3 de novembre de 2008

Diumenge a Tarragona

Fa temps, l’Assumpta, parlava al seu blog, de la Catedral de Tarragona. I em va fer recordar el dia que hi vaig ser jo, aquest estiu.





Era un diumenge de juliol. A primera hora del matí. Feia bon dia. Una trucada de telèfon, per parlar amb algú que estava a uns 200km d’on era jo. “Avui ens podriem veure. Quedem a mig camí? Ens podriem trobar a Tarragona”. “Ok”.

De fet vaig passar la primera meitat de la meva vida anant molt a Tarragona, pq hi vivien els meus avis. Aquell dia però, devia fer més de 10 anys que no havia tornat. Doble il.lusió doncs: veure a la meva cosina i els dos esquimalets, i tornar a una ciutat d’on guardo tants records.

Només baixar del tren, l’esquimalet gran va venir corrrents a abraçar-me. Tres segons més tard, vaig notar com l’esquimaleta petita se m’abraçava a la cama. I llavors va arribar la meva cosina. Li vaig dir que portava un vestit molt xulo, i amb una mirada molt il.lusionada, em va preguntar “t’agrada?”. I de la bossa que duia, en va treure un d’igual, però de color verd (el meu color preferit) per a mi, pq faltaven pocs dies per al meu aniversari.

Així que l’arribada a Tarragona, ja va estar plena de carinyo, il.lusió i alegria des del començament. I va ser així fins al final. Vam voltar, vam passejar. Per la rambla, fins el mirador. Records. Emocions. I a l’hora de dinar, vam decidir que podriem donar un tomb per la zona del voltant de la Catedral. En sentir-ho, l’esquimalet va cridar “Sí!!! Anem a la Catedral! Anem a vore a Déu!!!”.

Tenint en compte el tarannà absolutament ateu d’aquesta part de la meva família, l’exclamació em va sorprendre. Ens vam mirar amb ma cosina, vam riure, i em va dir “sí, és que es veu que a ètica els ensenyen algo de cultura religiosa”. I cap a la Catedral vam anar. Els vam dir als esquimalets, que un cop dintre, havien de parlar molt fluixet...

És bonica per fora i per dintre, també. Ens vam aturar en un racó on els vitralls dibuixaven llums de colors al terra. I vam intentar atrapar els colors i deixar que ens pintéssin els cossos. I al cap d’una estona, l’esquimalet em va dir algo tan fluixet que no el sentia. Em vaig ajupir, i va tornar a preguntar encuriosit i molt seriós: “bruixoleta...on està Déu…?”.

(¿?)

… vam seguir una estona més voltant tota la catedral, i un cop fora, vam continuar redescobrint Tarragona. Tota aquella zona la vaig trobar tan bonica. Eren uns carrers que no recordava en absolut. Potser perquè ha canviat tot molt. No ho sé. Em va encantar. Vam anar fins al circ romà. Encara feia sol. S’hi estava molt bé. I, abans de marxar, encara vam tenir temps de fer un bon berenar amb creppes i gelats, en una terrassa de les rambles, al costat del mirador, a prop del mar.


25 comentaris:

Cesc ha dit...

Tarragonaaaa la meva estimada Tarragona i prop de la catedral bons restaurants eh... bona tria vas fer i a Tarragona no hi falten emocions :)

labruixoleta ha dit...

CESC: Tarragona també és una de les meves ciutats estimades. A prop de la catedral ple de bons restaurants, i de carrers genials!... un dia d'aquests hi vull tornar i passar pel carrer on vivien els meus avis, llavors segur que les emocions encara estaran més a flor de pell... :-)

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeeees!!!
M'ha ENCANTAT aquest article!!

No tan sols perquè sóc una admiradora de la ciutat de Tarragona, que m'encanta i en la que, quan hi sóc, sento unes sensacions molt semblants a quan sóc a Barcelona :-))

És que és un article genial de principi a fi, començant pel vestit: Tu veus el vestit i dius que t'agrada... la teva cosina ja es deuria sentir molt feliç... i llavors tu, quan veus que n'hi ha un altre en el teu color preferit i que te'l regalen :-))

I no em diràs que no es súper tendre l'esquimalet dient que va a la Catedral a veure Déu jejeje

Això del berenar, veus? no calia posar-ho, dona, que jo tinc gana a tothora i ara, què? :-)))

PD/ Epsss!! Gràcies :-)) Ahir tu vas llegir en algun blog que tants dies de pluja em deprimien i has posat aquest article per fer-me somriure!!

Petonassssssssssos!!!!

Gatot ha dit...

ves per on... m'has fet somriure, güapeta... i a aquestes hores ja no hi comptava...!

volent o sense voler, ens deixes veure el món des de fora; ni que fos per això, ni que no ho fos... ja pagaria la pena conèixer això que en diuen blogs...

bona nit

instints ha dit...

veus que bé, ara ja conec una mica més tarragona. No la coneixia tant bé, perquè físicament quasi no hi he estat. Sort en tenim dels que vetlleu per aquesta ciutat que ens feu gaudir a nosaltres d'aquests petits viatges.

Carme ha dit...

Doncs si que fa somriure el teu article! A mi també. I encara que coneguem molt una cosa, una ciutat, una persona... sempre queda per descobrir, o per recordar.

barbollaire ha dit...

Nina... hi han tantes coses que m'agraden d'aquest post teu!!!

La historia, el lloc, la companyia (la xiqueta i els seus esquimalets, tan carinyets tots tres... uiiix rodolí)...

Fins i tot la foto!!! ;¬)

Ets genial pintant sensacions, nina...

Una bosseta de petonets dolços
;¬)*****

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: doncs te'l dedico!!! Lo del regal va estar molt bé... primer no entenia molt com és que em mirava amb aquella cara entre misteriosa i il.lusionada... va ser tota una sorpresa! ... lo de l'esquimalet sí que va ser tendre, i una mica sorprenent tb (i la pregunta que em va fer després, encara més, em va deixar sense paraules, no sé què li vaig dir, si és que li vaig dir algo...). Així que gana a totes hores? jajajaja! doncs hauries disfrutat berenant amb nosaltres :-)).
El millor de tot és que em diguis que et vaig fer somriure! només per això ja val la pena escriure algo. I per cert: avui ja he comprat el material que necessito per fer la floreta de patchwork que et vaig dir!!!! no et pensis que me n'oblido! ...ara tot serà que em surti algo semblant a una flor :-SSS Petonets :-)***

labruixoleta ha dit...

GATOT: estic contenta d'haver-te fet somriure a tu també :-). No sé si has estat mai a la Catedral de Tarragona, però estic segura que el trocet de món que he portat de fora, l'has visualitzat la mar de bé!
Això dels blogs val molt la pena. És tot un món! Bona nit:-))

labruixoleta ha dit...

INSTINTS: has fet el viatge per tarragona amb nosaltres? gràcies per apuntar-t'hi! doncs ara que ja coneixes una més tarragona, espero que t'hagin agafat ganes d'anar-hi algun altre cop, que hi ha llocs molt xulos! Una abraçada :-))

labruixoleta ha dit...

CARME: i tant! a mi em queden més de 15 anys de records. Però sobretot moltes coses per descobrir! M'ha fet somriure el teu somriure. Una abraçada :-)

labruixoleta ha dit...

BARBOLLAIRE: la companyia va ser, sense cap mena de dubte, lo millor de tot! sí que són molt carinyets els tres :-)))
a mi m'ha agradat molt la foto! es pot veure molt millor la catedral. Gràcies!!
El geni de les sensacions ets tu, Barbollaire!
Petonets :-)))

estrip ha dit...

avui em passejo entre bloc i bloc i molts escriuen records!

així que es cert que Tarragona esborrona!

i sempre hi haurà un mig camí entre dos punts. Alguns son ja visitats, altres esperen ser-ho!

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: sí, Tarragona val molt la pena! Avui hi deu haver nostàlgia generalitzada doncs. Caldrà anar-ho visitant tot punt per punt, doncs.
Bona nit :-)

Assumpta ha dit...

Iupi!! jajaja doncs me'l quedo :-)) perquè SI, em va fer somriure... i ara una altre vegada jeje

Ai, ai... si has comprat robes i tot... què t'he de dir jo ara? :-)) Ets molt maca, de veritat!!

Petonassos!!!

Striper ha dit...

En primer lloc demanar-te disculpes per no haver passat avans per aqui.
A mi ara llegint el teu `post m'han vingut records de las meves visites a Tarragona. Gracies per passar per el meu bloc.

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: per si tornes a passar per aquí. Mira, com la flor serà feta amb troços de roba, però petits, el que vaig fer va ser comprar cintes. Creus que si les tallo a troços se'm desfilaran per tot arreu o ho podré fer bé?
Petonets :-)***


STRIPER: no t'has de disculpar, passa't quan vulguis. Gràcies a tu per venir fins aquí.
També has estat per Tarragona? espero que bons records :-)

horabaixa ha dit...

Hola Bruixoleta,

Maco el post. Maca la ciutat i maca la provincia.

Vaig descobrir-ho tot una mica tard, però ha valgut la pena. El color del mar i de les pedres, m'encisa.

Una abraçada

Assumpta ha dit...

I tant que torno a passar per aqui :-)
El teu blog és un dels que escric, i torno... i llegeixo i torno a escriure jeje

Si fas les cintes a trossets, doncs és probable que es desfilin una mica, però no passa res perquè quan les cusis una altre vegada, la part desfilada quedarà per dins la costura i no es veurà :-))

Ai, Senyor... escric això i se'm fa com un "nus" jeje... que no sé què dir, eh? :-)))

Nuria (fenix) ha dit...

hola bruixoleta , de tant en tant escric,no obstant cada dia passejo per el teu blog.Em fas sonriure i aixó es viure. gràcies bonica.
Tarragona ,desde aquest mati que he llegit el teu post,ja faig el programa per fer-hi una visita.
Ahhh la meva gosseta nuca encara demana per un noviet que te ganes de coneixer. jejjej.fins un altre.

labruixoleta ha dit...

HORABAIXA: gràcies :-). Sí, la ciutat és molt maca. I la província... què t'he de dir, hi ha una parell de llocs per allí que a mi em semblen preciosos. Aquest blau del mar, m'encisa a mi també. Una abraçada!

ASSUMPTA: i jo encantada de trobar-te per aquí sempre! Mmmmm.... he de cosir la part desfilada per dins la costura...?? uix... jo que ho volia fer sola, em sembla que hauré d'esperar a anar a la casa de la muntanya pq ma tieta em doni un cop de mà :-S. Petonets :-)***

NÚRIA (FÈNIX): a mi m'ha fet somriure veure't per aquí de nou. Si visites Tarragona, em dius què tal eh?
A més, m'acabes de portar altre cop a la festa d'estiu... bons records...així la gosseta encara espera? jajaja, que bo!, no van acabar de concretar res en aquella festa? veure'm què es pot fer..Fins la propera :-)))

Núr ha dit...

Avui estic guerrera... A Tarragona és la Rambla... Hi ha dues Rambles, la nova i la vella, prò no parlem de les Rambles... això és Barcelona...

La catedral i el balcó del Mediterrani són dos dels llocs més meravellosos de Tarragona. Te'n podria explicar tantes...

Quin dia més bonic que descrius! ...i ara fa tant fred... :)

labruixoleta ha dit...

Sí, són dos llocs molt bonics. Jo guardava records sobretot del balcó del mediterrani (ara no goso dir el mirador, per si no es diu així ;-)).
Ok, la Rambla....... és que feia molts anys que no hi anava i una que és barcelonina....
Va ser un dia preciós, sí. Petonets :-)***

Núr ha dit...

Després d'uns quants anyets vivint a Barcelona, un cop que havia baixat a Tarragona se'm va acudir dir les Rambles i em van mirar amb una cara de "tu!!! que ets més de fora que d'aquí!! traïdora!!!", per això aviso!! :S

labruixoleta ha dit...

NÚR: Ostres, si et van dir això, segur que no et tornes a confondre mai més!! Fas bé d'avisar :-)