21 de novembre del 2008

HATHA IOGA

Després de tenir el llibre "Autobiografía de un Yogui" damunt la taula un mesos (més aviat tancat), he decidit que una altra opció pel que fa al ioga, és practicar-lo jo mateixa.

Diferents centres, i horaris, i tipus de ioga. La feina m'obliga a triar en funció dels horaris.

Hatha ioga. És el que es centra en les asanes (postures). Potser no és el tipus que més m'atreu, però per començar, aprendre a fer les diferents postures crec que és una bona base.


Primera classe de prova. Veig que es tracta de fer una sèrie d'estiraments (Així en fred. Miro d'anar amb compte) per després fer una postura determinada (tela marinera les postures, encara vaig més amb compte). Però com som poques i les altres ja en saben més, la professora em vigila i procura que ho faci bé i no em faci mal. Això m'agrada.


Si el ioga serveix (entre altres coses) per prendre consciència del propi cos, l'objectiu queda assolit de seguida. La tensió i les limitacions que sento en cada estirament em fa centrar molt en mi mateixa. Redescobreixo músculs i articulacions. El mal, fa que tota la meva consciència esitgui centrada en el cos. Crec que podria dir que en aquells moments només sóc el meu cos, totes les altres coses del món, desapareixen.

Després de fer algunes postures, ens estirem per començar la relaxació del final de la classe. Jo ja em noto relaxada des del principi, suposo que els estiraments han alliberat molta de la tensió acumulada al cos. La profe posa música suau i afluixa la llum. Em pensava que faria una estona de relaxació dirigida i que ens aniria dient coses, però no, deixa que soni la música.

El mar. Onades que van i vénen. Ara, agraeixo que la professora no parli i no hagi d'estar atenta a les paraules de ningú. Sembla que el meu cos està més receptiu i sento les vibracions de la música gairebé com un massatge suau. Sensacions corporals i prou.

Surto contenta de la classe. Repetiré.

19 comentaris:

Sergi ha dit...

Mmm... potser abans de deixar-me fer massatges hauria de fer ioga, a veure si així aconsegueixo deixar anar el meu cos, i m'arriba la relaxació d'una manera o altra. Mai m'ho he plantejat perquè no em semblava que pogués fer-ho, això de no poder-me relaxar fa que no estigui predisposat a intentar-ho, i sempre he pensat que em quedaria igual, pensant que no m'havia servit de res. Però qui sap, potser ho hauria de provar.

Carme Rosanas ha dit...

Jo no he fet mai ioga, però si tai-xi i les estone s de relaxació les recordo fantàstiques. Surts caminant a un pam de terra. Em sembla fantàstic que repeteixis. Jo ho vaig deixar per incompatibilitat d'horaris i sempre penso que hi hauria de toprnar.

xexu, he somrigut llegint-te, pensava... espero que no hagis de fingir també fent veure que la relaxació t'ha agradat tant... és broma, eh? segur que t'agradria.

Assumpta ha dit...

Doncs jo no podria ni començar... les meves articulacions em limiten molt les possibilitats de doblegar-me. No tan sols perquè em faig mal, si no perquè les pobres no donen més de sí...

Una amiga meva en feia i li anava molt bé per relaxar-se... era molt nerviosa, molt patidora i el ioga l'ajudava molt... i a mi em feia una miqueta d'enveja perquè jo pensava que si m'assec a terra, ja em poden venir a ajudar a aixecar-me perque sola no puc...

Per què sempre explico la meva vida al teu blog, bruixoleta? :-))

Fins i tot el nom dels meus hipotètics fillets va sortir aquí ;-)

Bona nit!!!

gatot ha dit...

vaig conèixer un noi por motius de feina que feia de comercial per guanyar-se la vida; des del moment que ens vam conèixer hi va haver una sensació de molt bon rotllo, de feeling, de sinceritat...

el segon dia que parlàvem m'explicava que feia ioga i que pensava en fer una vida diferent: al cap de poc temps, organitzava cursos a una acadèmia a Girona;

em va parlar de com arribava a fer-se massatge intern...

també vaig conèixer una noia que anava al gimnà "tradicional" 5 cops per setmana: aquagim, steps, gimnàs, natació...

suposo que tots triem com podem, per horaris, per economia, per condicions físiques...

si has decidit tornar-hi, és que t'hi has sentit bé, i me'n alegro per tu, bruixoleta: no sempre és fàcil trobar llocs, activitats o persones on o amb les que ens poguem relaxar!

un ptonàs (sense fer soroll, eh?)!

Unknown ha dit...

Fa un any, una mica més, vaig començar a fer ioga (ja havia fet alguna cosa abans). A mi, m'agrada, però em sembla que una part de les raons perquè m'agradi és pel professor, que hi ha bon rotllo.
Veig que per aquí, l'Assumpta parla de la manca de flexibilitat. Justament, vaig començar per millorar la meva flexibilitat. Si no pots fer una cosa, no la fas i punt. És el primer que et diuen. No sé, veig senyores amb 20 anys més que jo (sí, 20!) que fan coses que jo no puc pas fer, però no passa res. A part, que amb el temps, poc o molt es millora.
Perdó pel rotllo. A mi em va bé i quan passo una època que no hi vaig, ho trobo a faltar. No sóc de les que diu que el ioga m'ha canviat, però em va bé.

Anònim ha dit...

doncs ja ho saps, el millor de la classe és que has acabat sentint-te a gust... :)

labruixoleta ha dit...

XEXU: potser si intentes estar predisposat, i penses que et servirà per relaxar-te, fa que et serveixi d'algo. Prova de canviar una mica l'ordre de les coses, o desordenar, o inclús no pensar, i centrar-te en les sensacions i a veure què passa. De totes formes, no tothom es relaxa amb les mateixes coses, si els massatges o el ioga no et fan sentir res especial, no passa res, tampoc cal forçar res. Una abraçada :-)


CARME: tb m'han parlat molt bé del tai-txi, era una opció que vaig contemplar, però el ioga fa temps que em fa gràcia i ho volia provar. I les estones de relaxació, són molt bones, sí.
Doncs a veur si més endavant ho pots tornar a fer si t'agradava. Una abraçada!

ASSUMPTA: això de buscar una activitat física que ens vagi bé, és molt personal. Crec que val la pena anar provant fins trobar algo on t'hi sentis a gust i que notis que al cos li va bé. Com no tots som iguals, tenim la sort que hi ha un munt d'opcions per escollir. Generalitzar, no m'agrada gaire.
A mi m'encanta que expliquis la teva vida al meu bloc! així no sóc la única!!;-)(però de fet, tothom deixa una miqueta de la seva vida pels blocs per on passa). Un dia et diré el nom dels meus hipotètics fills :-)). Una abraçada :-)))

GATOT: eps, això del massatge intern m'ha despertat curiositat! ha de ser molt xulo! i aquí sí que cal tenir una gran consciència d'un mateix, per dins i per fora. Exacte, tots triem, això és lo bo, poder triar. Jo sí que m'hi vaig sentir bé, tot i que tb vaig "patir" una mica, però ja està bé, va ser com un patiment terapèutic, va valer la pena. Una abraçada :-)))

TIRAI: quan vas a classe d'algo, el professor o la professora són realment elements clau. A mi la meva em va agradar, era una dona molt senzilla, i diria que tenia 20 o gairebé 30 anys més que jo! I no vegis! Això de la flexibilitat em va semblar que deurà ser una de les coses que més treballarem, a veure si noto progressos, pq....ufff... Si notes que et va bé, ja és això, suposo. Jo tampoc crec que em canvii la vida (o sí, qui sap!). Una abraçada i gràcies per passar per aquí :-))

CESC: doncs tens tota la raó del món! És un bon criteri a l'hora de decidir... :-))

Anònim ha dit...

m'alegro que t'anés bé esta primera sessió i que vulgues repetir.

jo també vaig fer ioga una temporada. va ser una temporada curta. m'agradava, però... el què més em costava era respirar, notar com respirem... i respirar tranquil·lament. moltes vegades, només de pensar-hi, ja m'ofegava. i això em provocava una sensació estranya... prendre consciència de la respiració, en lloc de relaxar-me, era com si m'alterés.

posaré una comparació d'exemple: imagina't que, "sense adonar-te'n", estàs ballant una música, amb un ritme... i et diuen, "ara, sigues conscient del ritme i continua ballant"... i allavons, no sapiguesses com ballar. una cosa semblant me passava.

dius que de seguida vas tenir consciència del teu cos... aviat, de les limitacions, i a poc a poc, quan te vas relaxant, també de les possibilitats i de les sensacions agradables. això està molt bé, bruixoleta. a mi també m'agradava "notar-me", a pesar de les dificultats amb la respiració.

en situacions de necessitat, m'ha anat bé recuperar aquells "exercicis de relaxació"... quan l'amniocentesi... quan l'avortament... durant els embaraços i els parts... a les consultes del ginecòleg, o al dentista... quan tinc algun dolor... quan me poso nerviosa... quan no puc dormir...

a part de ser una ajuda quan ho necessites, també va bé per a disfrutar els bons moments... acompanyar les sensacions agradables.

xiqueta... te comento poc i avui m'he apersianat.

bona nit, carinyeta

iruNa ha dit...

Ui... jo vaig anar una vegada a una classe i a diferència de tu, ja no vaig repetir.
Crec que no està fet per mi el yoga, enlloc de relaxar-me fa que em posi encara més nerviosa. Sóc una mica com en XeXu, que ens costa molt deixar-ho de controlar tot. Però m'alegro que t'hagi agradat tant i que et serveixin aquestes classes!
una abraçada!

Núr ha dit...

Ja he comentat algun cop al meu bloc que jo en faig/feia, de ioga. Tinc la sort que som un grup molt maco, i que tots tenim alguna relació amb el professor (amics, germans, amics d'amics) i sempre som els mateixos i s'ha creat un ambient molt maco.

Com dius, el fet d'estar concentrada en cada múscul, en no fer-te mal, en fer la posició bé... Al principi potser desconcentra una mica, prò després t'adones que, d'alguna manera, és precisament aquesta concentració en els músculs el que et fa ser conscient del teu propi cos. És una passada. I, com dius, el moment de relaxació va de conya, tot i que a mi m'agrada que em guiïn. Ara no hi vaig perquè vaig molt cansada i crec que segurament em quedaria adormida durant la meditació i això sí que no!!

Me n'alegro que repeteixis! :)

mar ha dit...

sempre m'ha cridat l'atenció i mai n'he fet...
crec que m'agradaria...
algun dia ho provaré...
petonets...

Meritxell Sánchez ha dit...

Hola Bruixoleta!

Ja torno a ser aquí! Porto unes setmanes desapareguda del teu blog, però no et pensis que t'he oblidat. Segueixo tenint ganes de llegir-te, però no tinc temps ni per penjar algun post en el meu blog.
M'alegro molt que hagis decidit seguir practicant hatha ioga. Jo vaig a classes d'aquest tipus de ioga des de fa un parell d'anys o més i em va molt bé. Durant l'embaràs em va anar encara millor que abans. Ara m'hi he tornat a apuntar després d'estar més d'un any sense practicar ioga (el temps que té el Martí). La veritat és que haig de fer malabarismes per poder-hi anar, però procuro no perdre'm cap classe perquè m'encanta i perquè és l'únic dia en què dedico una hora i mitja, un temps només per a mi.

labruixoleta ha dit...

IRUNA: tens raó, segons com, haver de ser conscients de coses que normalment fem inconscientment (com respirar) li treu com naturalitat i trenca una mica el ritme. Suposo que la cosa està en notar-mos, tot i les dificultats, i mica en mica anar-mos coneixent, i potser acabar trobant un ritme que mos pot anar millor. En los moments que més necessitem estar relaxats, potser és quan més costa, i tampoc és fàcil portar a la pràctica exercicis que normalment practiquem quan no estem massa nerviosos, però si mos pot ajudar una mica, ja és molt!
M'agrada que t'apersianeges ;-)
Bona nit :-)*******


iruNa: he parlat amb força gent que em comenta que el ioga els posa nerviosos, per això trobo que no es pot generalitzar i dir que una activitat física determinada relaxa, pq no a tothom li passa així. A mi sí que em va agradar, tb li tinc carinyo especial al ioga pq diverses persones de la meva família n'han fet des de que sóc petita i sempre n'he sentit a parlar bé. A veure què tal les properes classes. Una abraçada :-))


NÚR: sí, ja he llegit algun cop al teu bloc que fas ioga. El bon ambient amb el grup és realment molt important. I amb el lloc, pq sé de gent que van a classes de ioga on hi ha tanta gent que no es poden ni moure i perd una mica de gràcia. Realment la concentració en els músculs, i en el meu cas, a través del mal que em feien en estirar, era jústament allò que em feia centrar molt en mi mateixa. A veure si mica en mica guanyo flexibilitat. Si a tu t'agrada, suposo que hi tornaràs quan tinguis més temps, oi?. Petonets!


MAR: si sempre t'ha cridat l'atenció, prova-ho, que segurament t'agradarà. Petonets :-)**

MERITXELL: me m'alegro de veure't per aquí :-). Així tu ja fa dos anys que en fas? Mira, jústament una noia que acaba de tenir un nen, també em va dir que li va anar molt bé el ioga durant l'embaras. Està molt bé que trobis moments per dedicar-te a tu, i estic segura que el Martí tb està content si arribes a casa contenta i tranquil.la de les classes de ioga. Una abraçada!

Barbollaire ha dit...

Jo tampoc he fet mai ioga, però si, durant una temporada abans de fer-me miques el genoll, tai-txi.

Jo, que de (més) jove havia practicat arts marcials clàssiques, on s'entrena el muscle per contraccions ràpides, vaig quedar sorprès de la "canya" que em donava aquesta disciplina.

Moviments lents, on s'estira molt el muscle, "forçant-lo" de forma diferent i sense tenir la sensació de fer-ho.

I la relaxació del final... Buf! Era perfecte! Respirar... Sentir-se respirar...

He de tornar a practicar-ho...

Una abraçada relaxada i un petonet dolç
;¬)*

labruixoleta ha dit...

BARBOLLAIRE: suposo que gràcies a la lentitud dels moviments és més fàcil sentir l'esforç de l'estirament i entrar en contacte amb el múscul, si més no, al començament.

I això de respirar, sentir-se respirar, relaxar-se, aprendre'n. És realment genial. A veure si en vaig aprenent mica en mica.

El tai-txi i les arts marcials, en general, són molt xules també. A veure si ho tornes a practicar i ens expliques.

Una altra abraçada igual per a tu :-)))

Carme ha dit...

uf.. arribo tard!!! res, que jo m´` hi vaig apuntar dos temporades i la veritat es que surts molt més relaxat.. tens més consciencia del teu cos.. però es que jo.. me´n canso aviat. duro dos mesos o tres i despres... paro de sobte.. però si enganxes un bon professor. (a mi mel van canviar!!!) argggggg encara es millor. res, que endavant

Anònim ha dit...

Hola, em dic Iris i pateixo d'insomni des de fa dos anys, en tinc 26. M'han dit que tant el taixí i el ioga em podrien anar bé, però de fet no en sé gaire la diferència. Ho he buscat per internet però m'agradaria una opinió realista d'a´lgú que hagi practicat les dues tècniques. Molt interessant el fòrum, per cert.
Fins ara!

Anònim ha dit...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel

Anònim ha dit...

Bingointernet casino