30 d’octubre de 2008

el post impossible...

(nota de començament: volia titular el post “Budisme i ciència”, però en acabar-lo i veure lo liat i complicat que m’ha quedat, el titulo el post “impossible”... ja he avisat)

Ja vaig comentar que aquest cap de setmana he estat en uns seminaris de Budisme i Ciència. La veritat és que se m’escapaven molts conceptes i em costava seguir el fil de les conferències, perquè el budisme és un món desconegut per a mi.

Parlaven sobretot de la visió científica i la visió budista de “la ment”. Pel que em va semblar entendre, la científica consideraven que era aquella que sitúa la ment en una base neurològica, o sigui, inseparable de la matèria orgànica. En canvi, els budistes, afirmen que la ment és com una mena de consciència, o de vida conscient, independent del cos, tot i que pot expressar-se a través d’aquest.

Això em va fer pensar en el dia que jo em plantejava si és possible que hi hagi una “ànima” que pot no estar lligada al cos. Els budistes diuen que sí. I això dóna sentit a la seva teoria de la reencarnació i el karma.

Quan va arribar el torn de les preguntes, em va semblar entendre (pq ja dic que no estic massa segura d’haver entès res) que algú considerava que algunes de les teories que la ciència no pot explicar de forma objectiva, passen a formar part d’allò que les “religions” o altres filosofies o el que sigui, dónen per cert, basant-se en la “fè”, o en “creences”.

A partir d’aquí, la persona que consdierava això, li va plantejar a un dels conferenciants, que era Físic (per tant el més proper al que nosaltres entenem per científic), que això de “creure” en algo que no es pot demostrar, és algo al que ens tenen acostumats les religions i que no l’acabava de convèncer (mmm…ufff… em costa expressar-me bé, pq ja dic que era tot complexe i ara, de memòria, se’m fa difícil). Com si ens haguéssim de limitar a “creure el que veiem” i prou (més o menys era això).

L’expert en Física li va contestar que els científics constantment creuen allò que no veuen. Que precísament això és el que els fa avançar. Primer hi ha una hipòtesi, una teoria que només és probable, una idea, una possiblitat. Però algú creu en ella. I precísament per aquesta “fe” en allò es poden arribar a passar anys treballant per descobrir. I ,potser, finalment, poder donar una explicació “visible”, o científica, o objectiva.

En fi, que m’ha sortit un post molt llarg i liat, per acabar no sabent exàctament què volia dir. Potser això, que “creure” molt en algo no és res dolent, encara que no es pugui demostrar. Que la “fe” en algo, “mou muntanyes”. I no ha d’anar necessàriament relacionat amb cap religió en concret això de la “fe”. Que potser tots creiem, o tenim fe, o somiem o el que sigui, en coses impossibles, i qui sap si no és aquesta fe, el que fa que tot sigui possible.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo com a científic de formació he de donar la raó al físic aquest del que parles. En ciència s'han de fer molts 'salts de fe', i és que el descobriment d'una cosa implica que abans ningú no la coneixia, ni sabia que hi era.

Quan vas parlar de l'ànima ja saps les respostes que et vaig donar jo, i no hi tornaré per no fer-me pesat, em quedo avui amb això darrer que destaques. La fe és una cosa que sigui patrimoni de les religions, però no hauria de ser així. És així perquè volem, i mira, hi ha qui creu en una cosa que no predica cap religió, i se n'inventa una de nova, que hi ha gent per tot. Jo tinc fer, però res a veure amb un ens superior. Tinc fe en les perdones.

labruixoleta ha dit...

XEXU: gràcies per venir i llegir-te el post fins el final... ara crec que no hi ha res impossible :-)

Sí, ja sé la resposta que em vas donar, i la vaig trobar del tot vàlida, jo no en descarto cap, pq no tinc res prou clar.

De fet, amb això de la "fe", passa una mica com amb lo de l'"ànima", és una qüestió de llenguatge. Són paraules que les religions utilitzen molt i li donen connotacions religioses a conceptes que no tenen per què ser-ho. Tot i que tb poden formar part d'allò que la religió explica i no és res dolent.

Però li diguem com li diguem, segurament tot tenim "fe" en algo. com tu, en les persones.

hi ha qui a més, li vol donar una explicació científica i hi ha qui no li cal.

Ostres, que espessa i com m'allargo! ... millor me'n vaig a dormir. Bona nit!

Cesc ha dit...

LA fe... tant difícil i tant propera, tu pensa en tu i creuràs en el què et diu l'anima.

Gatot ha dit...

jo també t'he llegit fins al final, bruixoleta, i em sembla que alguns dels meus posts són força més embolicats que aquest teu...
:)

segurament hi ha "conceptes" que en els propers anys les ciències quantificaran, mesuraran i raonaran;

probablement, alguna percepció de la realitat se'ns escapa a tots plegats i ni científics ni religiosos acaben de trobar el camí per explicar-ho clarament;

per si no tenies prou embolic, et deixo dos, o tres, "realitats" per a pensar-hi:

-tinc un amic d'infantesa, - ara llicenciat en bioquímica, filologia catalana i doctorat en teologia - que ha viscut prop de 25 anys com a seglar amb vots de castedat; passats els 40 el van ordenar sacerdot catòlic; tinc una gran connexió emocional amb ell, tot i que racionalment (i ell és molt més intel·ligent que no pas jo) no comparteixo la seva fe i em sorprèn que la seva "cultura" científica justifiqui també allò inexplicable.

-tinc molt sovint present el que se'ns ha explicat "científicament" de les comunitats tribals que encara avui en dia no utilitzen ni coneixen l'escriptura i, per tant, no tenen accés als coneixements i pensaments que altres humans en altres llengües han adquirit; els científics constaten l'atribució de qualitat de "màgic" a allò que no poden racionalitzar;

-i un últim apunt que m'inquieta: a alguns estats dels Estats Units de Nord-Amèrica, es qüestiona -o es prohibeix difondre- la teoria de la evolució de Darwin;

vull pensar que tenim molta sort de poder tenir dubtes i plantejar-nos-los... i que tant li fa que no poguem mai resoldre'ls...

bona nit, bonica!

Assumpta ha dit...

Oh!! Estava a mig escriure un post i ha desaparegut tot!!... Tornaré a començar :-)

Deia que ho he llegit dalt a baix i ho he entès perfectament, així que t’has explicat molt bé :-)

Tot i que dius que les jornades es celebraven amb el nom de “budisme i ciència”, pel que dius sembla que va ser més ampli (potser a causa d’això que expliques dels torns de preguntes i tal) i vareu tractar en general la relació entre fe (o creences) i ciència...

Jo, que en matèria científica, sóc una total ignorant, mai he tingut cap problema per poder acceptar com a certa qualsevol teoria sobre la creació del món, perquè jo sempre respondré el mateix... “i abans, què?”... si em diuen que l’origen de l’univers va ser el Big Bang, doncs és molt possible... però què va provocar aquest Big Bang?

Qualsevol cosa a la que es pugui arribar per mi és clar que darrera hi ha la mà de Déu (i no puc evitar fer la broma dels gols de Maradona i Messi... ho sento, ho sento jeje)

Per això em resulten una mica xocants alguns integrismes religiosos (com el cas que planteja Gatot) de prohibir difondre la teoria de l’evolució, etc. per mi, sempre, en qualsevol tesi científica hi haurà un moment en que hi veuré l’alè de Déu :-)

Assumpta ha dit...

Ostres, i ara marxava sense dir Bona Nit, ni res jajaja :-)))

Bona nit i petonassos!!!

Carme ha dit...

Doncs jo trobo que s'enten prou bé, el teu post. I sí que hem de creure en una cosa abans que sigui possible demostrar-la. I qui sap si al final es trobarà alguna explicació científica per aquesta ànima, que encara que `pogués allotjar-se al cevell, podria emetre una energia que un cop emesa ja no es destruís amb la destrucció del cervell... què sé jo! però és que encara queden moltes coses per descobrir!

instints ha dit...

jo d'això no en tinc ni idea per dir quelcom, però jo sí que tinc fe en moltes coses, i moltes vegades, m'ha sortit bé creure-hi, perquè ho he pogut demostrar.
Penso que si tens fe en alguna cosa, t'escarrasses més en demostrar que és així, i aquí hi juga el paper important de convèncer o no, el positivisme o el negativisme.
També, a la carrera de treball social hi havia una assignatura que es deia Epitesmologia de TS, on es parlava d'això, de les creences i la fe racional o irracional. Hi pot haver fe racional i fe irracional doncs...

Anònim ha dit...

si,si, si
intentaré tenir fe
en les persones, en les ilusions, en l'esperança...........

però no sé qué fer amb
els mal rollos, perque també hi crec amb el patiment, la desilusió, la desesperança.....
anónima coneguda

Anònim ha dit...

penso que acabo d'escriure un comentari, que és una tonteria.
però jo, que no soc gaire aficionada a la informàtica, m'adono que de repent penso, per exemple aqiuest matí, "això de que m'hi he estat 10 minuts més, al llit, del que calia, ho explicaré al blog de la bruixoleta........"
ay mare! no sé qué vol dir això
anónima coneguda

Anònim ha dit...

última xorrada
anava a intentar explicar el que volia dir en l'anterior comentari, pero enseguida he pensat que tots els que esteu en aquest blog, son molt inteligents..... a mí m'ho sembleu
anonima coneguda

labruixoleta ha dit...

CESC: si algún cop tinc un sentiment que em surt de l'ànima no el poso mai en dubte. Però això de pensar en mi... de vegades em fatiga. I sí, la fe, tan difícil i tan propera, tens raó :-)

GATOT: gràcies? tu tb tens la sensació d'embolicar-te escrivint?... quin lio eh?
Caram, les converses amb aquest amic teu, deuen ser interessants, encara que no compartiu la "fe", tenir amics amb diferents punts de vista sobre la vida, està bé. Certt això que dius de la màgia com algo que encara no ha estat explicat d'una forma científica ni racional. Pel que fa a les prohibicions, hi ha estats on es prohibeixen determinades explicacions científiques.... hi ha llocs on es prohibeixen les religions.... Esperem que això canvï algun dia...
I em quedo amb el que dius al final. Tenim sort de poder-nos plantejar coses, de tenir cert accés a la informació, i poder dubtar.
bona nit i una abraçada! :-)))


ASSUMPTA: gràcies a tu tb per haver llegit i dir que s'enten i tot :-)** (últimament blogger et fa la punyeta eh? a mi tb de vegades!). Estic segura que de ciència en saps més del que dius, i si tot i així hi veus darrera de moltes coses la mà de Déu, em sembla una opció bona si és la que tu creus. (així que els gols...? això vol dir que Déu és del barça, no? ;-)). I pel que dius dels integrismes religiosos... tb hi ha gent molt radical, dogmàtica i intransigent dins la ciència, i la política, i... cal veure els motius que hi ha darrera de prohibir o desprestigiar segons què.
A mi sempre em resultarà molt interessant qualsevol explicació que donis i que parlis de Déu. M'agrada tenir diferents punts de vista.
Bona nit i petonassos :-)*******

CARME: gràcies a tu tb per dir que el post s'enten.... la veritat és que no ho tenia gens clar (devia ser jo mateixa que no m'entenia massa). Qui sap, potser sí que algun dia es dóna una explicació científica a tot això de l'"ànima"... queden tantes coses per descobrir... i és tan xulo anar descobrint coses! Una abraçada!!


INSTINTS: així doncs això de tenir fe i creure (sigui o no religiosament) dóna bons resultats, oi? Vas estudiar TS? però ara has canviat de professió... millor? Això que dius de la fe racional i la irracional, pot donar lloc a un post sencer. Bona classificació. Hi pensaré.
M'ha semblat que tens moltes idees per dir moltes coses, me n'alegro que ho hagis fet! :-)***


ANÒNIMA CONEGUDA: .... a veure si ho he entes....avui t'has estat al llit 10 minuts més del que calia, i has pensat que ho explicaries al blog de la bruixoleta??
mmm.... anònima, m'afalaga que et passin coses i pensis que les vindràs a explicar aquí. Però.... quan comencen a passar aquesta mena de fenòmens blogaires, com ara que et passa qualsevol cosa i penses en escriure-ho a un blog....... és que ha arribat d'obrir el teu propi blog!!!!!!
T'ho has plantejat mai???
I... pel que dius al començament... intentaras tenir fe en les persones, les il.lusions i l'esperança. Però creus en els mals rotllos?.... podries mirar de fer-ho al revés: intenta creure en els bons rotllos i intenta no tenir molta fe en lo dolent. I a veure què.
Jo sé que tu sí que ets una persona intel.ligent.
Una abraçada! :-)********

Anònim ha dit...

It's so easy to choose high quality [url=http://www.euroreplicawatches.com/]replica watches[/url] online: [url=http://www.euroreplicawatches.com/mens-swiss-watches-rolex/]Rolex replica[/url], [url=http://www.euroreplicawatches.com/mens-swiss-watches-breitling/]Breitling replica[/url], Chanel replica or any other watch from the widest variety of models and brands.