14 d’octubre de 2008





25 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Bruixoleta,

T'ho vols quedar per tu soleta? Ni una paraula?. Em fas una mica d'espai i em sento al teu costat?
No calen les paraules.

Una forta abraçada

Cesc ha dit...

Espero que això sigui estar reflexionant, amunt eh... o et passo vídeos ja ho saps :)

Carme ha dit...

Ja no llegeixo tristor en le s imatges.

LLegeixo silenci, reflexió, nostàlgia.

Jo també sóc aquí, al teu costat. Un petó de bona nit.

Carme ha dit...

Ja no llegeixo tristor en le s imatges.

LLegeixo silenci, reflexió, nostàlgia.

Jo també sóc aquí, al teu costat. Un petó de bona nit.

barbollaire ha dit...

"... però, aleshores,
tota aquella grisor freda
que creia era la boira
va deixar pas,
com el teló d'un teatre,
a tots aquells colors
no podia trobar al meu voltant.

Simplement per que brollaven
de mi,
del meu dins.

Vaig sentir com em florien
les mans i l'esguard.
El somriure i les paraules.

Com m'amarava dels dolços
i tebis colors de la Tardor.
Brillants i esperançats
com la nit més estelada
dona pas a un nou dia.

I, bressolant-me
amb la remor de les velles
belles cançons del mar,
vaig abraçar-me a l'escuma.

Va il.luminar el camí.
I rient,
vaig saltironar seguint-la."



Nina...
Una bosseta de petonets dolços i plens de moixaines...

(xssst! somriuràs un xic?)
;¬)**

Gatot ha dit...

avui, des de la lluna plena, es veu la terra una mica més rodona...

petons i llepades des de lluny....................!

labruixoleta ha dit...

HORABAIXA: i tant que et faig espai. Podem estar assagudes, no calen paraules i potser sentim el mar o les fulles dels arbres, tb és bonic :-))

CESC: mmmmm....potser és només estar... no et sabria dir... (i amb vídeos...doncs és estar i a més somriure :-))

CARME: què bé la teva companyia també. Poder estar al costat d'algú, en silenci, m'agrada molt :-)***

BARBOLLAIRE: he somrigut tota l'estona mentre et llegia :-). Els tebis colors de la tardor, els estels, la remor de les cançons que ens porta el mar, i la poesia, han il.luminat la nit... i demà serà un nou dia. Bona nit :-))

labruixoleta ha dit...

GATOT: tens raó, la lluna plena fa que tot es vegi una mica rodó. Una abraçada des d'un punt a un altre punt de la terra...i segur que vist des de la lluna, tampoc semblaria tan lluny. bona nit :-)

Assumpta ha dit...

Arribo tard, com el conill aquell de l'Alicia en el Pais de les Meravelles... però arribo, eh?

Jo, com la Carme, també llegeixo Reflexió...

No he tingut temps encara per dibuixar-te les flors (pobre de mi!! em fa ilu fer-ho però tinc por que quedi un bunyol!!)

Així que mentre et poso unes del meu estimat i admiradíssim Vincent

A veure si surt perquè és una url llarguíssima...

Petonets, guapa!!!

Assumpta ha dit...

Ha sortit!!! jejeje :-)))

Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac

instints ha dit...

reflexió? mmmm... no ho sé... t'abraço val? t'envio molta energia!!!

mar ha dit...

mmmm
ve de gust passejar per aquests indrets i escoltar el silenci...
i sentir-se a gust amb una mateixa...

m'hi quedo una estona, no faré soroll...

Núr ha dit...

aix...

...xxxx...

Assumpta ha dit...

Estic mirant d'escanejar una coseta però em queda molt malament... jopeeeeeeeeee

Segueixo fent proves...

Assumpta ha dit...

A veure si ho aconsegueixo... un arbre una mica estrany fet a llàpis AQUÍ

i un experiment sobre cartulina negre amb una flor AQUÍ

Si aconsegueixo que surti... et faré un especial per a tu!!! :-)

Assumpta ha dit...

Surt... però no com jo voldria... uhmmm... hauré de seguir fent proves...

mar ha dit...

perdona bruixoleta... aquesta incursió...
però volia dir-li a l'assumpta que l'arbre és preciós, m'ha captivat...
un petó per totes dues...

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: arribes al moment just, perfecte, com sempre. No sé si vas amunt i avall tan depressa com el conill del conte, però d'alguna mena de país de les meravelles estic segura que vens, plena d'aquests dibuixos tan bonics... si l'altre dia em vas deixar sense paraules, diria que avui em deixes sense respiració d'emoció. Les flors precioses, l'arbe, com tb ha dit la MAR, és captivador, m'ha encantat, el trobo tan original, és com una mena d'arbre de somnis, i el dibuix de la floreta... què bonica...

Ets genial. Mira, penso fer una cosa per a tu. De moment només tinc la idea, tb serà una floreta, i per a començar, hauré d'anar a comprar retalls de roba, fil i agulla, i posar-me a cosir. No sé el que trigaré, però ja et dic ara, que em costi el que em costi ho faré i t'ho dedicaré. Despertes la meva creativitat!! Em fan tanta il.lusió els teus comentaris...Moltes gràcies!!!

Milers de petons :-)***x1000

labruixoleta ha dit...

INSTINTS: sigui o no reflexió... l'abraçada i l'energia, són el millor que em podies enviar! Una altra abraçada per a tu ben forta :-))

labruixoleta ha dit...

MAR: una passejada en silenci... I amb tu, arriba el so del mar per aquests indrets, així s'hi està a gust.
T'hi pots quedar l'estona que vulguis, mai és una incursió que et deixis caure per aquí, al contrari, és una visita molt benvinguda.

Captivador l'arbre eh?
Petons per a tu tb :-)****

labruixoleta ha dit...

NÚR: ......mira....

em fa il.lu trobar-te aquí, i més tenint en compte lo enfeinada que estas, no tagobïs, i vés llegint el que puguis a poc a poc, els escrits d'aquí no es mouen :-)****

XeXu ha dit...

He estat mirant les imatges aquests dies, i no sabia què dir, m'he trobat fora de lloc per fer interpretacions i entendre què volies dir. M'he decidit a comentar, finalment, pel fet de trobar-me un post on no es pot fer. Només puc enviar-te molts ànims i una forta abraçada, i dir que em sap greu no entendre prou què passa per saber dir alguna cosa més coherent.

Assumpta ha dit...

Mare meva... Bruixoleta... t'asseguro que no m'ha costat gens, l'únic problema ha estat "la tecnologia" per pujar-les aqui...

Ara bé... si et posaràs a cosir (ostres, és que no sé què dir, eh?) doncs estic segura que hi trobaras en la roba, el fil i l'agulla quelcom que et distreurà i t'animarà... i sigui el que sigui el que facis, a mi ja m'ha arribat al cor ♥

Mar Moltes gràcies... de veritat... gràcies (ostres! no sé què dir jaja)

labruixoleta ha dit...

XEXU: mira, jo al final vaig canviar d'opinió pel que fa als comentaris. És difícil entendre o interpretar, més quan ni jo mateixa acabo de trobar les paraules encertades. Les teves paraules m'han semblat del tot coherents, i m'han animat. Gràcies :-)


ASSUMPTA: amb fil i agulla segur que estic entretinguda pq em costarà molt, però ja m'entreté només pensar-hi. A veure si no trigo gaire... Les teves paraules m'arriben al cor un munt de vegades. Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Una abraçadaaaaaaa :-)))