16 d’octubre del 2008

MATEMÀTIQUES


Quan era petita m’agradaven molt les Matemàtiques. Potser perquè si ets insegura, tens pors, i no entens moltes coses, entrar, submergir-te, dins el món dels números és gratificant i tranquil.litzador.

Perquè mentre calcules, no penses en altres coses. Perquè dins el món de les matemàtiques 2+2=4 i 3x2=6, i això és així segur. Seguretat. I no cal donar-li voltes. És així de senzill.

Quan vaig ser una mica més gran m’agradava la Física. Potser perquè seguia sense entendre massa coses. I allí dins, també hi havia números. I era un lloc on podia intentar entendre el món que m’envoltava. La Física intentava explicar, entendre i ordenar l’univers.

En canvi, mai em va agradar l’Estadística. La recordo com un lloc on només feia que copiar i copiar llargues llistes de números, ordentant-los, classificant-los, tenint una feinada de por, total per acabar amb un resultat que només era probable. No era segur. Era el món on els números parlen de possibilitats, d’intervals d’opcions. Així ho veia jo.

En algun moment de la meva vida vaig haver de decidir què volia seguir estudiant. I en aquell moment, vaig tenir clar que si els números m’agradaven a l’hora d’estudiar, pel que fa a treballar, 8 o més hores al dia, preferia una altra cosa. I la meva bruixoleta va canviar de direcció. Ja no apuntava cap a la N (no de nord, sinó de números), i em marcava un altre camí.

A hores d’ara ja no sé ni dividir, i amb decimals, menys encara. I les taules de multiplicar, ja no sé, potser la del 7 l’hauria de pensar molt. Quin lio. Quin gran invent les calculadores.

Però amb les matemàtiques es poden fer altres coses, també entretingudes. Ni que sigui amb les lletres. Jugar. Perquè mira, només amb aquesta paraula, en surten un munt. I cada una és tot un món:

Ma /Te /Mate /Mà /Tema /Tem / Ema /Mati / Que /Es / Matemàtiques.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai m'havia dedicat o parat a pensar amb les matemàtiques d'aquesta forma... veus pot ser m'haguessin anat més bé... a mi les mates fatal, la física també, però amb l'estadística tampoc vaig poder... tu si, veus?

Assumpta ha dit...

Mare de Déu Senyor!! les mates et feien sentir segura?... a mi em feien sentir absolutament inútil i moooooooolt desgraciada...
I el que és el càlcul encara... això que tu dius 2+2=4 doncs bé, és així... però quan comencem amb derivades, integrals, funcions i totes aquestes porqueries... ai... ecssss

Sóc de LLETRES!!!! :-))))))

Sergi ha dit...

Podríem afegir la paraula 'temàtiques', oi? D'això aquí no en falten, i molt interessants.

Jo estic com tu, sí a les mates quan era petit, no a l'estadística, i diferim en la física, que va ser sempre la meva bèstia negra. Beneïdes calculadores, efectivament, perquè sense elles, feina tindríem. El que vam aprendre no era per saber-ho fer en realitat, què més dóna saber dividir si ja ho fa una màquina. El que vam aprendre és saber quan toca dividir, o si per contra cal multiplicar. L'operació en si, és un pur tràmit.

mar ha dit...

oh bruixoleta!
comparteixo amb tu la "falera" de les mates!
m'encantaven quan era petita i ara encara m'agraden encara que en el fons sempre se m'han donat millor les lletres...
a més a més, m'he passat més de vint anys de la meva vida ensenyant-les (sí, era la temuda mestra de mates!!!) jejeje de temuda res... un tros de pa...
els meus alumnes es van "inventar" un nom per a mi: la "Martamàtiques" (jejeje una paraula "inventada" per a la teva llista...)
;)
el teu escrit m'hi ha fet pensar...
un petó...
i gràcies per fer-me venir aquests bons records...

Carme Rosanas ha dit...

Jo també tenia fal·lera per les mates. batxillerat de ciuències i em va costar molt decidir-me a fer la carrera que m'agradava perquè er a considerada de lletres i no hi havia mates. Però era la que m'agradava i la vaig fer. Però le s mates encar a m'agraden.

Anna ha dit...

Jo era una "fan" de les Mates, tot el món de les mates està basat amb un dels motors de la meva vida.. LA LÒGICA. Jo no soc capaç d’entendre res si no segueix una lògica, no puc, és superior a mi. I també vaig fer lletres, però les mates!!!! m’encantaven. Petonets!

Assumpta ha dit...

- Taques
- Si
- Qui
- Meta
- Estima (jejeje, aquesta és xula, eh?)
- Mamà

Lletres, lletres... jeje :-))

labruixoleta ha dit...

CESC: així cap de les tres? vaja... potser a hores d'ara ja no et topes amb cap d'elles, però si ho fas, ja veuras, té el seu punt de desconnexió :-)


ASSUMPTA: a mi el que em donava una feinada eren els idiomes...ufff... quantes vegades m'he trobat amb la llista de verbs irregulars de l'anglès a les mans, i mirant distreta per la finestra... em sembla que no sóc bona memoritzant, i les mates tenen això de bo, que només calia aprendre't quatres fòrmules i la resta, era anar fent. Però veus? ja t'has distret una estona com vaig fer jo jugant amb les lletres! si és que de tot se'n pot treure profit. I combina que combinaràs: "estima" és xulíssima!
Una abraçada!!


XEXU: molt bé! sumem-la!!! A mi el que no se'm donava bé era la Química, no sé pq, en algun curs, l'ajuntaven amb la física :-S. I tens tota la raó, beneïdes calculadores, i l'important és saber què cal fer. Bon plantejament!


MAR: quin honor! una profe de mates!! afegiré la teva paraula a la llista i tant! De fet, bona part de la meva falera per les mates i la física, es deuen a haver tingut bons professors! Així una profe de mates que se li donen millor les lletres?? quines coses... la veritat és que no ho poso en dubte, pq fas uns escrits genials! Una abraçada :-)


CARME: jo de fet, tb vaig fer carrera de lletres, i no pas pq m'agradés gaire, però sí pq em va semblar que em permetria tenir un tipus de feina amb les caracterísitques que volia. I al final, tampoc he seguit el camí que em marcava la carrera, però sumant una mica d'aquí, restant una mica d'allí i derivant, o a la deriva, vaig trobar el lloc on sóc ara, i estic molt contenta.


ANNA: tens tota la raó del món, la lògica és segurament una de les coses que em donava seguretat en les mates, de fet tb m'agradava la filosofia, i crec que són dos disciplines que tenen molt en comú. Potser de les més semblants. L'únic que una fa servir números i l'altra lletres per buscar la lògica de tot plegat. Petonets!!

estrip ha dit...

puc afegir-ne més?
estima però també estima't
/ miques / maques / matís / set...

labruixoleta ha dit...

ESTRIP: pots afegir totes les que vulguis! estimar-se x estimar, és una bona fórmula, no sé si surt en algun llibre de matematiques. Bon matís :-)

gatot ha dit...

saps quan es deixa de banda la calculadora, bruixoleta?

hi ha un moment en què trobes que una personeta petitona (xicotona?) volta per casa i comença a fer gargots en un paper... després ja fa lletres de pal i números i, al poc temps, comença amb les operacions matemàtiques... :)

i com si s'obrís un resort dins el cervell, es recorden coses... o es posa l'interés en tornar-les a aprendre i es fa més senzill que anys enrere; i un dia, els ullets d'aquella personeta et miren i veus clarament que s'està preguntant com pot ser que tu ho sàpigues, allò...

petons i llepades de ciències exactes!

labruixoleta ha dit...

GATOT: així les persones xicotetes, et fan veure clàrament...què bé tenir xiquets voltant per casa...

...recordar, re-aprendre, anys enrere...

em quedo amb senzill, i els ullets d'una personeta que es pregunta, volta, i comença...

una abraçada :-)

gatot ha dit...

aisssssssssssss és veritat, era "xicoteta"!!!!!

mecatxislà!!! ha estat un lapsus, eh?
:)