-hi al matí pot ser un dels millors moments del dia... si puc treure la punteta del peu, sentir la fredoreta fins que comença a calar, tornar-lo a amagar dins del llit i quedar-m'hi ronronejant fins que és de dia... O quan estàs plena de cansament i de son al final del dia... ficar-ti i notar la frescor dels llençols... sentir com tots els músculs del cos es relaxen, destensen, alliberen... i deixar-se vèncer per la somnolència... veure arribar els somnis i deixar que ho inundin tot.
... i llevar-se en efecte es un dels pitjors moments lligats al dormir... dominats per la son, amb els ulls plens de sorra i lleganyes, corrent en el fred per arribar a la dutxa i lliurant-nos a la pressa i la força de la inèrcia i la costum... aix... no...
Has notat que se'm comença a despertar la vena poètica quan parlo de dormir...
petons de marmota
M
bruixoleta...
quan anéssem de viatge ja te pentinarem natros, si vols.
i podem dropejar al llit amb los esquimals... i no tenir horaris
una abraçada, a tu i a la M (m'agrada molt llegir-vos), i a vore si mos trobem un dia...
(Bruixoleta, espero que no et faci res que m'aprofiti del teu espai així sense vergonya ni res per escriure a Iruna un momentet)
Iruna!
Que bonic que ens trobem aquí.
Que sàpigues que fa uns dies que passejo pels teus camins, sense atrevir-me a deixar-hi empremta...passo de puntetes i sense fer soroll...però em semblen molt bonics i molt poètics... m'agrada llegir-los per saber de tu en la distància.
Una abraçada per tu i un petò de marmota per als teus xiquets... que ja no en tenen res de xiquets...
Si... va... veiem-nos aviat.
M
Hola a tothom. Són les 12 de la nit, així que... el llit em crida... visca!!!!
Petons!!!
Montserrat: fer el llit és terrible tb...
M. :pots escriure el que vulgius i a qui vulguis. Les teves parraules són sempre benvingudes!
Iruna: síiii em deixo pentinar pels esquimals!!! :-))))))
Publica un comentari a l'entrada