16 d’octubre de 2008

RECORDS



... el temple dels -buit- immortals...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bruixoleta,

Hi sóc...
Encara que no digui res, jo hi sóc, al teu costat... M'assec a la teva voreta, sense fer soroll, sense tocar-te, i observo en silenci el temple buit.

:*

M

Assumpta ha dit...

Un temple així, sens dubte és un bon lloc on meditar... on allunyar-se una mica de les coses "d'aquest món" (problemes, preocupacions, coses a vegades que veiem tan grosses però son absolutament "superficials") i viure interioment... trobar-se amb un mateix amb pau.

Molts petons!!

estrip ha dit...

aquesta calma m'agrada.
I el record és del lloc on vas estar estar reposant una temporada?

instints ha dit...

aix, em sembla que no ho pillo gaire... M'agradaria que estiguessis en pau bruixoleta, amb tu mateixa, t'animis i segueixis tant guapa com ens has anat demostrant eh? Vols la nostra mà per aixecar-te?
No hi he anat mai a un temple em sembla... uix, m'esteu ensenyant moltes coses i estic aprenent molt.

Petonets.

labruixoleta ha dit...

M.: si t'asseus al meu costat, i encara que no estiguis a la meva voreta, sé que hi ets. I això m'omple. Què bé haver-te conegut i seguir tenint-e a prop.


ASSUMPTA: els temples, els monestirs, m'agraden molt. Sobretot si estan tranquils. Són un lloc on l'interior troba certa pau. O un lloc per connectar amb l'interior. Petons!


ESTRIP: no, aquest és un altre. D'aquell tinc poques fotos del monestir, diria que en vaig fer més dels paissatges del voltant. Potser després les busco, fa temps que no les miro.


INSTINTS: no cal entendre, potser jo tampoc sé què vull dir. No has anat mai a un temple? doncs si un dia ho proves m'ho expliques, si no hi ha gaire gent, són llocs molt relaxants (al menys per a mi).
Gràcies per les teves paraules.Una abraçada!