En un altre post, ja vaig comentar els bons records que guardo d'uns mesos en què vaig tenir la gran sort de conèixer 4 nens amb autisme (de fet tres nens i una nena, de 5 anys), i les bones sensacions que tenia estant amb ells.
Aquella nit, en aquell sopar, uns amics es van quedar sorpresos amb allò que acabava de dir, s'ho van guardar, i al cap d'uns mesos, pel meu aniversari, em van regalar un llibre: "MARÍA Y YO", de Miguel Gallardo. L'autor és el pare de María, una nena (o una noia, ara no recordo l'edat), amb autisme, i el llibre explica un viatge que fan a l'estiu i com, ella, a través dels dibuixos que el seu pare fa, enten millor el món que l'envola i això la tranquil.litza i la fa estar contenta. 
Em va fer molta il.lusió el detall que van tenir, recordant la meva frase, tot i que el llibre, ja me l'havia regalat la meva cosina una mica abans. Un altre llibre que també em va agradar molt, on el protagonista és un noi amb autisme, i que ha agradat a tothom que m'ha dit que l'ha llegit, és "El curiós incident del gos a mitjanit", de Mark Haddon.
Total, que en el virtual món blogaire on connectem amb altra gent des de la distància, a través d'un ordinador, i malgrat tot, no crec que ningú dubti de les bones connexions que s'acaben creant, i de l'enorme quantitat d'emocions i sentiments que s'experimenten, estic segura que ningú dubtarà que en el contacte amb nens petits, malgrat tinguin autisme, es poden compartir moltíssimes emocions, molt intenses, i s'estableixen connexions molt properes i una comunicació molt especial, encara que no hi hagi comunicació verbal. Perquè els nens que jo vaig conèixer no deien ni una paraula.
14 comentaris:
M'ha agradat moltíssim aquest article!!
Jo aquest any a catequesi tinc un nen que quasi no parla...
El primer dia no parlava gens. Té 10 anys. Tots els nens del meu grup fan 2n. o 3r. de primària així que tenen 7 o 8 (n'hi ha un parell nascuts a finals d'any que encara en tenen sis jeje... què petitons)
El meu nen té un retard per causes que ara no venen al cas... No té res a veure amb l'autisme, més abans amb el complexe que té perquè sap que no parla bé. Això ho he entés quan, en setmanes posteriors ha anat dient alguna paraula.
Però el fet és que apenes diu res... però ens comuniquem :-))
Quan jo arribo ell ja hi és i t'ho prometo que noto que es queda tranquil quan em veu arribar... i jo em moro de carinyo per dins quan ho veig :-))
Estan tots els nens junts (de 6 o 7 grups) i els fan cantar i tal el primer quart d'hora... desprès cada catequista agafa "els seus nens" i cap a una aula... Doncs ell es va girant i mira enrere fins que em veu arribar.
A vegades qui els fa cantar demana la meva col·laboracior per dirigir-ne la meitat si fem un cànon jejeje jo no en tinc pas de vergonya i canto de manera acceptable... Ell em mira i no canta, clar. No obre la boca. Però em mira tota l'estona :-) Crec que està tot satisfet que "la seva catequista" també sàpiga dirigir cants :-))
Per tant, no puc més que estar totalment d'acord amb tu en que es poden establir connexions molt properes encara que no es parli...
Afegiré més: Quan he llegit el teu article, no m'ha estranyat gens el que deies, perquè tenia el "plus" afegit que l'havies escrit TU... i una persona com tu (ja saps que aquest és el blog de la meditació, de la búsqueda de la pau interior...) és segur que tindrà bona comunicació amb uns nens autistes... i mira que deu ser difícil, eh?... Doncs si algú pot, has de ser tu :-)))
Bona niiiiiit :-))
No puc parlar massa d'autisme perquè he de reconèixer que només en sé el que surt a les pel·lícules i a les sèries americanes, i això em mereix una confiança relativa, és clar. Amb nens en general és cert que s'estableixen unes connexions estranyes, i totalment sorprenents.
He llegit el segon dels llibres que cites, i sento ser el primer a dir-te que tampoc no em va impressionar. El que més em va agradar va ser que era molt original, i alguns punts concrets, però en general no vaig trobar que n'hi hagués per tant.
empatia i assertivitat més sensibilitat, característiques que tots hauríem de potenciar. Perquè els adults no comuniquem tant com els nens.
No dubto ni per un moment que connectis bé amb aquests nens. Es nercessita una sensibilitat especial, per entendre'ls i tu la deus tenir i no me'n sorprenc gens.
L'incident del gos a mitjanit, a mi si que em va agradar. M'agradava veure oi sentir el punt de vista d'algú que no entén les coses com la majoria de la gent, però les entén a la seva manera i les interpreta. Em va semblar una lliçó de flexibilitat, en les sensibilitats i maneres de veure el món i la gent. No tots som iguals.
Personalment crec que de les connexions no se n'ha de dubtar mai, hi són :)
ASSUMPTA: és molt bonic el que expliques de la connexió que teniu tu i aquest nen, estic segura que tu connectaries molt bé amb nens autistes. La comunicació no verbal és molt especial. Llàstima que de vegades cal no parlar per poder-la captar més intensament.
I si amb tu ja connecta d'una forma o altra, és més possible que comenci a parlar, si se sent segur i supera el complexe que té. Si ho fa m'expliques com ha anat tot eh?
Una abraçada :-)***
XEXU: hi ha diferents graus d'autisme, però lo de les pel.lis americanes, em sembla que no acaba de ser massa realista.
En les relacions amb nens sí que s'estableixen connexions sorprenents, sí. I pel que fa al llibre, impressionant no és que sigui, més aviat, és curiós. I original, tb. Està molt bé que donis la teva opinió.
ESTRIP: és veritat, els adults perdem força espontanietat, pq aprenem a reprimir moltes coses. Algunes ja està bé, suposo, que les aprenguem a controlar, però de vegades ens acabem guardant moltes coses bones tb. I davant els problemes, sovint donem massa voltes a la part negativa, i potenciar les coses positives sovint és una millor forma de solucionar els problemes.
CARME: suposo que amb les persones tb connectes més fàcilment si t'agraden. A mi em feia molta il.lusió poder conèixer nens amb autisme i ja m'agradaven abans de conèixe´ls, la predisposició a tenir bon rotllo tb ajuda suposo. M'agrada el punt de vista que dones sobre ell llibre.
CESC: tens raó, hi són. I si en dubtem, només cal que ens hi fixem :-)
Sí que t'ho explicaré, clar :-))
De fet, vaig explicar el cas perque es tractava d'una mena de comunicació-no verbal, però és quelcom molt diferent... Crec que poder comunicar-se amb nens autistes ha de ser molt més difícil que fer-ho amb el meu, suposo que t'has de guanyar la seva confiança de manera diferent, saber captar la seva atenció... i això amb el meu no costa gens, és molt més fàcil.
De fet el meu petit dimecres passat li va dir a un altre "aqui m'assec jo" (i tenia raó, eh? era el seu lloc habitual)... i jo em vaig quedar al·lucinant... vaig fer com si res, i que s'aclaressin entre ells a veure què passava... i res, l'altre va anar a un altre lloc i ja està.
Ara bé, la resta del temps no obre la boca... però té un munt de mirades diferents, és l'expressivitat feta nen de 10 anys :-)
Una persona que conec que ha treballat amb nens autistes diu que és molt dur. Sobretot quan els agafen atacs. Em va explicar que la manera que tenen de calmar-los és agafar-los fortament, «abraçar-los» fent força perquè no es puguin moure, fins que es calmen i deixen de picar puntades de peu i cops de puny. A mi em va semblar molt trist que s'intentés calmar una persona amb força, prò com que no en sé res de l'autisme tampoc no vaig voler opinar (aquesta persona i jo tenim visions de la vida i maneres de fer les coses completament oposades i no tenia ganes de barallar-m'hi).
A banda d'això, estic com en XeXu en el fet que, d'autisme, en sé ben poc a banda del que hagi pogut veure a la tele o sentit a explicar. Pel poc que en sé, el fet que expliquis que hi tens aquesta connexió em sembla excepcional, tot i que potser, de labruixoleta, no ens hauria de sorprendre gaire! ;) Crec que hi ha persones que tenen una sensibilitat especial envers els altres i que siguis capaç d'entendre persones autistes potser vol dir alguna cosa i potser hauries d'aprofitar-ho.
M'ha semblat preciós!
Per cert! Gràcies per posar-te al dia com ho has fet amb tots els posts del bloc! Vaig tornar a agafar el ritme i vaig publicar-ne molts de cop!
I... la festa ja ha començat! ;)
ASSUMPTA: això de les dificultats a l'hora de relacionar-se amb les persones és molt relatiu. Segons com, tinc la impressió que em costava menys relacionar-me amb els nens autistes que amb segons quines persones """normals""" (un terme tb mooolt relatiu).
Així que el teu petit té un lloc preferit? què bé que ho arregléssin sense problemes :-). M'ha agradat això de l'"expressivitat feta nen" i lo del munt de mirades diferents. Una abraçada :-)***
NÚR: si, de vegades cal agafar-los o "abraçar-los" fort pq no es puguin moure, sobretot quan els cops els donen amb el seu propi cap i contra la paret, o quan els cops de puny se'ls donen a ells mateixos...
Estic convençuda que tu tb tens la sensibilitat per tractar amb persones que es comuniquen d'altres formes. Jo, potser, amb nens amb autisme m'hi entenc pq segons com sóc una mica "autista", i a estones m'agrada tancar-me en el meu món ;-).
I la festa... d'allí vinc! :-))))
"un antropólogo en marte", parla d'una senyora autista, amb unes capacitats molt interessants.
fa pensar si tot depen de les neurones, els nostres sentiments també
anónima coneguda
Quan he començat a llegir he pensat a recomanar-te el llibre del "gos a mitjanit" però veig que ja l'has llegit. A mi em va agradar, està ben escrit i em va semblar bon descriptor de la problemàtica. Encara que potser sigui perquè no la conec gaire d'aprop, és clar. Em va agradar un documental que vaig veure a la TV sobre un noi autista increíblement ràpid en els càlculs i la lectura. Visualitzava els números com objectes tridimensionals en una correspondència un a un: cada número, un objecte. Era capaç de modelar les formes que els números li suggerien (parlo de números formats per tantes xifres com calgués) i encara que passessin molts mesos, sempre associava la mateixa forma a la mateixa xifra. Em va impressionar molt.
ANÒNIMA CONEGUDA: m'apunto el llibre que dius, que segur que és molt interessant. Les neurones... si tot depen d'elles, millor tenir-les d'amigues que d'enemigues doncs, però no sé pas...
LAURA: està bé oi el llibre? Pel que fa a l'autisme, hi ha molt graus. Jo, de fet, només he conegut nens. Aquest documental que expliques deuria ser molt interessant. Però em sembla que aquesta mena d'habilitat especialment dotada amb els números i les relacions espacials, no és massa habitual en persones amb autisme,tot i que si es dóna el cas, deu ser impressionant, i tant. Una abraçada :-)
If you are looking for a way to build a website or have a new website built for you, we recommend the following website builder services and software which are all respected leaders in the e-commerce industry
Sightline Payments Kirk Sanford
Scratch Cards
Publica un comentari a l'entrada