2 d’abril del 2008
Rituals, Esglèsia i Estat.
Una típica pràctica religiosa, són els rituals.. Tots nosaltres en practiquem en algun moment (amb molt, poc o gens de sentiment religiós). El descans laboral del diumenge. La festa de la Setmana Santa i el dinar de la mona. La nit de Reis i el tió dels Nadals. Una boda. Un bateig. Etc...
Algunes persones es queixen que degut als immigrants no catòlics que hi ha a les escoles, i per no ofendre’ls i respectar la seva cultura, s’estàn deixant de practicar certs rituals a les escoles, com per exemple fer el pessebre. Hi ha persones que es queixen que nosaltres perdem la nostra identitat cultural en favor de la dels immigrants.
Com de costum, “la culpa és dels immigrants”. Tant poder tenen els nens "immigrants" que van a les escoles públiques (que és on hi ha més nens de fora)?. Tant poder tenen les seves famílies per canviar el “pla d’estudis”, els costums i les tradicions? Això tb ho vam comentar amb el professor de religió que m’ajuda en la lectura del NT.
Va dir-me que són determinats partits polítics (que sí que tenen poder de veritat per canviar les coses i facilitat per manipular-les) els que miren de fer desaparèixer certs rituals religiosos, perquè en definitiva “l’Estat i l’Esglèsia es fan la competència a l’hora d’aconseguir el poder sobre el control del comportament humà”.
La frase em va fer pensar molt. I em va semblar molt interessant i digna de ser tinguda en compte i subratllada en un post. Sobretot interessant tenir-la molt en compte. És cert que els partits polítics, si més no, els triem nosaltres, però vaja, no cal desconfiar de tot, però si estar atent. Ja fa temps, vaig fer un post que parlava del « rentat de cervell ». A vegades ens manipula qui menys sembla. És important el pensament crític.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
(A petició de la mestressa de la casa pujo aquest comentari del pis de sota, tal i com estava allà. Gràcies bruixoleta, un petonet dolç)
bona nit...
al canal 33 estan fent un programa, (S)avis i, justament estan parlant amb Vicenç Ferrer...
Sentint-lo m'ha fet pensar en aquest blog, en tu, bruixoleta, i en el que s'està parlant aquí.
Si no ho heu vist espero ser capaç de transmetre alguna de les coses que ha dit i m'han impactat
"El món és tal qual és ara", venia a dir què, nosaltres no podem canviar el món, ni com és ara, però si podem anar assentant les bases per que vagi canviant...
L'altre cosa que explicava era què, si tothom que va a l'India buscant l'espiritualitat, el ioga, etc... sortís al carrer a regalar, a fer, a donar una acció bona, la que fos, per senzilla que fos, tota la resta vindria sol.
Ell havia sigut jesuïta i ho va deixar.
Com en Pere Casaldàliga al Brasil. Homes bons. Que han assumit la força del missatge sense imposar creences. Ni la seva...
Ajudant, ensenyant..."predicant amb l'exemple"
Aiiiiiixxxx! Em sembla que m'he deixat anar pel que m'ha impactat el programa i he tornat a marxar el tema...
Nina, si ho creus convenient, el.limina el comentari...
Un petonet dolç. bruixoleta ;¬)*
Els meus gatets van a una escola pública -laica, en teoria- i fan l'assignatura de cultura de religiosa on comptes de religió, per decisió meva i de la mare dels gatets.
Els gatets fan 4t i 3r de primària. I he estat temptat d'anar a barallar-me amb la mestra que els dona l'assignatura perquè sembla que els doni "religió catòlica encoberta". He de contrarestar informació que els dona. Et sembla que és normal?
Estic d'acord en el que dius que els partits poden tenir massa poder. Però jo estic o em trobo en la circumstància que, malgrat el poder dels partits, el poder dels "catòlics" va més enllà del que caldria.
Per mi... l'Estat és administració per a tothom, sigui mascle o femella, catòlic, musulmà, jueu o ateu... i no hauria de prendre part per ningú. I ser cobertura per tothom. És a dir... complir amb els compromisos que té signats (carta dels drets humans, per exemple, que incompleix sistemàticament) i deixar de perdre el temps i els diners en crear comissions i departaments d'estudi de "vel àrab si o no".
Em sembla malament que al món hi hagi repúbliques islàmiques. De la mateixa manera que em sembla malament que hi hagi monarquies catòliques.
La religió als temples per a qui en vulgui gaudir, reconfortar-se o penedir-se. I l'adminstració, per fer feina. No per divagar. Ni per imposar encobertament.
petons i llepades laiques!
Jo també he sentit una estona Vicenç Ferrer, m'ha agradat sentir-lo. Com diu en Barbollaire: "homes bons" En Pere Casaldàliga m'impressiona també cada cop que el sento. Les institucions religioses més aviat m'indignen sempre. Però no té res a veure una cosa amb l'altra. Uns són bona gent i el altres decididament no.
Bruixoleta...
Veus... ahir a la nit tots més o menys et vam tenir present... bonic, no? despertat tantes inquietuts, pensaments, opinions, reflexions...
De tot el què va dir Vicenç Ferrer em van quedar moltes coses... una, la impressió de estar veient un home en pau amb sí mateix i el món. Un home que ha arribat a entendre. A entrendre. En un sentit global. En certa manera em va fer pensar en la il·luminació de la què tu parles de vegades. Realment tenies la sensació de veure parlar una persona sàbia... que ha reflexionat, a vist, a viscut intensament, i que ha arribat a una conclusió que el fa estar en pau, tranquil, serè. I no pretenia imposar la seva opinió. A les preguntes responia amb un somriure sempre, amb poques paraules però molt meditades, segures, clares, simples, sense falsa modèstia. I responia amb la naturalitat de qui sap que cadascú ha de fer la seva cerca personal, el seu camí, com ell ho ha fet.
Dues, va parlar de les religions i va fer servir una metàfora que em va agradar molt: va dir una cosa així com que "totes les religions són com rius, cada un sorgint de montanyes diferents. Però al final, totes van a parar al mateix mar." Sería bonic que tots ho poguéssim entendre així, no? Entenen cadascú la vida d'una manera, però sense monopolitzar la veritat, ni el bé, ni l'amor, sense jutjar a l'altre ni definir-lo per la seva diferència. Conviuriem millor.
Tres, va dir que no tenia por de la mort, perquè per a ell tots som vius... "aquí" i "allí"... sempre vius. Quina manera més bonica, positiva, plena de llum, de veure la mort no? I a més no definia que era "allí". Perquè per a cadascú "allí" pot ser tantes coses... Ni tampoc deia que haguéssim de fer res concret ni ser res més que persones per arribar-hi, ni que ningú ens jutges "aquí" per poder ser "allí", ni feia distincions de cap tipus...
No sé... em va semblar molt interessant, revelador, tant avançat. Ple de llum i serenor. I de les impressions que em va deixar en podría parlar tanta estona... Estant-hi d'acord o no... crec que aixó a ell i mi ens seria igual :) M'agradaría tornar a veure l'entrevista. Tornar-lo a sentir parlar. Perquè cada frase et donava peu a pensar sobre tantes coses...
Aix... m'he allargat molt, massa.
En fi... perdoneu-me...
Petons per tots i totes
(que en aquesta casa ja ens hi trobem uns quants... bonic, no? bruixoleta)
M
Buixoleta...
Aix! que he escrit sobre el què he volgut i no sobre el teu escrit... de totes maneres... si ho haig de relacionar penso que Vicenç Ferrer és una persona que ha utilitzat més que molts el pensament crític tant pel què fa a religió, a política, a filosofía, ...
Serveix? :P
I no m'allargo més...
M
Torno a ser aquí bruixoleta... si algú vol veure l'entrevista de Vicenç Ferrer (jo erre que erre con el tema...) es pot veure a la web de TV3 durant el dia d'avui al "3 a la carta":
http://www.tv3.cat/videos/334409
:*********
M
Gràcies per l'enllaç, M. Jo ahir no vaig poder veure S/Avis perquè al No em ratllis sortia el fill d'una amiga meva de Torelló que ara viu a Roda i em feia molta il·lusió de veure'ls a ella i al Nil.
Aquest vespre em miraré el video de 3 a la Carta. Un grup de gent que participem en el fòrum de la meva web, un bon dia vam decidir apadrinar conjuntament una criatura i el seu entorn i justament cam prensar en la ONG que lideren la família Ferrer. M'interessarà molt d'escoltar-lo.
Quant al plantejament de la bruixoleta, doncs potser si en lloc de parlar de rituals, parlessim de tradicions a l'escola, potser serien més "compartibles" amb altres nanos d'altres cultures i practicants d'altres religions.
D'aquesta manera també hem de veure si els nostres "ritus" son tals o per contra ja s'han convertit en pures tradicions. I que només acabem seguint i fent el que ens diverteix o simplement el que ens agrada. Per exemple..., segons la nostra religió (em refereixo a la cristiana) cap divendres de cap setmana hauriem de tastar la carn. Qui ho fa? Qui va tots els diumenges a escoltar missa? Qui es combrega? Qui es confessa?
Aquests ritus no son divertits, no interessen. En canvi sí que ens interessa celebrar Nadal, l'Epifania, Pasqua, etc., perquè els ritus que comportaven aquestes dates, els hem transformat i ara son tradicions més o menys consumistes, però que sempre ens reporten un cert benestar, alegria o melangia també, perquè no?
I un altre tema seria el de la religió com a assignatura a l'escola. Jo crec que la religió és quelcom que cadascú i de manera totalment voluntària, com no, hauria d'aprendre de la ma de mestres practicants en cadascuna de les religions però sobretot, fora de l'escola.
Com a mestra només us vull dir que es una llàstima que perdem les nostres tradicions. per què una escola no pot fer el pessebre?? per què no pot fer Cagar el Tió? Per què no es poden cantar nadales? ni carnestoltes? ni la Mona ni.... ni....quin país és el nostre que hem de perdre els nostres orígens per fer contents als foranis? farien ells el mateix al seu país? auuu vaaaa és una vergonya. Qui perd els origens per l'identitat.... i la culpa és tota nostra
Hola Barbollaire, tens raó que no cal anar tan lluny per ajudar als altres, fer accions altruistes i practicar la generositat.
El que jo em pregunto és: per què hi ha llocs o contextos que mouen a la gent a treure aquesta part més "humana", més generosa?
Jo conec una persona, últimament força interessada en temes espirituals i em diu que a la multinacional on treballa sembla que es desenvolupen un altre tipus de valors. I que difíclment pot avançar en un sentit espiritual mentre està allí.
Jo em pregunto si realment hi ha llocs i persones que afavoreixen determinats comportaments, més a favor de "bons valors humans" (o com li vulguem dir). Però tb és veritat que això està dins nostre i que ho hem de poder treure en qualsevol lloc.
En fi... de la importància o no de buscar certs indrets, o de "deixar-ho tot" i marxar a un lloc molt diferent, en podria fer un post i obrir un debat.
Potser més endavant...
Una abraçada Barbollaire! :-)
Hola Gatot!
El poder dels catòlics va més enllà del que caldria... potser tens raó. Com em moc en un context poc religiós, no ho sé massa.
Però començo a dubtar: i el poder dels polítics... no va també més enllà?
De fet és una mica el que poso al post, tant l'Esglèsia com l'Estat poden abusar del seu poder. Igual. Per tant, hem d'estar atents.
Vols dir que a cultura religiosa havien de treballar una mica totes les religions, i només els parlen de la religió catòlica? Si la professora no segueix el temari, doncs home, està bé que vagis a parlar amb ella (barallar-te o no...no m'hi fico).
Tu opines que no s'ha de barrejar la política i la religió. És una opinió tan respectable com la de les persones religioses que creuen que han de tenir veu dins la política. No sé, dic jo.
La qüestió és que cada partit polític deixi clara la seva relació amb la religió, i després, nosaltres ja decidirem a qui votar.
En la varietat està el gust!
Una abraçada ben forta! :-))
Hola Carme! Jo prefereixo pensar que hi ha "institucions" plenes de "bones persones".
El problema potser és que per un que en fa una de "dolenta" fa més soroll que 200 fen-te 200de "bones". I sovint es generalitza el que ha fet "un", als altres "200".
Tb és un problema que els dirigents de les insitucinos, al tenir poder, es comencen a corrompre, i com en part són els que donen la cara pel grup...
Però això passa amb tot. És el problema de generalitzar. Tan en races, en política, en religió, en classes socials, en tots els grups.
Una abraçada! :-))
Hola M., jo només vaig arribar a veure uns minuts del final del programa (llàstima).
És una molt bona frase la de que "totes les religions són com rius, cada un sorgint de montanyes diferents. Però al final, totes van a parar al mateix mar." Pel poc que he llegit de diferents mestres espirituals, sembla que aquesta és una de les idees principals que dónen a entendre.
I has dit una gran veritat: intentar monopolitzar la veritat és potser un dels problemes més greus que generen conflictes entre persones. Per això cal fer l'esforç de ser respectuós. Tens raó.
El que deia sobre que la mort no existeix, que en tot cas hi ha una diferència entre "aquí" i "allí" (sense aclarir què representa "allí") sí que ho vaig veure. És tb un punt en el que semblen insistir els mestres esprituals o els "il.luminats" (serà que estan il.luminats perquè arriben a veure la llum que hi ha "allí"...? )
M.: em sembla que a hores d'ara ja ningú s'ha de disculplar ni justificar per fer comentaris massa llargs... sinó últimament tots estariem demanant perdó! ;-)
jajajja!! no cal que parlis del meu post, és més important que el "meu post et faci parlar" ! :-)
Una abraçada!!!
Hola Monalitza!! perfecte el teu comentari: són els "rituals religosos" d'avui en dia "tradicions buides de sentiment religiós"?
Aquí tb es podria encetar un debat. Suposo que hi ha molta gent religiosa que encara els viu com quelcom que té un sentit religiós, però evidentment per a molts altres són simplement tradicions divertides.
El fet que tot plegat s'hagi convertit en algo tan lligat al consum... en aquest sentit es va enfadar un dia Jesucrist quan va veure que al Temple estaven tots els mercaders fent negoci. Potser és l'únic moment en què he trobat "ira" en ell. (si veiés com estan les coses avui en dia... ;-))
Pel que fa al tema de la religió a les escoles. A mi no em sembla malament que sigui una assignatura optativa. Igual que la filosofia, o el dibuix. Per què no? Mentre es pugui triar, per què eliminar una opció?
Una abraçada!
Hola Montserrat! Caram!! el tema de la religió dóna per moltíssim. Perquè altra vegada penso que podria escriure un post i encetar un debat només parlant de si els nostres orígens són la nostra identitat.
És una pena que es perdin les nostres tradicions. Potser seria divertit compartir-les a l'escola amb les tradicions d'altres nens de fora? Seria molt enriquidor.
Sobre la culpabilitat a l'hora de dir per què es perden les tradicions, com dic en el post, em sembla que sí que són determinats partits polítics qui les volen fer desaparèixer, i utilitizen els immigrants perque tothom els pugui "culpar" a ells.
Una abraçada! :-)))
sobre la frase “l’Estat i la Església es fan la competència a l’hora d’aconseguir el poder sobre el control del comportament humà”.
només dir que, amb el permís nostre no? Nosaltres tenim la clau, i no cal oblidar que tant estat com església estan formats per persones. No tenen poders sobrenaturals ni fan màgia. Sembla utòpic això, però si tothom estigués convençut d'això, seria una realitat.
Salut!
Noia, això s'està posant com la Rambles el dia de Sant Jordi.
Aviat hauràs de posar un aparell com als Supers, d'aquells que tots anem agafant un "numeret"!!!
No sé si entre tots en treurem l'aigua clara, però el sol fet de compartir idees ja em sembla collonut!!!
Vinga que vas molt bé, no et paris , ni miris enrera. ;-))
Molts petons!! ;-))
Hola Estrip! que tant l'esglèsia com l'estat estan formats per persones, és evident. Que no tenen poders sobrenaturals, tb està clar.
Però que tenen poder, això jo ho tinc molt clar.
I és fàcil abusar del poder per manipular les persones, el seu comportament.
No tinc massa clar que tinguin el nostre permís a l'hora de fer ús del seu poder per controlar el comportament humà. Ja et dic ara que el meu permís no el tenen.
I segurament estic més manipulada i condicionada del que em penso. Sense ser-ne conscient. Per això trobo que cal estar atents i ser conscients del que va passant.
Salut
Hola kamal! jajaja! les Rambles el dia de St.Jordi!! ara que ho dius... tinc ganes que arribi el dia. Ja falta poquet!
Treure'n l'aigua clara??? entre tots?? difícil! però vaja, mentre cada ú s'aclari a ell mateix... :-)
Segueixo sense parar... però......no puc mirar enrera...??? em convertiré en estàtua de sal?? (ups quin susto!) ;-)
Una abraçada!
No, en estàtua de sal no, que va.
Es perquè no t'agafi vertigen quan vegis de on has partit i a on vas arribant. ;-))
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada