7 d’abril de 2008

El riu del Temps

Tinc 33 anys. Si d’aquí uns 2.000 anys, algú em volgués conèixer... mmm... difícil... Encara podria deixar alguna coseta escrita... seria suficient...? Però i si no deixo res? ... I si avui, algú volgués saber qui sóc, a partir d’allò que altres diuen de mi?... Com es deia aquell joc que un li diu algo a l’orella a un altre i així en cadena fins que resulta que el missatge original, quan arriba a l’últim ja no té res a veure?

Ara vull intantar conèixer algú que va viure uns 33 anys, ara en fa uns 2.000 ...mmm... complicat... M’acosto a un riu. El riu del Temps. On l’aigua flueix sempre en un únic sentit, cap endavant. Jo estic en un punt del riu i vull anar fins un home que es troba molt endarrera... no serà fàcil... Em llenço a l’aigua. La corrent em porta, com sempre, endavant. Però faig un gran esforç i començo a nedar contra-corrent.

A mesura que avanço cap enrera, em trobo obstacles que vénen cap a mi arrossegats per la corrent. S’acosten tot de grups, vénen de lluny, la corrent fa temps que els arrossega: catòlics, protestants, ortodoxos, testimonis de jehovà, i molts altres. Són tants, vénen amb tanta força, se m’emporten. Parlen de l’home que vull conèixer. Tots diuen saber la veritat. Em costa esquivar-los. M’afafo a una roca i els deixo passar. Estic cansada. L’aigua és freda. Em costa seguir.

Segueixo en contra de la corrent. Es fa fosc. Sento veus, no hi puc veure, però escolto, imagino. Parlen de la dictadura, de l’esglèsia catòlica, de la repressió, dels càstigs. Començo a tenir por, ràbia, i és molt fosc. I encara més enllà, enmig de la negra nit, veig ombres, la Santa Inquisició. Tinc molta por. No vull seguir. Estic cansada i començo a pensar que no vull conèixer aquell home. No puc més.

Però comença a sortir el sol, ha passat el pitjor. I finalment, arribo als llibres més antics que parlen d’ell. Són del s.I dC. Els menys contaminats pel pas del Temps. Estic contenta. Emocionada. Surto de l’aigua. Espero a secar-me (no els vull fer malbé). I en un raconet, a l’ombra d’una olivera començo a llegir. És la informació més antiga que conec d’ell.

Deu fer un parell de mesos que llegeixo aquests 4 llibres. Com vaig dir, intentaré explicar quines conclusions trec de Jesucrist (ojo, que ho faig com a “home”. El tema de Jesucrist com a “fill de Déu”, és massa complicat per mi i, de moment, ho aparto). Potser m’agradarà, potser no.

I ara, és quan hauria de començar aquest post. Però com ja porto massa estona. Només diré que: m’AGRADA MOLTISSIM (em sorprenc a mi mateixa dient això, pq no m’ho pensava, però és així). Diria que no li trobo pegues. Això és difícil dir d’algú. Si més no, les pegues poden ser vençudes coneixent el context i l’època en què va viure, i tenint en compte que el conec a través de terceres persones.

El volia conèixer, i ara sento, amb certa tristesa que m’hauria agradat tant conèixe’l en persona...Tant... Però vaja...sempre em quedarà pensar que tinc la sensació d’haver-lo conegut. A través d’escrits, sí.

Perquè si no fós possible conèixer algú captant quelcom que transcendeix les paraules, ara tots els blogaires seriem uns autèntics desconeguts... i no és pas veritat!

18 comentaris:

skorbuto ha dit...

No vull desencisar-te, aquest és un camí que has de fer i no seré jo qui t'ho impedeixi, tanmateix vull dir-te que aquest camí ja le vaig recòrrer en un i en l'altre sentit.

Sí, hi han coses que potser es poden salvar, però quan descobreixes que no són quatre, sinó centenars, que la gran majoria van ser escrits molts anys desprès dels fets, i, sobretot, que alguns van ser metòdicament manipulats per un tal Pau...

Sense dubte et puc dir, fes el camí, i el dia que arribis on sóc jo no t'oblidis de passar a saludar-me.

labruixoleta ha dit...

Hola skorbuto! benvingut :-)

aix... conec tantíssima gent que ha fet aquest camí i n'estan desencisats...

en aquest post intentava explicar que miro de saltar-me la contaminació del temps i la manipulació de terceres persones.

I quan aconsegueixo escoltar "la meva veu interior", la intuició em diu que Jesucrist va ser una persona i un mestre espiritual que difícilment ningú em podrà "desmuntar".

Però evidentment, just començo, em queda molta feina per fer. No sé on ets tu (vull dir en quin punt del camí t'has aturat). Però vaja, sí que he trobat el teu blog. Ara hi vinc d'estar-hi una estona. M'hi aniré passant.

Una abraçada! :-))

Iruna ha dit...

bruixoleta...

tant si va existir com si no... tant si va ser una persona de carn i ossos com si està fet de lletres... encara que jesucrit fos un "personatge", fins i tot un personatge completament inventat, si a tu t'agrada...

molta gent mos pot agradar

molts llibres mos poden agradar

i com aquell somni que vas explicar... podem viure'ls amb emocions molt diverses

jo m'alegro que tu visques les teues lectures submergint-te als rius com ho fas, procurant "no fer malbé" tot el què et puguen aportar, contra-corrent o amb la cadència de l'aigua...

m'agradaria llegir l'últim post d'esta sèrie que vas dir que escriuries...

però faràs el què voldràs i el què podràs.

una abraçada i bessitos, bruixoleta

Gatot ha dit...

ara tens 33 anys, bruixoleta... si 4 (perquè 4?) "apòstols" -són gent sense post? [a-post]- decidissin recrear parts de la teva vida a partir d'algunes coneixences properes o llunyanes... o de frases escrites o suposadament dites per tu; recrear escenes "quotidianes": la curació miraculosa d'algú disposat a viure en mort per tornar-se un viu en vida!, per exemple...; recrear o descriure prodigis dels teus poders: "va aconseguir que algú a 25.000 kms de distància la sentís propera....";....

tot podria passar... si jo sabés escriure, només sabent com t'estima ta cosina, ja m'oferiria a tancar blogs i a fer-me apòstol teu.

Com podria dir que no si a ella la adoro?

Penso que hi ha missatges que són.

Vull dir... hi ha missatges que qualsevol ésser humà pot compartir. Tots els que tinguin a veure amb la bona fusta ("qualitat") que portem dins i la capacitat que tenim per transmetre-la i per rebre-la.

Potser els problemes venen amb el com. I amb el "què, no".

I aquí ja hi intervenen les estructures de "poder", o si ho vols dir d'una altra manera... amb qui té ganes d'organitzar i dominar (controlar) els ignorants:la plebs.

De jovenet vaig abraçar la figura de Jesucrist. En vaig fer apologia i modus de vida.

I segueixo pensant que, pel tipus o model de societat en el que hem viscut fins ara, probablement és el menys dolent (o un dels menys dolents) dels missatges socioculturals per a viure dignament en societat. En una societat tal com la coneixem nosaltres, avui en dia.

I estic parlant "només" del missatge del Crist. El del Nou Testament. [t'has parat a analitzar el títol?¿?¿?¿] :)

No vull entrar en la doctrina de l'església catòlica que després del Papa Pau sisè ha anat degenerant cap a postulats cada cop més allunyats de la realitat dels pobres i dels oprimits.

No m'allargo gaire més...

El crist, tal com el pinten, per mi un tiu genial! Ei.... que jo amb les melenes i amb les desgràcies que em passen podria fer dignament el paper a la passió, eh? :D

Si a tu t'agrada...no seré jo qui te'n digui res en contra. Segur que en coneixes uns quants més que farien bona colla amb ell.

Però de veritat, qui compta ets tu. I com tu vulguis interpretar el "paper" que pensis que és important per tu i per qui t'envolta.

Jo espero que ningú em recordi per ser una persona negativa, rància, aprofitada, lladre, cínica, malparida ni perniciosa.

Miro de ser coherent amb el que penso i, si puc, donar tant els altres com m'agradaria rebre. Religió? diem-n'hi energia?

petons i llepades acabades de recarregar energèticament a les 3:17!

Anònim ha dit...

Bruixoleta...

Com sempre. Penso que el més important ja ho has fet, ja ho estàs fent. Fer un esforç tant gran per conèixer un personatge així, tant controvertit. Anar contracorrent.

Treure les teves pròpies conclusions. Fer servir el pensament crític. Acceptar totes les opinions i pensaments, acollir-los, pensar-los, asumir-los o rebutjar-los.
És més del què molta gent fa o ha fet o farà mai.
I ara pots decidir lliurement.

Reconec que jo ja no ho puc fer. O almenys ara no. No podría perquè no sóc capaç ara com ara de deslligar el personatge de tota la resta. De la contaminació, del soroll, de les falses interpretacions, dels interessos, de la imposició i de la falta de pensament crític, del monopoli i de la manipulació.
I això no treu que segurament era un tio molt maco, de bona pasta i amb bones intencions, eh?


Gatot, què passaria si de fet ens proposem de ser-ne, d'apòstols de la Bruixoleta? A veure que en dirien d'aquí a 2000 anys de tu, Bruixoleta!
Segons com es miri... en aquest blog una mica ja ho som... perquè es un lloc de reflexió i de recerca personal, perquè dóna bones vibracions, perquè és un punt de trobada on sempre es transmet afecte i estimació i respecte per l'altre... i on sembla que treiem el bo de nosaltres una mica, no? o almenys ho busquem... i ho deixem per escrit... als nostres comentaris, als nostres "versícles"...
Tot i que jo sería més "a-post" que vosaltres encara... jeje... (Iruneta i Bruixoleta... no hi ha manera, no m'atreveixo... no tinc nassos de posar-m'hi en aquest món dels blogs encara... no sabria què dir, ni crec que el què pugués dir fes cap diferència...)

:***
(pd: si, aixó són tres petons, tres o els què tu vulguis)

M

MoNaLiTzA ha dit...

I jo em pregunto...: Quants de "Jesusos" han degut passar desapercebuts per l'història? Desapercebuts en tant en quant no s'ha fabulat sobre ells, com es va fer i es fa amb Jesús de Natzaret.
I quants d'ells corren al nostre costat en aquest Riu del Temps?

:)

Petonet, bruixoleta :-*

Kamal ha dit...

Hola Bruixeta!!
M'ha encantat la descripció que fas d'anar contra corrent, casi m'hi veia jo. Fa anys també anava per aquest riu...a l'inreves.
Bé, moltes de les coses que et diria ja te las ha dit En Gatot, en Skorbuto, l'Iruna...però potser n'hi ha una , la de la monalitza, que hi estic molt d'acord.
Penso en el "profetes" contemporanis d'en Jesús, en els santons que predicaven coses semblants i portaven una vida igual o millor (en el sentit humà i ascètic) que simplement van quedar en l'oblit per que l'esglesia va mirar cap un altre lloc. I penso en gent d'avui en dia, que se'n van a la India, al Nepal a l'Africa, gent que ho dona tot per una creença, per seguir la seva humanitat, gent que a lo millor conviu amb nosaltres a la nostra societat, però callen, gent que comparteix la mateixa energia que ens dona vida a nosaltres....Vull dir que Jesùs era un home fora de serie, si, però que no era l'únic, n'hi avia i n'hi ha molts, que allò que el diferencia d'altres es que l'església hi va posar la seva mirada en ell.
Se m'han escapat els dits escrivint
sorry!

Molts petons i molta energia!!

Kamal ha dit...

Sorry!
M'havia oblidat dir-te que el concert de Deshen Shak Dagsay a la casa del Tibet serà un taller-work de mantres. L'auditorium s'ha queixat de que en fan un d'ella i a 10 € la competència era massa forta...
El de sempre
Com que sé que hi volies anar, m'ha semblat la forma més ràpida de dir-to, doncs, si em trobés una relíquia teva d'ací 2000 anys, no se si trobaria el teu mail. ;-)))
Bé, aquest comentari esborra'l un cop llegit, no hi fa res aquí.

Petons!

Tocat del cargol ha dit...

Hola Bruixoleta! Passava per aquí a través d'altres blogs i m'he quedat encisat pel teu escrit. M'has recordat un llibre que vaig llegir fa molt poc que es titula 'evangelios para sanar' d'Alejandro jodorowsky. Jo que sempre he repudiat la religió per l'imposició que he rebut de petit per part dels meus pares i a l'escola, en el llibre em donava una visió que anava d'acord amb el que penso i sento, i això m'ha fet veure Jesús d'unaltre manera, sense les disfresses dels catòlics, sino com a home. Si no l'has llegit te'l recomano. Tens un blog molt profund i aniré donant cops d'ull de tant en tant, per tant me l'enllaço!
Salut!

barbollaire ha dit...

Bona nit, bruixoleta.
M'encanta aquest camí que estàs fent i com ho expliques.

Les coses serioses, importants, ja les han dit.

Jo no seria el teu apòstol (ni malgrat tot el que estimo a la xiqueta...). La diferencia bàsica seria que tu escrius i dius coses i les deixes escrites. Tothom podria arribar fins a tu i interpretar per ell mateix les teves paraules.
Amb un "spam" intel·ligent i uns banners, en quatre dies el teu "missatge" seria conegut arreu.
Aparentment Jesuscrist no va escriure res. No va deixar el seu "missatge" escrit. S'ha propagat de memòria i filtrat per un "romà" com va ser en Pau.

Jo també vaig ser molt creient i molt practicant, jove, revolucionari... Creia en una nova forma de veure i viure una "fe"... Però aleshores, un dia, mires al i voltant i veus... I al contrari de Pau o Tomàs... al veure deixes de creure...

Però, curiosament, quan mires en dins el trobes el missatge allà... com un somriure amic.

L'imatge del Crist que ens ha arribat, segurament té molt de marqueting, d'interessos de classe, de jerarquia... Però insisteixo, molt poderós va ser, perquè malgrat tot el trobes aquests llibres, on si el llegeixes amb els ulls de veure, els dels nens, per exemple, pots trobar més del que ens han deixat arribar...

Ara la nota (més) frívola. Quan acabis les teves lectures serioses, si tens ganes i curiositat, apropat als "Caballo de Troya" d'en J.J. Benitez.

Son uns "totxos" importants...

Jo en tinc la meva opinió al respecte, però permet que me la reservi, per si mai et vaga llegir-los... aleshores, si vols, creuarem impressions...

Com deia la Monalitza, és més que segur que estem envoltats "d'àngels", de persones bones...

M'he passat de línies i, segurament sols he dit bajanades

Gràcies per tot els que ens fas reflexionar, nina...

Petonets dolços ;¬)**

estrip ha dit...

sempre va bé fer amics, quan el coneguis si et cau bé ja ens ho explicaràs. Segur que era un tipus curiós.

salut!

Núr ha dit...

Només et dic una cosa: compte amb la traducció que llegeixes! I si no llegeixes la Bíblia, sinó algun altre llibre que en parla, compte quina obra han agafat com a referència. Ja sabem que a vegades els traductors fan una traducció més bona o menys fidel i poden canviar el text per conviccions pròpies (ara m'estic tirant pedres sobre la meva teulada...).
Només per comentar-te'n un exemple. En la llengua original del Nou Testament (ara no recordo si és l'arameu... perquè la van acabar en grec, no?), la paraula per denominar la verge Maria tenia dos significats: el que nosaltres entenem per verge com a noia que no ha mantingut relacions sexuals, prò també volia dir noia com a dona jove, sense especificar res més. Per què el traductor va triar anomenar-la verge?
Algun dia m'agradaria llegir la versió d'Erasme de Rotterdam, a veure què va traduir ell.
Molts ànims en la teva lectura i comprensió de tot plegat. I espero les conclusions amb moltes moltes ganes!

Montserrat ha dit...

Una pregunta: saps que hi ha al final del riu???

labruixoleta ha dit...

IRUNA... sí... molta gent, molts llibres, molts somnis mos poden agradar. A mi m'ha agradat aquest últim que he llegit (protagonista inclós) I molt! A tu tb t'estimo molt! (... i pel que veig per aquí, no sóc la única ;-))


GATOT: a mi em sembles un tio coherent. Crec que ets dels que tenen "bona fusta interior" i la saps transmetre i compartir. No m'havia fixat mai en el significat del títol! jajaja! bona observació! :-)))

M.: estic segura que el dia que en tinguis ganes separaràs perfèctament la persona, de tota la resta. Ets una persona amb un pensament crític i sensat enorme... Per això mai et faries apòstola de ningú i menys de mi! jajaja! I si t'animes a fer un blog, jo seré en lectora incondicinal, ja ho saps :-***

MONALITZA: gran observació. Vés a saber que potser tots podem ser un "Jesús" ... no sé... Segur que el món n'està plè! :-*


KAMAL: jo diria que les autoritats jueves es fan fixar en ell, sí, però com estava "revolucionant" la Llei, van decidir que, millor, matar-lo. I l'Esglèsia (si entenem per Esglèsia, els cristians), no es va fixar en ell... es va crear a partir d'ell. Suposo que aquí està part del mèrit (crear "escola").

Vaig anar ahir al concert: GENIAL!!!! GRÀCIES!!!!:-))))))))))):-***


TOCAT DEL CARGOL: gràcies per la recomanació. Feia temps que tenia ganes de llegir algo d'en Jodorowsky, i pots estar segur que triaré el que tu em dius. M'agradarà veure't per aquí! :-) (jo ara vinc a donar un cop d'ull a casa teva...)


BARBOLLAIRE: sí que passa sovint que "quan mires, deixes de creure", però com tu dius quan mires "més endins, amb ulls de nen... trobes un somriure amic". Molt bonic com ho expliques... ets un poeta...està clar :-))
"Caballo de Troya" m'atreu però mai m'he decidit, a més n'hi ha tants...quanta feina! Però si em decideixo, serà un plaer intercanviar informació. :-))

ESTRIP: sí, un tipus d'allò més curiós. I ja et dic ara que sí, em cau de conya! Salut :-)

NÚR: gràcies per l'advertència. Sí que és important una bona traducció. Llegeixo la Bíblia. L'antiga versió grega és la que passà a ser la Bíblia cristiana. De fet, la paraula "Bíblia" prové de la llengua grega i significa "llibres". Pq no deixa de ser un conjunt de llibres agrupats. Una abraçada!! :-)))


MONTSERRAT...al final del riu............. LA CASCADA????? jajaja! ;-)

Iruna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montserrat ha dit...

riu riu..... jajajaj gaudeix del paisatge que t'envolta, malgrat que lluitis contra la corrent.... al final hi ha la cascada.......
;-)

Anna ha dit...

Que és el que la mà de l'home no fa malbé? Tot el que toquem ho malbaratem, al menys és el que jo penso. És per això que jo crec molt en el missatge de Jesucrist, al menys si ens basem en el seu primer i més important manament que és : "Estimeu-vos els uns als altres com a vosaltres mateixos" si tots visquéssim amb aquesta directriu, ¡Que diferent seria el món! No trobeu? Però la religió, l'estructura eclesiàstica..... tot allò que a tocat l'home.... ¡Quin desastre! ¡Que lluny està del que ens deia Jesucrist!

És per això que jo em sento tant decepcionada, jo soc molt creient, però per mi és impossible ser practicant, ja que no em crec res del que em diuen, ho han tergiversat tot. No son en absolut el que Ell pretenia que fossin, i no admeten les crítiques, els canvis....

A mi també m’agrada Jesucrist, i m’ha acompanyat sempre i em fa sentir bé. Així que tu mateixa Bruixoleta.
Petonets i felicitats, has fet una bona feina.

labruixoleta ha dit...

Hola Anna, em fa il.lusió veure't per aquí!

El Barbollaire, em va dir, en més d'un comentari que la Bíblia és un llibre poderós. Jo tb ho crec. I sovint és el poder allò que pot fer que una persona sigui meravellosa o ... tot el contrari! Tot és qüestió de saber-lo controlar (difícil) i en tot cas... resar pq segons què no caigui en mans de segons qui... :-)))
Un petó!!!