18 d’abril de 2008

LA PART POSITIVA


Aquest any he llegit uns quants llibres que diuen que de tot se’n apren en aquesta vida. Inclús diuen que tot allò que trenca el curs o el ritme “normal” dels aconteixements, no passa perquè sí. Que són senyals, avisos, que ens poden fer crèixer i avançar de forma positiva.

Quan aquests esdeveniments són feliços, els tenim molt presents. Però quan són desagradables, volem oblidar-los. Jo sempre havia pensat que tot té la seva part bona i la seva part dolenta. Menys algunes coses, que només són o bones o dolentes. Per exemple, un accident de cotxe, és dolent i punt.

D’acord que les coses « dolentes » són indesitjables. Però un cop han passat. Un cop ha passat prou temps com per poder-ne reflexionar d’una forma prou objectiva. És realment possible treure’n una part positiva ?

Jo fa mesos que vaig pensant què puc aprendre del meu accident de cotxe. I pensant-hi, relacionant-ho amb altres coses, donant-li voltes, sí, sorprenentment m’han aparegut respostes que em poden ser molt útils a la meva vida i que inclús m’han cridat molt l’atenció i m’han resultat molt interessants.

Només l’intent de buscar alguna cosa positiva, ja ha estat tot un esdeveniment enriquidor i gratificiant que m’ha fet sentir bé amb mi mateixa. És un « esforç que enforteix ». A vegades costa perquè és com dir que "ja està bé que allò hagi passat". I no, en absolut vull dir això. Es tracta de poder treure'n algun aprenentatge i fixar-nos en les coses bones que en podem treure.
****
Aquest post, el vull dedicar a l’Anna http://www.cosesialtrescoses.blogspot.com/ Perquè sempre he trobat que la brillantor dels seus ulls és un reflex d’alguna cosa que brilla i il.lumina des de dintre seu. Perquè em sembla una dona forta capaç de saber veure les coses positives que li porta la vida, malgrat les dolentes. Ahir em va donar aquest premi i em va fer molta il.lusió. Moltes gràcies!!!
***

14 comentaris:

estrip ha dit...

una mirada molt positiva, així, com ha de ser. Felicitats!

Carme ha dit...

Bruixoleta, jo crec que si que sempre es pot treure alguna cosa positiva de les coses dolentes. Com tu dius això no vol dir pas que estigui bé que hagin passat, sinó que... ja que han passat, potser ens han fet més forts, o més savis, o més comprensius o amb una altra visió de la vida o potser simplement amb alguns recursos més que ens poden ajudar en un altre moment.

Crec que és una cosa que es va aprenent mica en mica. I evidentment com tote s les coses, potse r pot tenir alguna excepció. Jo de moment no l'he trobada, però he de reconèixer que la vida m'ha tracta t bé i no he tingut problemes excessivament greus.

Anna ha dit...

Bruixoleta, gràcies bonica, m'han emocionat molt les teves paraules. Tant sols una persona molt sensible pot dir coses com les que tu dius. Gràcies de veritat.

Comparteixo la teva opinió. Totes les coses per dolentes que siguin te les pots mirar negativament, o positivament. Si t'ho mires de manera positiva, al final en treuràs quelcom de positiu, o si més no, ho podràs superar d'una manera menys traumàtica.

Mira, ahir era 19 d'abril, feia 23 anys del accident de cotxe en el que va morir el meu pare, i en el mateix accident, varen morir dues persones més, i el meu marit, en va sortir practicament il·lés.

20 anys més tard, el mateix dia va entrar a la U.C.I. d'on no en va sortir més.

El fet de coincidir amb la data, sempre em va fer pensar, que malgrat perdre'l massa aviat i de ser massa jove, en realitat l'havia pogut gaudir 20 anys de més, ja que va ser com un miracle que se'n sortís d'aquell accident.

Aixís que ja veus que sempre tot es pot mirar de diverses maneres, la feina és de cadasqún de nosaltres, i també et dire no és gens fàcil.

Molts petonets i gràcies.

Núr ha dit...

Jo crec que sempre podem aprendre quelcom de qualsevol cosa que ens passi a nosaltres o els passi als altres. Només cal que en vulguem treure alguna cosa.
Com tu dius, potser algun cop no en traiem res, prò almenys hem fet l'esforç d'intentar aprendre'n, cosa que ja et fa veure les coses d'una altra manera, oi?

labruixoleta ha dit...

gràcies ESTRIP. Una abraçada positiva :-)


CARME: exacte, això és el que volia dir. // Què bé poder dir que la vida t'ha tractat bé i no has tingut problemes greus. Me n'alegro molt per tu. De totes formes, això només ho diria una persona positiva, i segur que tu ho ets!! :-))))

ANNA: m'han emocionat les teves paraules. De fet, en escriure aquest post, vaig pensar molt en tu, i en els posts que vas escriure el 29 i el 31 de març. Per això te l'he volgut dedicar. Em vaig treure el barret llavors, i ho torno a fer ara. Molt bé. Estic contenta d'haver-te trobat. Una abraçada ben forta!!!!!

NÚR: exacte, només intentar o tenir la intenció de buscar o aprendre algo positiu de qualsevol cosa ja t'ho fa veure d'una altra manera. Val la pena. Tu tb em sembles una persona positiva des del primer moment que vaig arribar al teu blog. Una abraçada! :-))))

labruixoleta ha dit...

(((ara tampoc cal pensar que SEMPRE s'ha de ser positiu. Hi ha moments per a tot. A vegades tb està bé deixar-se portar i arrossegar per la tristesa. I tots tenim moments negatius. Però a vegades ens ofusquem amb els problemes i llavors buscar quelcom positiu va de conya, i sempre trobes algo)))

Pere Vilanova ha dit...

i què hi ha d'errar sense brúixola i de grontxar-se en el temps? O sigui, de deixar-se portar per les emocions tot observant-les?

Estic d'acord amb tot el que dieu, s'ha d'aprendre de tot el que es pugui ;)


Una abraçada

Núr ha dit...

La veritat és que sí, bruixoleta, tot i que fa uns anys no era així. He trobat gent pel camí que m'ha ensenyat a ser positiva i, certament, vius la vida d'una altra manera.

Pel que fa al que diu en Pere, m'agrada moltíssim observar els meus sentiments i emocions. Tinc un punt racional que intenta esbudellar els sentiments per a conèixer-ne el més petit detall. M'agrada veure les sensacions físiques que em produeix tal i tal estat d'ànim.
Errar sense brúixola? Sí, prò sempre amb els peus a terra, que si me'n separo massa, m'entra el cangueli!!! ;)

Kamal ha dit...

Els moments tristos, negatius, grisos...hi son, però també cal pensar que si no hi fossin, llavors, els moments alegres, positius, de colors, no tindrien cap valor. Valorem la alegria en contraposició a la tristor.
A més, qui té tot el camí fet i no ha de fer cap esforç....ha de lluitar poc. Jo particularment prefereixo els qui lluiten , els que cauen i s'aixequen un cop darrera l'altre...etc...

Una abraçada

MoNaLiTzA ha dit...

Això ve a ser com allò del yin i el yang, suposo.
La Viquipèdia, en un paràgraf ho explica així "Aquestes dues forces són dinàmiques, atraient-se (quan són de natura oposada) i repelint-se (quan són de la mateixa natura) constantment"

Suposo que per això deu ser que tendim a treure punts positius de cada despropòsit.
I d'altra banda..., acostumem a buscar-li els tres peus al gat quan alguna cosa ens ha estat perfecta? Allò que es diu de trobar-li algún però

labruixoleta ha dit...

hola PERE, benvingut!! ... gronxtar-se, errar i deixar-se portar per les emocions tot observant-les és realment gratificant.

I si a més, n'aprenem algo, ja és genial!

Una abraçada

labruixoleta ha dit...

Hola núr! suposo que està bé trobar un equilibri entre deixar-se portar per les emocions i els sentiments, i a la vegada aprofitar la raó per aprendre coses de tot plegat.

Jo porto dintre la meva bruixoleta però no sempre marca el nord. Sovint dóna voltes com una boja, llavors aprofito que vaig perduda i em deixo portar una mica pel vent i començo a volar...

Sempre arriba un moment en què la brúixola es para i senyala un punt, llavors torno a posar els peus a terra i camino en aquella direcció.

Una abraçada :-))

labruixoleta ha dit...

KAMAL: tens raó, si no tinguéssim els moments negatius, tristos i foscos, no podriem valorar els bons, els alegres i els positius. Està bé tenir una mica de cada.

Realment, trobar obstacles, haver de lluitar, haver de fer un esforç per superar-los i seguir endavant ja vindria a ser aquesta part positiva que dic que tenen les coses dolentes. Sempre que te'n surts, ho fas reforçat.

Per cert: vaig anar a la marató de tai-txi!!! No m'hi vaig poder estar gaire i començava a ploure força, però va valer la pena!! :-))))

labruixoleta ha dit...

Hola Monalitza! aix, aquest ball de forces positives i negatives... ens té ben distrets!!!

Sí que és veritat que tendim a treure punts positius als despropòsits... i per "desgràcia" tb li busquem "sempre" els "peros" a les coses bones i perfectes...Està molt bé la observació.

Es veu que la nostra brúixola emocional tendeix fialment cal al terme mig. Pos ja està bé! Diuen que així estem més tranquils. Després de la tormenta (sigui positiva o negativa), la calma...

Una abraçada!!!! :-)))