Suposo que influenciada pels seminaris budistes on vaig anar fa dies, l'altre dia vaig tenir un somni estrany.
Estava com perduda per l'espai, brillaven un munt d'estrelles dins la foscor. I jo esperava per poder fer-li la pregunta al Dalai Lama. Em sentia molt desorientada perquè no sabia què preguntar, perquè tampoc sé gaire res sobre budisme, i només una pregunta... Em preguntava què preguntar.De sobte el tenia davant meu i la pregunta va sortir sola. Li vaig preguntar: "si vosté pogués trobar-se a Buda un sol cop, i fer-li una única pregunta, ell, que li contestaria?".
Ell va respondre'm una cosa sense parlar, mentre somreia. (si no us sap greu, em guardo la resposta per a mi). I em vaig despertar.
Només recordo aquest troç de somni (si és que va ser més llarg, no ho sé), però el recordo molt clar. Algún dia hi he pensat. Això de només poder fer una pregunta, suposo que val la pena aprofitar i fer-la el dia que ja saps moltes coses sobre el tema, i has tingut molts dubtes, i has trobat moltes respostes, per poder tenir només una única pregunta. No sé...
15 comentaris:
Però quina passada de somni, no? I no només això, tu en somnis transpires tanta intel·ligència com quan estàs desperta. El que em sorprèn és que en Dalai Lama no és quedés perplex davant de la pregunta.
Has pensat mai d'anar-lo a veure de veritat? Ja pots estalviar, perquè crec que és una cosa que hauries de fer.
mmmm... no li preguntaries què mengen els bous, suposo?
XEXU: sí, va ser un somni xulo. Perplexa em vaig quedar jo en despertar. Suposo que tantes hores de budisme seguides...passen aquestes coses. No m'he plantejat mai anar-lo a veure (només en somnis ;-)) pq el budisme el desconec molt. Però potser ara se m'ha despertat l'interès. En qualsevol cas, primer hauria d'estudiar a fons el tema. Gràcies pel teu comentari! :-)))
GATOT-X: jajaja! noooo! la pregunta ja he dit quina era..... però si m'hagués contestat què mengen els bous...... tot plegat hauria estat com molt zen, i no hauria sabut interpretar res!!!
Per cert, va, que segur que tu ho saps: què mengen els bous?
noia...
ets al·lucinant. i m'agrada que no mos digues "la resposta"
bona nit, carinyeta
Bona reflexió... suposo que cal saber què és el què volem preguntar i saber sobre el què tenim davant, allò que més ens inquieta, però la pregunta boníssima jeje...
Realment, un somni genial! I la proposta, pesna r una sola pregunta és ja una boníssima reflexió.
IRUNA: pos si no insisteixes, me la guardo, sí ;-).
Tu i los esquimalets sí que sou al.lucinants!
bona nit guapeta :-)****
CESC: Gràcies! en tot cas, va ser un bon somni... Però sí, si un dia tingués l'oportunitat de preguntar una cosa al Dalai Lama, espero estar més preparada. L'altra nit em va agafar desprevinguda... ;-)
CARME: sí, i mira, ara que ho dius, que no sigui que això de només deixar fer una única pregunta, no sigi per fer que la gent hagi de reflexionar de valent abns. Segur. Que els budistes ja ho tenen això de fer pq els altres reflexionin... Una abraçada!
Noia, jo no somio aquestes coses... ja t'ho dic, tu ets filòsofa!!
Penses, medites, et preguntes, busques... és un blog tan interessant el teu!!! Sempre hi ha quelcom per reflexionar...
I la veritat, ja no penso en Dalai Lama tan sols... si no que ho generalitzo... vull dir, si em posessin davant d'algú que m'interessés molt, que admirés, i em permetessin una sola pregunta... és veritablement molt difícil, eh?
ASSUMPTA: jo normalment tampoc somio aquestes coses! però després de 8 hores de xerrada budista seguida... és estrany que no fós un somni més llarg i tot!
I sí, lo de només una pregunta, és difícil. Jo, ara desperta, penso que potser li preguntaria si després de la primera, podia tornar a ficar-me a la cúa un altre cop ;-)
Me'n vaig a dormir que ja és tardíssim! a veure si avui tb somio. Gràcies per tot el que dius, una abraçada !:-)***
Gran idea!! Tornar a posar-se a la cua jeje ;-))
Uf! Quina angúnia, quan en alguna xerrada s'obre el torn de precs i preguntes. Mai sé quina, de totes les coses que em bullen pel cap, vull preguntar!
Sovint acabo quedant-me callada inquieta en el meu seient mentre es van produïnt una a una les meves preguntes en boca d'altri, però no sempre estic conforme amb les respostes.
Tinc una pregunta per tu (quina ironia jeje...): Et vas quedar conforme tu, amb la resposta que vas rebre? ;)
de veritat que hi ha blogs que em sorprenen i que causen la meva admiració cap a ells per les reflexions que fan i les que et fan fer, i el teu n'és un d'ells. Estalvia, i vés a visitar-lo!!! hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar!!!
ASSUMPTA: ...i a veure si cola ;-)
TRINI: quina alegria tornar-te a veure per aquí!! Ja passa que de vegades no gosem preguntar, i tampoc ens acabem de conformar amb les respostes. Jo sí que em vaig quedar del tot conforme amb la resposta...... però és clar.... tenint en compte que a l'hora de la veritat, tb sortia del meu cap..... doncs és clar.... potser no s'hi val. Una abraçada!! :-)))
INSTINTS: gràcies bonica!! De fet, aquestes reflexions, són derivades d'altres reflexions d'altres persones que em fan reflexionar a mi.... (uix... quin lio!). No estaria mal anar a visitar al Dalai Lama, però no sé si deu ser massa fàcil (investigaré). Petonets :-)***
A mi el budisme sempre m'ha semblat molt espès, tot i que n'hi ha que raonen que és extremament simple. No ho sé. Potser és per la concepció tan i tan diferent que tenen, o que tenim nosaltres...
El fet és que no m'estranya gens que després tinguessis un somni tan profund...
Jo no sabria què preguntar. Suposo que, com bé comentes, cal que primer esbrinis, investiguis, estudiïs, descobreixis, t'informis, per després poder preguntar amb més fonaments. Si no, no serveix de res, perquè potser no entendràs la resposta, oi? :)
Petonets, bunika!
NUR: és que el budisme....és molt espes! (o a mi tb m'ho sembla)... Lo del somni no és d'estranyar, no...
Sí, tens raó,cal tenir uns bons fonaments per tenir dubtes i entendre les respostes.
Petonets :-)****
Publica un comentari a l'entrada