5 d’octubre de 2008

LLUNA, VOLTES, FASES


Es veu que a cada signe de l'horòscop li correspon un planeta. Però n'hi ha un que li correspon una estrella, el Sol. I a un altre li correspon un satèlit, la Lluna. A mi m'ha tocat la Lluna.

I vinga donar voltes. Voltant sobre mi mateixa. Voltant al voltant de la Terra. Voltant la Terra, i la Lluna, i els planetes, tots al voltant del Sol. Voltes.

I la lluna puja. O baixa. També hi ha l'eclipsi de lluna. I la Lluna creix. Lluna plena. O decreix. Lluna nova (no sé per què li deuen dir "nova" quan no emet cap mena de llum... potser és que necessita apagar-se del tot per renovar-se, i tornar a crèixer...). Fases.



26 comentaris:

Carme ha dit...

La lluna sempre és bonica, en totes les fases. Anava a dir t'ha tocat un astre bonic, però és que em sembla que no n'hi ha cap que no en sigui. A mi diu que em toca Saturn. El senyor majestuós dels anells i també m'agrada.

Assumpta ha dit...

Doncs jo no estic segura, però crec que el meu planeta és Júpiter :-)

Jo no sé què fa Júpiter... al menys tu saps moooooltes coses sobre la lluna!! ;-)

Petooooooons!!!!!

Cesc ha dit...

Jo no sé quin és, però no donguis masses voltes, la lluna és bonica per mirar :)

Gatot ha dit...

no et pots creure tot el que diuen, ni tot el que està escrit...

si més no, no crec que pugui creure fil per randa...

saps, bruixoleta? quan era més jove... un dia vaig pensar que em semblava recordar que havia vist les fases de la terra des de la lluna... i és que... mirar-ho de lluny, et dona una altra perspectiva!

petons i llepades llunàtiques!

labruixoleta ha dit...

CARME: Pel que dius de la lluna, no sé què dir-te, quan està apagada, és que ni es veu... Però tens raó, tots tenen la seva gràcia. Saturn és molt bonic amb els anells.


ASSUMPTA: dona...de la lluna, ja veus que sé una mica lo basic :-SSS
Més que res he aprofitat per fer paral.lelismes, pq trobo que jo sí que tinc una mica de lluna (no sé si per sort, o per desgràcia!!).
Petonets :-)***


CESC: intentaré no donar tantes voltes o acabaré marejada i no podré ni mirar la lluna, que sí que és bonica per mirar. A veure si ho aconsegueixo :-))


GATOT: bé, de fet no em caldria haver-ho ni llegit, si no fós per lo de l'horòscop, m'hagués sentit identificada amb la lluna, igualment, per tot el que dic. Però vaja, donar voltes, i passar fases, suposo que en el fons, ens va passant a tots.
Eps!! això de mirar les fases de la Terra des de la Lluna, m'ha agradat!!... intentaré canviar el punt de vista!!
Una abraçada :-)

estrip ha dit...

i girem al voltant de la lluna, però els científics s'entesten a dir que és la lluna que gira al voltant nostre.

XeXu ha dit...

Amb les fases de la lluna pots identificar qualsevol fase d'una persona, i és de suposar que quan estem en minvant, hem de treure tot el que portem dins per tornar a creixent, que si no s'enquista i fa mal. Així que si la lluna és amiga teva, com ho és meva, i no per signes, que d'això no en sé, espero que sempre t'acompanyi en creixent, a ser possible, el més a prop de plena, però sense arribar-hi, que si no, hauria de començar el minvant, oi?

Raquel ha dit...

Molt bonic això de la lluna. A mi m´agrada tant! Les fases son també les nostres, i la Lluna nova... no necesitem tots de vagades allunyarnos de tot una mica i estar sols... Bé,... pèro, la LLuna no es sempre la mateixa encara que nosaltres la veiem desde diferents anglés?

Sí, com diu cecs, la lluna és bonica per mirar la,... i nosaltres en d´apendre a aceptar-nos amb totes les nostres fases.oi?

Jo soc de Venus

Anònim ha dit...

si la lluna t'influeix, qué pots fer?
tu tan petita i la lluna tan gran...
aquest pensament, em fa pensar...i suposo que la resposta deu de ser que sí pots fer algo

tu qué creus ?

anònima coneguda

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: ah sí?... els científics, quina colla de llunàtics testaruts, millor no fer-los cas doncs! :-)


XEXU: una bona tria! la fase de creixent, a prop de plena, però sense arribar-hi... és una bona companyia en aquesta fase, sí. Una abraçada!


RAQUEL: és veritat, passi per la fase que passi, sempre és la mateixa. Està bé això d'aprendre a acceptar-se en la fase que sigui.
... tu de Venus? és el planeta de l'amor, deus ser romàntica!


ANÒNIMA CONEGUDA: mmmmmm..... podria intentar agafar-la amb dos dits, així de lluny, i vist així, me la puc posar a la butxaca i tot!
Què et sembla? ;-)***

Núr ha dit...

Si no m'equivoco, sóc Saturn, jo! No sé què deu voler dir... Potser té alguna relació amb els aros que porto ara d'arracades (segurament algú ho interpretaria així...). Tot i això, a mi sempre m'ha atret més Mart, el planeta vermell, el déu de la guerra... hum!!

Anna ha dit...

Jo no sé que em toca, no ho havia sentit mai, es clar que els horoscops i jo no som gaire amics. Ara si, la lluna té una màgia especial, m'encanta mirar-la i crec que tots som una mica llunàtics gràcies a Déu.
Petonets llunàtics!

AINA ha dit...

es xulo mirar la lluna. m´encanta sobretot quant condueixes de nit, es lluna plena i fa aquella lluminor.. m´agrada molt. ai.. les llunes..

Myt ha dit...

Un petonet d'una altra "tocada" de ple per la lluna... ;-)

Fins aviat

instints ha dit...

Holaaaa!!!! Doncs jo em sembla que no en tinc ni fava. és curiós la de gent que coneix tot aquest tema, jo no li he donat mai importància, ara bé, quan em van llegir la carta astral (no se'm va quedar ja ho veus), em vaig quedar parada de la de coses que coincidien.
Però tens un bon satèl·lit no? Jo quan penso amb la Lluna sempre penso en positiu... Petonets!!! T'agrego ara a la llista, que sinó m'oblido de tu!! Aix, no tinc perdó!!!

instints ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
labruixoleta ha dit...

NÚR: la interpretació de la relació de saturn amb els aros que portes d'arracades, l'has fet tu mateixa! ;-). Així prefereixes mart?... bé, em consola pensar que en cas de guerra l'arma més perillosa que dus a sobre, són un parell d'arracades :-S
Amb el profe de francès no hi entris en guerra, que et queda tot un curs per davant!, estic una mica liada i no t'he comentat, però et llegeixo, espero que li vagis agafant carinyo al francès, a mi m'encanta, l'accent, pq d'entendre no entenc res! :-)****

labruixoleta ha dit...

ANNA: és veritat, mirar la lluna a mi tb m'encanta... serà per la nit, per la llum suau, els somnis, i lo bonica que és.
Deu ser veritat que una mica llunàtics ho som tots! Petons llunàtics tb per tu :-)***

labruixoleta ha dit...

AINA: com la lluna plena res... és molt xulo mirar-la. Però conduint... de reüll... i en tot cas deixar que et miri ella a tu!
Una abraçada :-)

labruixoleta ha dit...

MYT: QUINA ALEGRIA!!! :-))))... no puc deixar de somriure...!

He anat corrents cap al teu blog, veig que t'han arribat tots els missatges que hem anat deixant al mar, pq te'ls fés arribar...:-)

Et trobo a faltar pel món dels blogs... et seguiré pel món dels números...ara tornaré a casa teva i llegiré una mica sobre el 7 que tb compartim, que he vist que en parlaves en un dels últims posts (de fet a mi me'n toquen dos...quina feinada!), i m'anirà molt bé tenir la informació a prop, a veure què en trec de clar.

Sí, ja sé que tu tb t'ha "tocat" la lluna!..
Doncs un petó barreja d'una mica d'enyor blogaire, molta il.lu de saber de tu, i unes espurnes de lluna! :-)******
Fins aivat!

labruixoleta ha dit...

INSTINTS: així et van llegir la carta astral? i coincidia? no et pregunto el què, per si no ho recordes, i casi que millor... que després aquestes coses condicionen, sobretot si et diuen el futur... a mi no me l'han llegit mai (de moment, qui sap, potser algun dia).
Doncs jo miraré de pensar sempre en positiu quan vegi la lluna, i millor encara si hi ha per allí alguna estrella, que tb donen bon rotllo.
Tranquil.la dona, si t'oblides jo et perdono, va. Però sí, agrega'm, i sinó, ja aniré venint jo pq te'n recordis de mi!
Una abraçada :-))

Assumpta ha dit...

Vinc a dir "Holaaaaaaaaaa!" :-)))

labruixoleta ha dit...

hola ASSUMPTA!! quina il.lu trobar-te :-))****

Jesús M. Tibau ha dit...

la Lluna és més propera i, per això, més estimada

Clara ha dit...

Mira bruixoleta, esta setmana he patit un shock. Visc a València (encara que sóc de Sueca, el poble del Joan Fuster)I serien vora les 8 de la vesprada quan de sobte, entre les faroles i els arbres de l'avinguda blasco ibañez vaig trobar a la lluenta lluna plena del 14 d'octubre em vaig començar a preguntar més i més coses sobre els seus moviments al cel i gràcies a l'enllaç del google he treobat el teu blog. I uuuaaaau... he tronat a flipar, només amb la secció de pelicules ja he vist que hem fiaria del teu criteri i que em podies enriquir... i amb la de llibres o amb la història dels cristalls de What he bleep do we know... Buaa he considerat que he trobat com una espècia de ànima bessona. Gràcies per currar-te el teu blog. Et tornaré a escriure!! un abraç virtual!!! :-)

labruixoleta ha dit...

JESUS M. TIBAU: deu ser això, saber que sempre està a prop, que cada dia tornarà a sortir i que en certa manera, vetlla els nostres somnis, la fa estimada.


CLARA: ostres, ara no sé què dir... però si la lluna t'afecta d'aquesta manera, algo d'ànimes bessones sí que devem tenir. M'encantarà que em tornis a esciure, espero que ho facis en posts recents, pq últimament no m'arriben els missatges al correu i no et trobaria. Però vaja, si ja ens hem trobat un cop, segur que ens tornem a trobar. Fins aviat i un abraça virtual!!