Quan vaig entrar a la sala d’espera, només hi havia una altra senyora.
“Hola, bona tarda.” “Bona tarda.” Jo vaig optar per no fer res, només esperar. Ella llegia una revista: "¡HOLA!" (sempre hi és a les sales d’espera. Potser per si no hi ha ningú més, mira, et saluda la revista).
De sobte, la senyora va dir: “L’Adrien Brody li ha regalat un castell a la Elsa Pataky. Va!, un castell, jo no sabria viure en un lloc tan gran”.
No em quedava clar que hagués de dir-li res, pq no aixecava els ulls de la revista… fins que, em va mirar... Jo no sóc molt d’encetar converses amb desconeguts, però algo havia de dir:
“Un castell? Jo tampoc el voldria, quina feinada netejar-lo tot”. Ella es va donar per satisfeta i va seguir llegint. I jo em vaig quedar pensant en el que acabava de dir. Al “pueblo llano”, així d’entrada, ens passen aquestes coses, ens pensem que encara que tinguis prous diners per comprar un castell, ja no arribes a pagar el jardiner, els cuiners i els que ho netegen tot, les 24 hores del dia.
Al cap d’una estona va tornar a dir algo: “I la Elsa Pataky aquesta, amb tantes operacions, no m’estranya. Així, totes podem ser una Elsa Pataky!”.
Una altra cosa que em passa amb els desconeguts, és que d’entrada, no goso portar-los la contrària, així com així… Em vaig visualitzar a mi, la vaig tornar a mirar a ella, que estava a prop dels seixanta, i malgrat tot, vaig contestar: “Totes!”.
La frase “totes podem ser una Elsa Pataky” se’m va quedar com enganxada al front. I simultàniament tb al front, però per dintre, més aviat al cervell, els pensaments es van activar.
Llavors vaig tornar-me a visualitzar a mi, i vaig començar a sumar operacions. Quan ja devia anar per la vuitena, en aquell moment en què el visturí ja no és suficient i has de recórrer a la vareta màgica, van dir el nom de la senyora. Es va aixecar, va deixar la “¡Hola!”, damunt la tauleta, però boca abaix i va sortir de la sala d’espera.
“Adéu, bona tarda”, “Adéu”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
A mi no hi ha operació que em deixi com l'Elsa Pataki, t'ho ben asseguro jajaja
Ni una, ni una dotzena... hauria de ser una "reconstrucció" més abans... o, directament, la vareta màgica, com dius :-))
Ayyyy!!! A mi em passa igual!! En principi em costa molt portar la contrària als desconeguts jajaja... bé, potser és perquè són desconeguts i tampoc penso que els importi massa la meva opinió en res...
Jo si vull un castell, eh?
No massa gran, no vull tenir habitacions buides, ni amb fantasmes ni res... un castellet de tamany mitjà i amb el servei corresponent:
- Cuinera (imprescindible),
- Xofer (jo no tinc carnet i al meu home no li agrada conduir... de fet, deu fer uns 23 anys que no condueix jajaja)
- Jardiner (un home més abans gran, però encara fort i que sàpiga tots els crims que s'hagin comès abans al poble)
- Un parell de minyonetes d'aquelles que pels matins obren les cortines perquè s'airegi el castell i a l'hivern saben encedre la llar de foc, etc. i que tenen el castell molt net.
No vull majordom (que sempre acaben essent uns assassins) ni "ama de llaves", perquè, a casa, les claus les guardo jo, així com decideixo el menú (d'acord amb la cuinera)
M'he passat, potser, en l'extensió del post, oi? :-))
JO tampoc seria elsa pataky ni a patacades!!!
I lo de dur la contrària al desconegut, mai. Ara bé, a mi si que m'ho han fet, i m'empipa molt. Però hi ha gent que també parla amb desconeguts per relacionar-se amb ells!!!
Jo tampoc porto la contraria als desconeguts que no he de veure mai més, em sembla una despesa d'energia innecessària i inútil, tampoc no cal!
Pel que fa als castells, no els voldria pas, i molt menys els majordons i tot això. No, no! A mi m'agrada estar sola a casa meva i no have r de manar ningú, ni de dependre de ningú.
Assumpta, que m'has fet riure amb el comentari. Xofer! Mira-la ella! Oh! i jardiner i cuinera... bé, saps què com que jo no en tindré, de tant en tant em convidaràs a dinar, d'acord?
Jo sempre em poso dels nervis quan em parlen desconeguts, i no és per ofendre ningú, però gairebé sempre sol ser gent gran. Sempre tenen alguna cosa a comentar, i jo preferiria que em deixessin tranquil, però clar, per educació, has de contestar, i suposo que com tu ho descrius, és com jo ho faig.
I per això de les operacions, qui pot voler ser com l'Elsa Pataky? Ella està bé com està, i allà on està, s'hagi fet el que s'hagi fet. Que els homes ens la mirem amb depravació animal no vol dir res, tampoc no és el que volem en una dona. Que jo l'he sentit parlar...
Realment hi ha converses amb desconeguts que són per fer-ne una autèntica pel·lícula còmica. Reconec que quan et trobes amb aquestes situacions t'ho passes malament perquè no saps què dir, però llavors, quan t'ho mires fredament des de la distància, crec que fa gràcia i tot la de coses absurdes que podem arribar a dir quan no sabem què dir no?
Crec que això de no voler portar la contrària als desconeguts és una qüestió pràctica, no val la pena malgastar energies en discutir amb algú que no coneixes oi? (si no és que el tema et toca especialment la fibra, és clar) Jo més aviat diria que és per mandra... moltes vegades en aquestes situacions no ets tu qui inicia la conversa, per tant les poques ganes de parlar de què parteixes fan que no vulguis fer masses esforços per allargar la conversa, no creus?
I això de la Elsa... bé, val més que no digui res, em sembla que per aquí tots pensem igual.
I res, que m'ha agradat molt aquest post i m'he rigut molt amb lo de la revista simpàtica que et saluda! jeje
una abraçada!
ASSUMPTA: jo tb hauria d'anar directa a la vareta màgica :-S.
Mira-la ella quin castell equipat que s'ha organitzat en un plis plas! que bona ets! No hi falta de res!... lo del majordom i l'ama de llaves, realment, dóna molt mal rotllo, hi hauria un fantasma o un crim segur!... Pel que fa al jardiner, ja estaries ben distreta amb tot el que t'explica. No et caldria ni tele, ja et veig investigant. I entre tot això que expliques, segur que un dia t'apareixeria la de "Se ha escrito un crimen" per venir a fer preguntes al castell. Ja tenim a tots els personatges! :-))))
INSTINTS: tampoc ets de portar la contrària als desconeguts? veig que això és generalitzat per aquí. El pitjor són els desconeguts que parlen per relacionar-se i a sobre ens porten la contrària, fan empipar sí!. Una abraçada!
CARME: sí, quin desgast discutir amb desconeguts, sovint és discutir per discutir. Jo, la veritat, un castell tampoc el voldria pas! Ei, jo també m'apunto a dinar al castell de l'Assumpta :-)))
XEXU: sí, és millor contestar, ni que sigui per educació, sinó t'arrisques a que s'ho prenguin malament i comencin a rondinar i despotricar i és pitjor.
D'això...Xexu..... amb depravació animal???? jajaja! Ara no sé si ni que fós per un segon, voldria ser la Elsa per sentir una mirada així... però no sé, pq quan no hi estas acostumada deu fer por i tot!!! En fi, ella està molt bé, però realment jo tamoc voldria ser l'Elsa Pataky.
IRUNA: el millor de les converses amb desconeguts sol ser lo absurd de tot plegat. Sí que és pràctic no portar la contrària, sobretot si el tema no t'interessa massa i no tens ganes d'allargar la conversa, que sí que fan mandra sí. Pel que fa al tema Elsa, suposo que sí que pensem tots prou igual. Me n'alegro que t'hagi agradat el post. Petonets :-)****
Vinga va, esteu tots convidats :-)) però penseu que la meva cuinera és molt britànica, eh?
Pastís de carn i ronyons amb verdures al vapor, patates al forn i pudding
jejejejeje
osti!! ronyons??... uffff.... en tot castell com cal, hi ha gossos d'aquells tan elegants, rondant per sota les taules, no? (jo dissimuladament, potser els donc algo quan estiguis despistada...).
eiiii! torna diumenge i no estiguis desenganxada eh??
Petonets!
Jajajaja els anglesos mengen coses així :-)))
Però és el pastis que està fet amb carn i ronyons... els ronyons no els veuras, els menjaràs sense saber-ho Steak and kidney pie
Tu creus que puc desenganxar-me amb tan poc temps? ;-)))
jo... és que ni amb vareta màgica seria l'Elsa Pataki!!!
De parlar amb desconeguts... Penso que hi han de molts tipus.
El que et parla un xic de forma tafanera per criticar un fet o a un tercer. El que et creua quatre paraules o et fa un comentari si t'ha vingut a consultar quelcom (adreça, etc..).
O per que s'avorreixen (això amb alguns "segurates" passa molt...)
I les persones grans... Potser les que més """"necessitades"""" de comunicació o amb més ganes d'explicar coses que per elles són rellevants.
Algun cop, quan m'han vist amb la màquina, s'han apropat a preguntar i explicar coses, molts cops, força interessants.
Tampoc costa tant, en general, escoltar i sempre hi trobarem la forma de tallar la conversa i seguir amb el nostre rollo.
Ah! i de castells... Una casa un xic més gran ja m'aniria bé per tenir una habitació insonoritzada on posar les percussions del meu fill X¬D!
Petonet dolç nina
:¬)***
jo sí que t'hi veig a un castell, ple de màgia
el teu blog ja ho és una mica màgic, aquí sempre TOTHOM, trasmet una mena de màgia ( de la bona)
(magia = il.lusió, fantasia, bones vibraciones...)
per això m'agrada passar per aquí
anònima coneguda
Un castell noooo.Un grand jardi síiii,per els meus gossos,i els de la veina,i els teus bruixoleta.Ahh i com que tindriem el castell,la cuinera I el xofer de l'AssumptA ,dons tot solucionat.
Ah.... en el castell sempre hi ha algun fantasma ,espero que fos simpatic i un xic entremaliat.
Petons Nuria
potser m'hi apunto al castell compartit...
però amb cuinera catalana, eh?
Per poder gaudir d'escudella i carn d'olla i altres menges casolanes...
res a dir de l'Elsa... només que els qui voltem per aquí... en tenim moltes de qualitats i potser no som objectes de desig però sí desitgem agradar amb les nostres paraules...
un petonet a tots i bon cap de setmana!
Ostres quin post més entretingut... i està bé... perquè m'agrada saber què fa la gent a les sales d'espera, tots fem coses tant diferents... et vas comprotar eh! molt bé!
Hola Bruix! Jo pensava, bé, fer-te operacions a l'exterior per semblar-se a algú, diguem-ne Elsa P. o qui sigui, doncs mira tu, qui vulgui doncs que s'ho faci, ja que per molta operació que es faci, res pot amagar la tardor. En canvi, fer-te una operació per dins ja és més complicat, per què, a qui prens com a model, si a dins tot és insondable i misteriós. Res, que m'he dit que les operacions interiors me les faré així tras! d'un tall a veure si entra aire fresc i aixeca la pols dels mobles. Salut!
ASSUMPTA: tot i que a la foto no fa mala pinta... mmmm... em sembla que serà el gos de sota la taula qui s'ho menjarà sense saber exàctament els ingredients...
Espero que no, que no siguin suficients dos dies per desenganxar-te ;-)
BARBOLLAIRE: amb vareta màgica, tot és possible... i el susto que li donaries al teu fill dins el castell, ell insonoritzat a la seva habitació, si el crida per anar a sopar la Elsa Pataky, però amb la veu del seu pare??? (que de vegades la màgia té aquestes coses, falla en algo ;-)).
I tens raó, segons com les converses amb desconeguts, poden ser interessants, i la gent gran en té moltes de coses interessants per explicar. Una abraçada :-)
ANÒNIMA CONEGUDA: així també t'apuntes al màgic sopar que fa l'Assumpta?... segur que està ple de bones vibracions. A mi me'n dóna veure't passar per aquí. Bessitos :-)***
NÚRIA (FÈNIX): no és mala idea canviar el castell per un gran jardí, a mi m'agradaria tb. Quin munt de gossos!... i pel que fa al fantasma.... si és tan simpàtic tb l'haurem de convidar a dinar (si vol l'Assumpta, i la seva cuinera és clar... que aquestes cuineres angleses tenen més autoritat del que sembla). Petons!
MAR: lo de la cuinera catalana em fa més gràcia (millor l'escudella que els ronyons :-SS). Com veig que es va apuntant gent al dinar, potser millor dos cuineres sí.
Les paraules que llegeixo dins el teu mar m'agraden sempre, així que ja tens un desig fet realitat. Petonets i bon cap de setmana :-)
CESC: són tot un micro món les sales d'espera :-). Sí, em vaig comportar, cal ser educada amb els desconeguts. Me n'alegro que t'hagis entretingut en aquesta sala d'espera :-))
TOCAT DEL CARGOL: tens raó, jo crec que les operacions d'estètica el que no amaguen és que t'has fet operacions d'estètica, pq la gent acaba tenint una cara com d'operada. Mmmmm.... pel que fa a la pregunta de triar un model per canviar l'interior... difícil, sí. Estic segura que no n'hi ha de pols dins el teu mobiliari interior. I si et fa falta una mica d'aire fresc, només cal sortir a que et toqui l'aire i respirar profundament, ni que sigui un sol cop, així, tras! Salut :-)))
Exigents!! jajaja... va, ja he contractat una cuinera catalana!! :-)))
I no deixis entrar el gos al menjador!! jajajaja
Jo, a banda de no saber mantenir converses amb desconeguts, em costa mantenir converses d'aquestes que jo anomeno «de cortesia» (o «absurdes» en la intimitat).
I l'Hola és una revista que està bé en aquests llocs perquè la informació que té no és gens trascendent i quan esperes per entrar al metge suposo que a ben poca gent li ve de gust llegir una anàlisi sobre la política americana i els resultats de les eleccions o sobre el perquè de la crisi o...
tens raó, ningú té ganes de pensar en la crisi, quan ja, des de la sala d'espera, anticipa que el metge li buidarà la butxaca en una estona. Potser per això posen l'Hola, on tot és riquesa i poder, pq ens creguem que de crisi no n'hi ha... :-S
Publica un comentari a l'entrada