MATEMÀTIQUES

Quan era petita m’agradaven molt les Matemàtiques. Potser perquè si ets insegura, tens pors, i no entens moltes coses, entrar, submergir-te, dins el món dels números és gratificant i tranquil.litzador.

Perquè mentre calcules, no penses en altres coses. Perquè dins el món de les matemàtiques 2+2=4 i 3x2=6, i això és així segur. Seguretat. I no cal donar-li voltes. És així de senzill.

Quan vaig ser una mica més gran m’agradava la Física. Potser perquè seguia sense entendre massa coses. I allí dins, també hi havia números. I era un lloc on podia intentar entendre el món que m’envoltava. La Física intentava explicar, entendre i ordenar l’univers.

En canvi, mai em va agradar l’Estadística. La recordo com un lloc on només feia que copiar i copiar llargues llistes de números, ordentant-los, classificant-los, tenint una feinada de por, total per acabar amb un resultat que només era probable. No era segur. Era el món on els números parlen de possibilitats, d’intervals d’opcions. Així ho veia jo.

En algun moment de la meva vida vaig haver de decidir què volia seguir estudiant. I en aquell moment, vaig tenir clar que si els números m’agradaven a l’hora d’estudiar, pel que fa a treballar, 8 o més hores al dia, preferia una altra cosa. I la meva bruixoleta va canviar de direcció. Ja no apuntava cap a la N (no de nord, sinó de números), i em marcava un altre camí.

A hores d’ara ja no sé ni dividir, i amb decimals, menys encara. I les taules de multiplicar, ja no sé, potser la del 7 l’hauria de pensar molt. Quin lio. Quin gran invent les calculadores.

Però amb les matemàtiques es poden fer altres coses, també entretingudes. Ni que sigui amb les lletres. Jugar. Perquè mira, només amb aquesta paraula, en surten un munt. I cada una és tot un món:

Ma /Te /Mate /Mà /Tema /Tem / Ema /Mati / Que /Es / Matemàtiques.