12 de novembre del 2008

AMMA

El curs passat em vaig llegir alguns llibres que parlaven de mestres espirituals. Una de les característiques que la gent atribueix a aquesta gent que dediquen la seva vida al creixement espiritual o a les ensenyances, és que transmeten com una mena de bona vibració, o d’energia especial. Com si només la seva presència ja et remogués no sé exàctament què.

Tenia molta curiositat per trobar-me davant d’una d’aquestes persones. Havia sentit parlar d’una senyora, Sri Mata Amritanandamayi Devi (més coneguda amb el nom d’Amma), que hi ha qui la considera una persona “il·luminada”. O sigui algú que sembla que arriba a un nivell de consciència espiritual diferent, especial. Difícil explicar-ho quan encara no ho entenc molt.

Es veu que només amb una abraçada seva, ja pots notar tot de sensacions molt fortes. L’any passat va venir a Barcelona. Hi ha qui em va dir que va tenir reaccions emocionals intenses, i hi ha qui em va dir que no va notar res. Jo no vaig tenir interès en anar-hi, però aquest any ha tornat i sentia curiositat. Avui l’he anat a veure.

Hi anava una mica escèptica. Però ja m’estava bé, perquè sense massa expectatives he pensat que si realment sentia algo especial, és que ho transmet, i no és pas que jo hi vagi predisposada. Abans de començar a abraçar a la gent, ha estat un parell d’hores parlant, cantant i meditant. La veritat és que s’ha creat un ambient especial, perquè la gent portava com un bon rotllo tranquil, i era d’estar a gust. Jo m’hi he sentit molt bé i m’he relaxat molt. Però només amb la seva presència no he notat res fora de lo normal (potser era demanar massa).

I pel que fa a l’abraçada, tot i haver arribat relatívament aviat pq ens van dir que calia agafar número i fer cua per això de l’abraçada, ens han comentat que pel número que teniem, segurament, l’abraçada ens tocaria cap a les 3 de la matinada…………

Massa tard. Segueixo sense saber què transmet l’Amma amb una abraçada. Potser l’any vinent…

16 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ooooooooh!!! Estava llegint impacient per saber quines sensacions t'havia transmés i al final... plaf!! les tres de la matinada!!

Quina mala sort!!... Estic segura que alguna cosa haguéssis sentit... no sé (glubs, sóc tan suggestionable que quasi m'arriba a mi una sensació de pau... i ho dic de veritat, eh?)

Esperaré a l'article de l'any que ve :-)

Carme Rosanas ha dit...

No sé si esperar l'article de l'any que ve... o anar l'any que ve a experimentar l'abraçada, escèptica com sóc, em serviria el teu raonament. Si noto alguna cosa és que hi és de veritat. Bona nit, preciosa.

Carme Rosanas ha dit...

No sé si esperar l'article de l'any que ve... o anar l'any que ve a experimentar l'abraçada, escèptica com sóc, em serviria el teu raonament. Si noto alguna cosa és que hi és de veritat. Bona nit, preciosa.

Anna ha dit...

M'ha passat com a l'Assumpta, estava esperant a veure que ens explicaves i..... llàstima! Jo també vaig pensar en anar-hi, però pensant en la quantitat de gent que s'aplega en aquets actes, ja me'n vaig penedir abans d'anar-hi.
Petonets

estrip ha dit...

si l'Amma transmet alguna cosa, que segur que sí, els milers de persones que l'abracen a ella, també li transmeten quelcom. Aleshores ella és afortunada doncs! I no ha d'agafar número., però també s'ha d'estar fins a les tres o més de la matinada!

un abraçada!

Anònim ha dit...

Almenys ho has intentat i això ja es mereix mitja abraçada eh!

Sergi ha dit...

Sí que hi havia gent, no? O és que fa abraçades de dues hores aquesta dona? Si fos així, suposo que el que sents d'especial és que se t'adormen els membres.

Fora conyes, que estàs molt mística darrerament. Suposo que aquestes coses funcionen si hi creus realment. Encara que hi vagis predisposada, potser ets una mica incrèdula, i no ho acabes de veure clar, encara que sigui inconscientment.

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: una sensació de pau, em va arribar a mi d'estar per allí. A tu casi que tb? doncs això ja és molt!. Petonets :-)***

CARME: doncs si t'animéssis l'any que ve, és una experiència agradable només el fet d'estar entre un munt de gent que porta com bon rotllo, pq el fet d'esperar una abraçada especial suposo que ja ho envolta tot de bones vibracions. Una abraçada :-))


ANNA: estic segura que t'agradaria. Tu que has tingut una experiència intensa amb la Índia no fa gaire, segur que hauries reviscut coses. Trobo que la Índia hi estava present per allí d'una forma o altra. I pel que fa a la gent, jo tb em pensava que seria més estressant, però gens, hi havia espai per voltar i respirar sense cap agobio. Demà encara hi és. Estàs a temps i segur que no te'n penediries, a mi em va agradar molt! :-)***

ESTRIP: bon plantejament! tens raó, ella tb rep un munt d'emocions. És com allò que diuen (més o menys): l'abraçada que tu fas al món, el món te la torna a tu!... Una abraçada! :-))

CESC: sí, estic contenta d'haver-ho intentat, i mira tampoc em vaig quedar amb les ganes de res. Vaig sortir prou satisfeta. Mitja abraçada aquest any, mitja l'any vinent, i ja tindré l'abraçada sencera! :-))


XEXU: sí que n'hi havia de gent sí. Venia gent de tot arreu, pq les abraçades duraven més aviat dos segons. El risc era que se t'adormíssin els membres, o dirèctament que et quedéssis adormint tot esperant l'abraçada (això sí que deuria fer ràbia, despertar-se amb l'abraçada dels de seguretat buidiant la sala:-SS). Uix, el curs passat sí que estava mística!! últimament, no tant! I sí, jo no ho veia clar, però a consciència, potser l'inconscient era qui s'ho creia més. No ho tinc clar. Una abraçada!

Assumpta ha dit...

He estat meditant (aquest blog és genial per moltes coses, però una és per això, perquè és el blog de la meditació) i crec que les abraçades "en general" son tan bones que poden transmetre pau.

L'únic requisit deu ser que la persona que les dóna ho faci amb bondat, intentant transmetre aquesta energia, posant el cor en que, qui la rep, rebi quelcom sincer...

L'AMMA deu saber com transmetre això perquè segur que és una dona d'una gran riquesa espiritual i d'una gran pau interior... però potser nosaltres també en sabem i no ho sabem (i no és un joc de paraules)

Ho hauriem de provar... fer abraçades sempre generoses... i potser no caldrà esperar fins a les tres de la matinada per rebre'n una ;-))

No sé si cibernèticament això pot funcionar... es necessitaria molta capacitat de suggestió... però provar no costa res :-))

Tanco els ulls i escric UNA FORTA ABRAÇADA!!

labruixoleta ha dit...

ASSUMPTA: el blog de la meditació... ai mare! ho hauré de meditar seriosament això ;-)

Jo tb penso que les abraçades, en general, transmeten pau, sobretot si es fan i es reben amb el cor.

És veritat, segur que nosaltres no sabem un munt de coses, que en realitat, sí que sabem.

M'ha arribat una forta abraçada i molt generosa, inclús estant amb els ulls oberts! jo tb t'envio una FORTA ABRAÇADA!!! :-)***

SERGIBR ha dit...

Sincerament, no hi aniria mai a la vida a fer una cosa d'aquestes.

Incredulitat, manca de fe o realisme?

labruixoleta ha dit...

Hola Sergibr, doncs pel que veig, sinceritat. Incredulitat, manca de fe. I pel que fa al realisme, això és relatiu, tb. Com una mica tot.

Ara que, si un dia sense anar-hi, t'hi trobéssis i l'abraçada et transmet algo, realment, jo començaria a creure... ;-)

Trini González Francisco ha dit...

Una abraçada, si surt de l'ànima, vingui de l'Amma o de qui sigui, no et deixa indiferent. Et pot fer sentir moltes coses, si no és fictícia, de compromís.
Jo tinc la meva teoria... (per a variar), penso que la única pretensió d'aquesta dona i de tot aquell que té els ulls i la ment prou clara per entendre, és que aquesta és la única manera de trobar la pau. Trobant-la en nosaltres mateixos, deixant-nos abraçar per una desconeguda que només ens vol transmetre la seva calidesa.
De quants mals es curaria el món, si en lloc de portar sempre la mala fel i les suspicàcies a sobre, tothom fes ús de la seva bona fe i de les ganes de viure en pau, però de veritat? No aquesta paueta de la que tant ens n'omplim la boca i que ni tant sols fem el miserable intent de cultivar-la?
Jo no he anat mai a veure l'Amma, ni crec que hi vagi, a no ser que vingui ella per aquí baix, però crec en l'intenció honrada d'aquesta dona i de gent que, com ella, treballen per a que la llavor de la pau, en tota la seva amplitud de la paraula, arreli i germini.

labruixoleta ha dit...

TRINI: és veritat, una abraçada que surt de l'ànima, no deixa indiferent. Pots notar algo especial.

Potser és jústament aquesta sensació sincera, profunda i càlida, la que aporta la pau que alguns diuen que l'Amma transmet. Jo no la vaig arribar a abraçar però em vaig quedar amb molt bona sensació suposo que pq, és el que tu dius, et fa com recordar o notar que la bona fe i les ganes de viure en pau... no sé, que és algo que val la pena.

Allí hi havia un munt de gent que trobo que estaven de bon rotllo i anaven de bona fe, i estar al voltant de tanta gent amb aquesta actitud, ja era molt reconfortant.

En definitiva segurament la serva feina és intentar que la llavor de la pau, arreli i germini. A vore si natros som capaços de fer l'intent de cultivar-la...

Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Jo hi aniria si fos el fantasma de Iosu Eskorbuto o l'Eduardo Benavente el que m'abracés. Llavors sí que m'esperaria el temps que calgués!

labruixoleta ha dit...

IAIAPUNKARRA: posats a demanar, millor que ressucitin i els abraces en persona, segur que encara és millor, que els fantasmes fan pinta de ser poc consistents!