... en silenci, puc escoltar el so de la pluja...
... en silenci, el so de l'aigua. I voldria nedar...
... tanco els ulls i potser sento, en silenci, el so del mar...
I m'endinso en unes imatges que omplen buits. Que em porten records. D'una platja que m'agrada. Una platja on camines i camines i l'aigua no et cobreix. Però t'envolta.
Canvis, moviments, aigua. I em deixo portar i intento no pensar...
14 comentaris:
un lloc per enamorar-se de la natura,
un lloc per el silenci.
El vídeo em semblava un dels teus somnis.
Un article així només pot ser teu... d'algú amb una gran vida interior, que reflexiona, que busca...
Estic d'acord amb l'Estrip :-)
Abraçades!!!
Ja veig que tots ens en recordem del teu somni!
Abraçades.
m'ha semblat veure la elevanda... potser m'he confós...
però he flipat mandarines veient els tres gats a les dunes, entre humans deixant-se bellugar entre onades d'arena (en l'altre vídeo, crec que del mateix autor...)
quin regalet, bruixoleta!
gràcies, bonica!
Ostres, et poses tan mística que em costa entendre-ho. Aquestes coses somnies? Perquè si és una introspecció, crec que només pots acabar d'entendre-la tu.
M'ha agradat l'escrit, i molt, com la foto del nen... després, pensant que estàs massa trista, obro el youtube i m'agrada, em quedo sense moure'm ni dir una sola paraula deixant-me portar per les paraules i les imatges... Encara sents el soroll de la pluja? sents el mar? nota la calma del poder de l'aigua dolça o salada :)
És possible que l'aigua en atregui tant i, en general, ens doni aquesta sensació de pau, per que ens recorda els nou mesos que vivim submergits als dins de la mare?
un escrit bellament preciós, nina
Petoent dolç :¬)*
L'aigua sempre porta somnis dolços, relaxats, suggerents, l'aigua ens recorda a cada moment que som ella i som juntes vida. Preciós!
ESTRIP: escoltant el silenci, a la natura i deixant-me portar pel mar. És que era un dels meus somnis :-)
ASSUMPTA: d'algú amb una gran vida interior, que reflexiona i que busca... doncs estic segura que tb hauria pogut ser un article teu. Petonets!
CARME: ara només cal fer-lo realitat... Una abraçada!
GATOT: era l'elevanda! xulo tb el vídeo dels gats a les dunes. Presents, que ens fa la vida (i el youtube ;-)) Gràcies a tu per venir fins aquí :-)
XEXU: no, no estava mística, només escoltava el so de l'aigua... Tampoc calia entendre, però en qualsevol cas, sempre que tinguis dubtes... pots preguntar! :-p i si jo ho sé, et contesto. Una abraçada!
CESC: jo buscava fotos de l'autor (Gregory Colbert) i al final vaig buscar vídeos, aquest, és molt bonic, noto la calma de l'aigua, de la pluja i del mar cada cop que el miro, jo tb em quedo atrapada i em deixo portar :-)
BARBOLLAIRE: poder reviure els nou mesos en què vam viure submergits dins l'aigua, dins un cos... potser per això ens agradi l'aigua i ens relaxi, tens raó. Gràcies per portar sempre paraules boniques :-)
ZEL: ostres, barrejo el que diu el Barbollaire, amb aquesta barreja de ser nosaltres aigua i vida, i la sensació és molt relaxant i suggerent, sí. Petonets!
com és que en saps tant de fer-nos viatjar només en el temps de llegir el teu post?
Sempre jugant amb els elements de la terra barrejats amb el sentit de viure. Xapó!!
Hola Bruixoleta,
L'aigua és vida. Amb aixó que tú has dit, per cert, impresionant, dónes de paraula a les sensacions vitals.
M'encanta la remor del mar, sempre penso que el paradís era en un lloc on hi havia platja.
Una forta abraçada
HORABAIXA: el paradís ÉS un lloc on hi ha platja! segur!
És bonic el que dius.
Una abraçada :-))
M'ha recordat el post de la teva platja... I m'has fet pensar en la meva... ;)
És bonic el vídeo eh?, és que és molt semblant a la meva platja. I si t'ha fet recordar la teva... ja estic contenta :-))
Publica un comentari a l'entrada