DONES

Pendent d’escriure un dia un post parlant dels homes, avui tinc ganes de parlar de les dones.

Dones generoses. Que sento que omplen i enriqueixen la meva vida. Que sento tan properes encara que algunes estiguin lluny. La gran majoria no llegiran aquest escrit dedicat a elles, però espero que puguin notar i saber lo molt que les estimo, igual com jo em sento estimada. O lo molt que les aprecio, o valoro, o admiro, o el carinyo que els tinc, o la simpatia, o l’afecte, o tot… A totes.

A la meva mare que és la meva gran amiga. A cosines-germanes, que són grans amigues. A una esquimaleta preciosa i carinyeta. A tietes, que són com mares-amigues.

A les meves grans amigues de sempre. Amigues que hi són, que apareixen quan les necessito i no les crido. Que intueixen, que em coneixen. Que m’obren generoses les portes de casa seva i de les seves vides.

A les que he conegut més recentment. I que també he sentit tan properes i grans amigues. A dones que són alhora mares i filles, i germanes, i sogres i cunyades, entranyables, amables, generoses i apreciades.

A totes les dones conegudes-desconegudes a qui he arribat a través del blog. Dones que m’omplen amb les seves paraules boniques, afectuoses i carinyoses. I que malgrat la distància també sento properes.

I a totes les dones que omplen les meves hores a la feina, dones amables, que m’enriqueixen amb els seus sentiments i les seves paraules, i fan que la feina sigui gratificant.


Dones de la meva vida, que em fan sentir, afortunada