XERTA I BOU

Anant amb el cotxe cap a Xerta, a l’esquerra muntanyes: els ports de Beseit, i a la dreta un riu: l’Ebre. I més a prop, llargues fileres de tarongers, i el canal.

Vam aparcar els cotxes entre el riu i el canal. L’aigua tranquil.la d’un i l’altre, era un mirall d’un cel que s’anava tornant rosat, mentre la lluna feia estona que ja s’hi banyava.

Els carrers del poble estaven buits, però la llum groguenca de les faroles els feia acollidors. I al carrer de l’Àngel, en un número imparell, la casa on havien viscut els meus besavis. Ens vam aturar a mirar-la per fora, perquè ja no coneixem als nous habitants.

Eren les festes del poble, per això no hi havia gent als carrers, estava tothom a la Plaça Major. Allí ja sonava la música de l’orquestra, tothom anava amunt i avall. Encara vam trobar lloc a les grades de fusta. Els joves ja estaven tots a baix, esperant que sortíssin les vaquetes. Un cop van començar, va ser divertit perquè no semblava que ningú patís molt, les vaquetes no feien por, i els joves tampoc, així que no crec que elles s’ho passéssin malament.

El Bou embolat, que en realitat és l’embolada de la vaca fandanguera era a les nou, però ho van avançar a les 8. L’esquimaleta petita volia saber què mengen els bous i jo no ho sabia massa. Ella em va dir “pos los tocinos s’ho mingen tot perquè són molt llèpols!”. I mira, nosaltres, per no ser menys, també ens en vam anar a berenar. No ens vam quedar a l’embolat de la vaca.

Mentre anavem cap al bar, un home li va preguntar a un altre a quina hora era el ball, “home, quan s’acabe lo fútbol!” (suposo que també pel futbol havien avançat la vaca embolada a les 8).

Unes hores més tard, vaig pensar que si les festes tenien en compte el partit del barça, segurament al ball, tothom es va divertir molt, i qui sap, potser es van quedar ballant fins les 6:0 h. …


Nota: el títol del post és un anagrama fet amb Labruixoleta. Sobra una “L” que representa la “L” de pràctiques que porto a l’hora de fer anagrames.