29 de novembre de 2007

ciència vs. religió


Sempre havia cregut que ciència i religió són antagòniques. No podia entendre com, molts científics, diuen que com més t’endinses en el món del coneixement a través de la ciència, més t’apropes a la religió. Aghh!!! Aquesta idea em treia de les caselles!
He trigat molts anys en obrir les meves portes a temes religiosos, i com més ho faig, més s’acaba convertint la religió en filosofia i ciència i més s’allunya de la religió. Paradoxal? No, senzillament, és que s’allunya de la religió tal i com l’entenia abans.

"
El espíritu y la ciencia constituyen las dos grandes aproximaciones de la humanidad hacia la verdad. Ambas buscan la verdad sobre nosotros y sobre nuestro universo; ambas buscan respuestas a la Grandes Preguntas. Son dos caras de la misma moneda." Pg. 12

"El problema de las religiones es que se atascaron y se mantuvieron en sus trece con respecto a cuál es la verdad. . Lo que falta es estar dispuesto a equivocarse en la búsqueda de un entendimiento cada vez mayor."Pg. 207

No es cuestión de que la espiritualidad se incluya en la ciencia. Se trata más bien de ampliar el círculo en el que se encuentran tanto una como otra, para que el tipo de pregunta que podamos hacer pueda contemplarse desde distintos puntos de vista que ponen sobre la mesa tanto la ciencia como la espiritualidad.” Fred Alan Wolf, físico. Pg. 210


"¿¡Y tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente. Ed. Palmyra.

27 de novembre de 2007

"Jo" creo la meva realitat?


Igual com al llibre "El secreto", a "¿¡ Y tú qué sabes!?", torna a aparèixer la idea que els nostres pensaments creen la nostra realitat. Això pot ser fantàstic, però també crea certa angoixa quan et fixes en la gran quantitat de pensaments negatius que tenim constantment. Pel que veig, tot plegat no és tan senzill. Aquí copio fragments que contenen informació molt interessant i bàsica per entendre aquesta idea:


"Cuando realizo una acción, apoyo una realidad, de modo que me conecto con el universo en ese momento. A través de esa frecuencia o vibración todo lo de “ahí fuera” que esté en esa misma frecuencia responderá y se reflejará en mi realidad. Todo lo que hay en tu vida no son sino reflejos de las vibraciones de tu sintonía.
Si quieres saber quién eres, mira a tu alrededor: el universo está siempre dándote la respuesta.
El problema son nuestros aspectos ocultos y reprimidos que también se reflejan. Los reprimimos porqué no nos gustan. Constituyen los reflejos que nos hacen decir: “yo nunca crearía esto”. Y “eso” es lo que sigue reflejándose una y otra vez hasta que lo entendemos. Ésa es la rueda: lo desagradable vuelve y vuelve. "


"Según Fred Alan Wolf (físico): “lo primero que tenemos que saber es que la idea de que tú creas tu propia realidad puede ser una idea equivocada, si por “tú” entiendes esa persona egoísta que crees que dirige el cotarro y que crea tu realidad”.


"Según todos los ilustrados, nuestra "parte espiritual" crea la realidad con el único propósito de llegar a ser un todo. "


"¿¡ Y Tú qué sabes!?". William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. Ed. Palmyra. Pg.110-111


Ja és qüestió de cada ú, decidir què enten per "part espiritual".
LaBruixoleta.

25 de novembre de 2007

obrir la ment a noves idees


Els llibres que parlen de créixer com a persones, d'avançar en el camí, de fer-nos més conscients de la realitat, tots subratllen la importància de "desaprendre", de ser capaços de desfer-nos d'antigues creences, d'obrir la ment a noves idees.

Ara llegeixo "¿!Y tu qué sabes!?", de William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente (Ed.Palmyra). Els fragments que a continuació copio fan referència a aquesta idea:


"Cada edad, cada generación posee sus propias suposiciones bién arraigadas. Que el mundo es plano, que el mundo es redondo. Así, si la historia sirve de guía, gran parte de lo que hoy en día damos por sentado con respecto al mundo, símplemente no es verdad. John Hagelin, físico. "Pg.6


"Un profesor universitario visitó al maestro zen Nan-in, para preguntarle sobre la filosofía zen. Pero en vez de escuchar al maestro, el visitante expuso una y otra vez sus propias ideas.
Tras escuchar durante un rato, Nan-in se dispuso a servir el té. Llenó una taza hasta el borde y prosiguió vertiendo. El té rebasó los bordes de la taza, llenó el platito y se derramó sobre los pantalones del hombre y por el suelo.
¿No ve que la taza está llena?, explotó el profesor. ¡No puede seguir llenándola!.
“Exáctamente”, respondió Nan-in con calma. “Al igual que esta taza, usted está lleno de sus propias ideas y opiniones. ¿Cómo puedo explicarle la filosofía zen si no vacía su taza primero?”. Pg.5

20 de novembre de 2007

MISSATGES DE L'AIGUA





L'altre dia vaig tornar a veure la pel.lícula "¿¡Y tu qué sabes!?", i ara m'estic llegint el llibre (quan l'acabi ja el comentaré), però avui volia parlar d'un experiment que surt tant al llibre com a la pel.li:

El doctor Masaru Emoto, en el seu llibre "Missatges de l'Aigua", mostra fotografies impressionants de cristalls d'aigua congelats després d'haver estat sotmesos a estímuls no físics. Va començar experimentant les reaccions de l'aigua a la música, i com va trobar resultats diferents, va marcar ampolles plenes d'aigua amb notes que expresaven emocions o idees.

Aquí hi ha alguns del resultats, que a mi m'han semblat espectaculars. I tenint en compte que el cos humà està format en un 60-70% per aigua... l'experiment de Masaru fa pensar....


"Música de Mozart"




"Gràcies"


"Em fas fàstic"




"Amor-comprensió"

Aquí es pot veure el fragment de la pel.lícula on parla dels resultats dels experiments de Masaru Emoto: http://www.zappinternet.com/video/helMjoSfeK/Masaru-Emoto-mensajes-del-

12 de novembre de 2007

una noia molt feliç (bxta)

(L'expressió del gat: boníssima ! val la pena clickar la tira per llegir-la millor)

"Macanudo (nº1)" . Liniers. Ed. Reservoir Books.

Quan vaig llegir aquesta tira, me'n vaig recordar d'una antiga companya de feina que em queia molt bé. Era molt simpàtica, alegre i t'explicava les coses amb un entusiasme que contagiava.

Un dia ens va explicar, fent conya, que ella i l'home s'havien comprat una peixera amb un peix, i que des d'aleshores, quan menjaven "filetes de merluza", exclamaven: "mmm....! que rico está el pollo!!", per tal de no espantar el peix... ;-))

Doncs bé, un dia ens va dir que ella pensa que quan et mors, tornes a viure exàctament la mateixa vida un altre cop, i així sempre.

Ostres... sempre pots trobar coses per les quals no vols tornar a passar, no?? La veritat és que el primer que vaig pensar va ser: "caram! a aquesta noia no li ha degut passar mai res massa dolent... I quines ganes... tornar a repetir-ho tot un altre cop i així etèrament..???? Voler creure això... QUINA NOIA TAN FELIÇ!!!"

No?

11 de novembre de 2007

PEL MATÍ (Bxta)

(val la pena clickar la imatge per ampliar-la i poder llegir bé el text)

"Macanudo" (nº1). Liniers. Reservoir Books.

La meva tieta diu que el llit és un gran invent. I té raó. Quan arriba el moment de ficar't-hi ...mmmm... que bé... amb el coixí, els llençols, tan comòde... tot a punt per poder dormir...

La part dolenta de tot això és haver-se de despertar. Mai podré entendre aquesta gent que obren un ull i ja estan aixecats. A mi em costa lo meu.

Pel matí hi ha una sèrie de rutines que, en general, no són gaire atractives. I sempre n'hi ha una que encara t'agrada menys que les altres.

Pentinar-me. Em fa una mandra... És la pitjor. No m'agrada gens!

10 de novembre de 2007

BUDAPEST (Bxta.)

Budapest capital d'Hungria és, com moltes grans ciutats, una barreja de passat, present i futur.

Intueixes el que va ser una ciutat de l'imperi Austro-Hungarès, passejant per amples avingudes vestides amb elegants i antigues mansions. Caminant per la vora del riu Danubi i el castell. I descansant a l'antiga cafeteria Gerbeud o l'esplèndid cafè New York.

Intueixes el pas de les grans guerres quan, de sobte, et trobes edificis on encara es veuen restes dels bombardejos. O t'endinses pel barri jueu convertit en un gueto durant la segona guerra mundial i visitant l'enorme i preciosa sinagoga (la més gran d'Europa), convertida en centre de detenció durant la guerra.

També intueixes una ciutat convertida al comunisme per obligació, amb austers edificis i botigues que es veuen "passades de moda". I has d'anar una mica a les afores, fins el parc de les estàtues per poder trobar "desterrats" símbols d'una dictadura que la ciutat ha volgut esborrar. Fins i tot sembla que les estàtues vulguin marxar corrents d'allí.

I com no, imprescindible un parèntesi en un dels magnífics balnearis que hi ha. Nosaltres vam triar, evidentment, el Gellért.

Va ser un viatge molt agradable, molt bonic, molt tranquil. I vam tenir la sensació d'haver-hi anat a temps, podent disfrutar una mica d'una certa decadència que tb intueixes que no durarà gaire, perquè es nota que tenen ganes de pulir la ciutat, com ha passat per exemple amb Praga i convertir-la, potser, en un conjunt de casetes que semblen sortides d'un pastís de sucre. Budapest és, de moment, més de veritat.

LaBruixoleta (direcció Est)

6 de novembre de 2007

FRESCORETA XINESA (Bxta.)

La xafogor densa i els gegants de formigó gris, construits per personetes que treballen dia i nit, sota un cel de boira i contaminació, ens feien caminar lentament per aquell carrer de fang que enormes màquines excavadores removien i estretien a cada pas... ufff... existia realment??

Sí!! erem dins!! Envoltat de verds arbres que miren d'arribar al cel i que fan ombra als homes que juguen a escacs, i a tots aquells que passegen o s'hi queden per ballar... el monestir budista Wenshu Yuan, al nord de Xengdú, és un raconet d'aire fresc enmig de la gran ciutat.

Ens va encantar. Era com si nosaltres (dos occidentals) fóssim invisibles i ens poguéssim moure entre tothom, observant, sense que ningú ens veiés... Molt xulo.




4 de novembre de 2007

SRI ANANDAMAYI MA



"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Dr.Alexander Lipski. Ed. Obelisco.


"Su vida constituye un elocuente testimonio de la perdurable fortaleza de la espiritualidad de la India. (pg.11 pròleg)"


Sri Anandamayi Ma, va néixer a la Índia el 1896, i va morir el 1982. Mestra espiritual, va assolir la il.luminació sense gurú i sense haver estudiat els textos sagrats.


Personalment el llibre m'ha agradat molt, però el gran descobriment, per a mi, ha estat la figura d'aquesta dona i tot el que representa. Cal situar-la en el context i l'època en què va viure per entendre la seva forma d'expressar-se, però les seves ensenyances estan per sobre dels límits del temps i de l'espai.

3 de novembre de 2007

(I ... què?....Doncs: res (Bxta))

M'acaben de fer la pregunta que jo també m'he fet últimament, i que és possible que es pregunti algú més:

- Val, i si tot això de la unitat, i que el temps no existeix, i que tots som el mateix... Si tot això és cert, ok... però i què?

I la resposta, com ja me l'havia contestat a mi mateixa anteriorment, doncs no m'ha calgut pensar-la:

-Doncs llavors: res de res!

I la qüestió és que jo m'estic llegint tots aquests llibres perquè m'entusiasmen, i m'ho passo la mar de bé resumint-los, re-llegint-los, saborejant-los, descobrint tot allò que diuen. I m'omple tant que voldria que tothom s'entusiasmés com jo, i... no sé. Quan una cosa t'agrada molt ho vols compartir.

Però està clar que aquest és el meu camí i el segueixo pq m'agrada a mi.

A d'altres els agrada la música, o la fotografia, o la televisió o la política, o dormir, o viatjar ... o....

És igual, encara que descobreixi quelcom que em sembli apassionant i únic i em canviï la vida, doncs això: és la meva vida.

"Cada loco con su tema" ;-))

Una abraçada a tothom!! :-))

2 de novembre de 2007

Com l'aigua?

El gel, la pluja, el vapor, els núvols, les gotes, el mar, els rius, els llacs... tot tan diferent...

... total, tot és aigua, es barregen i segueixen sent aigua, passen d'un estat a un altre i segueix sent aigua. Es va transformant sempre... i sempre és aigua...

... l'essència: Aigua."


En llegir aquests llibres que parlen d'una essència que és la nostra, la de tot, la de sempre, la de per sempre, que és una sola però que es manifesta en tota la diversitat... no sé, quan algú parla de "déu", és algo així el que vol dir? Allò de que és el mateix el "pare, el fill i l'esperit", és com dir que "el mar, una gota i el vapor" són el mateix (aigua)? Van per aquí els tiros??

D'aquesta manera ho puc entendre millor. Llavors sembla que es pot arribar a tenir consciència d'aquesta essència de totes les coses, igual com som conscients que l'essència del riu és l'aigua??

"Lo esencial del mensaje de Anandamayi Ma es que sólo existe realmente un Ser Único, que es Eterno, el atman (verdadero Ser), Él es el que viaja por el sendero de la Inmortalidad. Él lo es todo en todo lo que existe, Él es lo único que existe. (...) la Unidad busca expresarse a través de la infinita variedad de formas, maneras y acontecimientos. Ella con frecuencia utiliza la analogía del agua o del océano para explicar cómo es posible que la Unidad tenga distintos aspectos."

"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Alexander Lipski. Ed. Obelisco. Pg.96

1 de novembre de 2007

Solucionant problemes


Cuando una persona se le quejó de que nunca daba respuestas claras y definitivas cuando se le preguntaba por problemas, Anandamayi Ma replicó:
"Al menos has conseguido comprender que existe un estado en el que los problemas ya no se resuelven de una forma particular... no hay ninguna solución que sea siempre definitiva... Cuando la mente encuentra una solución a un problema es, forzosamente, porque está asociada a un punto de vista determinado y, en consecuencia, siempre puede haber algo que lo contradiga, ya que tu solución no representa más que un determinado aspecto".

"Vida y enseñanzas de Sri Anandamayi Ma". Alexander Lipski. Ed. Obelisco. Pg.91


Què difícil solucionar problemes... En part perquè quan tens un problema, ja hi ha una mica de boira dins el cap o el cor o l'estómac... Jo, fa uns anys tenia un dubte que m'amoïnava terriblement i no sabia quin camí triar.
Una persona em va donar un consell molt simple, però que em va ajudar molt i que sempre he tingut present: "ara hi ha boira dins teu, no hi veus clar, millor no canviar res, de moment, segueix el camí que vas triar l'últim cop que el teu cor i el teu cap et van dir el mateix".
Sabia quin era aquell moment en què havia pres una decisió convençuda, i vaig seguir en aquella direcció (quan estava molt a punt de canviar-ho tot). I ara, 8 anys després me n'alegro.
Això no vol dir que a mig camí el cap+cor apuntin cap a un altre lloc i canviïs de sentit.




LaBrxuixoleta (la meva, com totes les brúixoles, a vegades comença a girar i girar sense parar, però quan per fi s'atura en una direcció penso que potser no anava tan perduda com pensava)

Anandamayi Ma

En un post anterior ja havia parlat de Sri Anandamayi Ma. La veritat és que només veure una foto seva ja em vaig quedar "enganxada", sobretot perquè em va recordar moltíssim a una persona, i això em va despertar la curiositat en ella. Ja m'he llegit el llibre i, realment, m'ha despertat i intensificat el desig d'aprofundir en els temes espirituals. Va nàixer a la Índia el 1896, i va morir el 1982 (llàstima pq si estigués viva, m'hauria agradat molt conèixer-la en persona). Al final del post, hi ha un vídeo, és del 1930, el senyor del seu costat és Bholanath, l'home amb qui estava casada.

A continuació copio alguns fragments del llibre "Vida y ensenyanzas de Sri Anandamayi Ma", d' Alexander Lipski. Ed. Obelisco. :

"La característica más notable de Anandamayi Ma es que, en todo aquel que se le acerca, despierta o intensifica un profundo deseo de llevar una vida espiritual." (pg.89)

"Padre, antes de que yo viniera a este mundo, era “la misma ”. De pequeña, era “la misma ” . Me hice mujer y seguí siendo “la misma ” ... aun cuando la danza de la creación cambie a mi alrededor en la cámara de la eternidad, yo seguiré siendo “la misma ”. Estas palabras las pronunció Anandamayi Ma durante la visita que le hizo
Paramahansa Yogananda en Calcuta, en 1936" . (pg.17)

"Son muchas las veces que se le ha pedido que revele quién es. En una de esas ocasiones delcaró: "soy lo que considereís que soy, ni más ni menos (...) este cuerpo es como un instrumento de música: lo que se escucha depende de cómo se toque".
Según sea nuestro nivel de conciencia tendremos una u otra compresión de este fenómeno llamado Anandamayi Ma. "(pg.82)

"En su presencia uno siente como si la mente se quedara completamente desnuda. Lo comprende todo y no condena a nadie, porque desde su punto de vista, uno es, por encima de todo, alma." (pg88)

"Ma puede mostrar una increíble compasión en un momento y, en otro, resultar aparentemente cruel, según lo que resulte necesario para liberar de la falsa ilusión a los que están a su cargo. Sus enseñanzas se ajustan siempre a las necesidades del individuo y varían para adecuarse a sus creencias religiosas." (pg 94)