8 de novembre de 2008

el paraigua transparent

Quan en menys d'una setmana escrius un parell de posts impossibles, i n'esborres un...mmmm... cal mirar què està passant.

He anat a buscar la brúixola i... el que em temia... boira.

En aquests casos, cal escampar la boira un parell de dies (i no esborrar-ne cap).

Demà toca obrir el paraigua i posar-se a volar. Aquest cop però, agafaré el paraigua transparent, perquè així la pluja no el pugui veure i no es pensi que ha de posar-se a ploure.

I qui sap... si al vent li dóna per bufar cap al sud, i ho fa prou fort com per arrossegar-me uns 200 km... potser arribo a una platja. Potser ho faig abans que hi arribi la pluja, que en l'últim mig any, m'ha boicotejat tots els intents d'anar-hi, des del primer dia que ho vaig voler fer.

I si a la platja, aquest cop tampoc hi arribo. És igual. Al sud, també hi ha un iglú, amb tres esquimals, dos d'ells molt petits, la seva companyia és una entrada d'aire fresc i carinyós sempre.
Bon cap de setmana a tothom!

15 comentaris:

Gatot ha dit...

no sé què em diu que hi ha coses que pensen incomprensibles que són del tot entenedores...

bruixoleta... no ens censura prou tot el que ens envolta, com per seguir censurant-nos nosaltres?

res no és mesquí...

i el post que no vas voler fer públic... potser ningú el va llegir -si tu no ho vols-, però segur que hauria estat un trocet més de tu...

m'agradaria una triabraçada eskimaleta amb quíntepleduble sensacionament... però jo sóc una mica raret...

XeXu ha dit...

I segur segur que no hi ha una altra manera per volar que no sigui amb paraigües? Bé he de trobar una altra manera jo, si no em quedaré a casa...

instints ha dit...

agafem un paracaigudes? jejeje, bon cap de setmana a tu també guapa!!!!

iruNa ha dit...

Ooohh!!! m'ha agradat la idea de volar amb un paraigües transparent... com en XeXu, jo no porto mai aquest artefacte a sobre, però si tingués un paraigües així no dubtaria en obrir-lo encara que fes el sol més espatarrant del món!
una abraçada!

novesflors ha dit...

Ací,cap al sud, fa un sol que torra.
Bon cap de setmana.

Cesc ha dit...

Vagis on vagis, no deixis de ser tu ni de deixis de fer mil coses...

estrip ha dit...

la bruixoleta marca el sud i el sud sembla passat i alhora és present, però sembla que hi vagis a cercar algun futur.
en fi, com diu en cesc, no deixis de ser tu vagis on vagis.

Carme ha dit...

Primer vole s amb paraigües, després amb parfaigües trasnparent, finalment segur que no necessitaràs res de res per volar. I serà tan fàcil, que aniràs i vindràs en un tres i no res. I nosaltre s t'esperarem, o et seguirem, o et tornarem a esperar. Amb els posts esborrats que ens cal imaginar.

labruixoleta ha dit...

GATOT: ejemm... ho vaig censurar pel bé de tots :-SS!!... és que era un trocet de mi, que fins i tot a mi se'm feia difícil d'entendre. Et va arribar l'abraçada sensacional? te la vam enviar des de xerta, abans i tot de saber que la volies! :-))

XEXU: busca, i si no la trobes, prova lo del paraigua i ja li hauràs trobat un ús a aquest estri que no t'agrada gaire ;-)

INSTINTS: però el paracaigudes no és per anar de dalt a baix? es tracta d'enlairar-se!!! Espero que hagis tingut un bon cap de setmana. Una abraçada :-)

IRUNA: si un dia fa sol, i molt de vent, agafa'n un, si no en tens, et deixo el meu, i ja veuras, et pot arribar a portar tan lluny com tu vulguis! Petonets :-)***

NOVESFLORS: sí, al sud feia un sol genial, avui, per fi, he anat a la meva platja estimada (un dia t'explico quina és) :-))

CESC: no vaig anar tampoc gaire lluny ni molts dies. Era cosa de cap de setmana només. I sí, vaig aprofitar el temps!! :-))

ESTRIP: ja veus on vaig anar. El sud, el divendres era futur, el cap de setmana va ser present, i a hores d'ara, ja és passat. Encara sóc jo :-))

CARME: em sembla que cada cop que agafo el paraigua és per deixar una temporada el blog, però aquest cop només eren un parell de dies, i ni això, pq ja torno a ser aquí. És que el praigua transparent em porta d'un lloc a l'altre en un tres i no res, i ja m'ha tornat. De totes formes, moltíssimes gràcies per ser amb mi en tots els viatges que vaig fent. Petonets :-)***

Assumpta ha dit...

Menys mal que he vist aquest article quan ja havies posat un altre "a sobre"... que jo ja sé això de deixar el blog en paraigües, eh? Segur que hagués pensat que tancaves!!...
No se suposa que la que s'havia de desenganxar era jo? :-)))

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: veig que hauré de ser més clara quan parlo d'obrir el paraigua, que es crea confussió, però per això mateix vaig especificar que només escampava la boira un parell de dies!
Jo segueixo enganxada :-)))

Núr ha dit...

Ja saps què penso d'esborrar posts, així que no ho repetiré! El que sí que et diré és que, així com està el món, et demano que no ens neguis aquests caramelets de farmàcia teus: petitets, dolces, saborosos i... GRATUÏTS!

labruixoleta ha dit...

ostres nur...és que vaig esborrar un post que era tan espès que els caramelets per al mal de cap potser sí que algú els hauria acabat anant a buscar a la farmàcia...

Els de la teva foto sí que són petitets, dolços i sobrosos. Gràcies per portar-los! :-))

horabaixa ha dit...

Hola Bruixoleta,

Curiós el teu escrit, molt original i amb molt de rerefons.

Ja ha escampat la boira?

Una abraçada

labruixoleta ha dit...

HORABAIXA: sí, vaig escampar la boira el cap de setmana i es va escampar del tot :-)
Una abraçada!