Quan vaig decidir tornar cap aquí, la idea era deixar que parléssin els llibres, com feia abans.
El dia que li vaig dir a l'Elevanda que me'n tornava a la casa on ens haviem conegut, així d'entrada, va tenir un disgust molt gran. No li feia gens de gràcia, i em deia que si ella no sap pràcticament ni llegir ni escriure, què faria allí.
Com m'agrada que estigui amb mi, li vaig assegurar que li ensenyaria a llegir, i que mentre no ens sabés més, li llegiria els llibres en veu alta.
Ens costa posar-nos-hi, perquè ella no en té moltes ganes, i jo fa dos o tres mesos que no llegeixo. Però l'altre dia ens hi vam posar. Vaig agafar "Autobiografía de un yogui", i li vaig començar a llegir.
De sobte, vaig sentir que repetia al mateix temps que jo, les meves paraules. Com podia ser? Ella no el veia pas el llibre i no podia ser que el conegués. La vaig mirar sorpresa i interrogant.
"és que Bruixoleta, aquesta frase de la introducció, perquè no hem avançat gaire, me l'has repetit 5 ó 6 cops. Me la sé de memòria. La llegeixes i pares per explicar-me algo. La llegeixes i pares per canviar de posició. La llegeixes i et quedes en silenci. I la tornes a llegir i llegir... Escolta, per què no fem una altra cosa?. Anem a passejar?"
Sí, tens raó. Fem una altra cosa.
I els llibres, segueixen en silenci.
17 comentaris:
Crec que la veu dels llibres parla en silenci i t'aporta silencis esperats, records a l'elevanda :)
Ja que jo t'he explicat allò de la planta suïcida a l'altre post, com que sóc novell per aquí (però molt aplicat, eh?), em podries explicar qui és l'Elevanda...? Com veus, jo no em tallo ni un pèl a preguntar, i és que la confiança (que no tenim), fa fàstic. Bé, em contestes si pots, o si vols, eh, que per preguntar no serà. Fixa't que jo encara espero una pregunta de castells... me la pots fer aquí si vols. Tornaré demà.
Ostres... tu ets... no sé... ets... especial, eh?
Jo vull un dia, veure contes plens de tendresa i sensibilitat on els infants puguin aprendre coses bones, coses importants, coses que valen la pena, on parleu l'Elevanda i tu.
Caram, amb les presses m'he descuidat de dir que a veure què fem que no llegim! Això no pot ser. Al proper passeig, el llibre sota el braç, i en algun parc bonic, ja recordes com es fa, oi?
No sé, a vegades hi ha frases tant boniques que està bé repetir-les, però pobra Elevanda, potser pensarà que llegir és un rotllo i tampoc és això. Crec que heu fet bé d'anar a passejar. Segur després has llegit més concentrada, no? Un conte bonic, bruixoleta.
CESC: què bonic això que dius. Li donaré records de part teva, estarà molt contenta :-)
XEXU: espero no haver-ho oblidat, pq mira que ara fa temps. Sort que vaig llegint blogs i no perdo la pràctica. Pel que fa al passeig amb el llibre, és arriscat, pq el llibre que vull començar deu tenir més de 500 pàgines, i em veig passejant-lo a ell, i cansant-se'm el braç a mi... però potser ho provo.
Pel que fa a l'Elevanda... un dia del mes de juny, vaig fer una festa d'estiu (si ho vols buscar està en un post)i una amiga que es diu Myt, va venir amb una elefanta pq es quedés a viure amb mi. l'Elevanda és aquesta elefanta. Des d'aquell dia, viatjo pel ciber-espai amb ella. a l'estiu tenia un blog i en vaig parlar més d'un cop. Però aquell era un blog on duia roba d'estiu, i ara que ja comença a fer fred, la roba està guardada. De totes formes, ara ja saps qui és l'Elevanda, i segur que n'aniràs sentint a parlar.
Ja veus, hi ha qui té gats que parlen, hi ha qui té elefants. És tot un món curiós aquest dels blocs!
Vinga, fins demà!
ASSUMPTA: mmm... un llibre per a infants on parlem l'Elevanda i jo... no sé.... pobres nens.... llegir una bruixoleta que no marca el nord.... té els seus riscos! De moment, tinc sort que em llegeixis tu, pq sempre m'animes molt!!!
Una abraçada ben forta :-)****
CARME: diria que l'Elevanda estava avorridíssima. Millor passejar sí. El problema és que després.... tampoc vaig llegir...:-(((
Gràcies :-)
A vegades, si et quedes saturat, més val fer una altra cosa i després tornar-hi no?
I tranquila que segur que l'Elevanda acaba aprenent a llegir, amb aquests posts tant xulos que ens escrius, no se'ls pot perdre i amb la mestra que té tampoc.
Bruixoleta... ja m'ha caigut un altre meme... ejem... tens feina al meu blog :-)))
Smuaaaaaaaaaac
Hola, quizá todo es parte de un proceso. Hay momentos para todo. A vece pasamos un tiempo leyendo libros que nos gustan, que nos aportan algo, que se hacen parte de nuestra vida... y en otros momentos se nos caen de las manos y ni con el mejor de los libros logramos conectar... bueno, eso también está bien, es otra fase, apendemos paseando, dejando que las cosas reposen en nuestro interior...
Besos.
Pobreta Elevanda! Si no tens ganes de llegir, com n'hi ensenyaràs, a ella? Si ella veu que tu no en gaudeixes, ella no ho voldrà provar! Comença a agafar els llibres per a donar-li exemple i les ganes vindran soles; és la màgia de la lectura!
Tot i això... Vols dir que és gaire sensat començar per un llibre així? Potser si comences amb contes il·lustrats...? :D
(ara em poso al dia amb tots els posts nocturns que no he llegit aquests dies!!)
Petonets, buniketa!
INSTINTS: tens tota la raó del món. A veure si un dia d'aquests en torno a tenir ganes. El que passa és que aquest blog el vaig començar a fer precísament pq hi havia un munt de llibres que em fascinaven, i el blog era com una motivació per profunditzar en la lectura. I quan vaig tornar cap aquí, la idea era que el blog em motivaria a tornar a llegir. Però ja veig que no és el blog qui em fa a mi, sóc jo qui fa el blog. I ara com ara, no hi ha ganes.
A veure si l'Elevanda n'apren, i me'ls llegeix ella a mi els llibres! ;-)
Una abraçada!
ASSUMPTA: vaja! doncs ara vinc cap al teu blog a mirar el meme, i aquesta nit el faig, que ara no crec que tingui temps! Mira, què bé, ja tinc distracció per a la nit. Fins ara!
RAQUEL: sí, todo son procesos y fases, tienes razón. Y puede que el año pasado fuera el año de leer, y este el año de interiorizar lo leído y dejarlo reposar. O mejor todavía, de practicar... En lugar de leer "Autobiografía de un yogui", puede que me apunte a yoga... tb sería interesante.
Besos! :-)***
NÚR: és veritat, si no hi ha motivació, difícil transmetre-la... I també és una bona idea provar de canviar el tipus de llibre. Mira, aquest any, potser em passo a la novel.la, o als contes. És una bona opció, i a veure si sorgeix la màgia!
Ja he vist que t'has posat el dia. És que jo començo pel final...
Una abraçada!!
Gràcies per l'explicació. Jo la roba d'estiu la veia per allà als comentaris i em preguntava qui era, fins que vaig interpretar que era la bruixoleta. Però què havia de fer, si no coneixia ni tant sols a aquesta segona.
Records, doncs, per l'Elevanda, i pensa què hi ha de més maco que fer exercici carregant un totxo de llibre amunt i avall?
en canvi ho compenses escrivint posts fantàstics.
XEXU: ara ja saps qui és la roba d'estiu, la bruixoleta i de passada, l'Elevanda... Tres en una .Què hi ha de més maco que fer exercici carregant un llibre amunt i avall?... així plantejat, ara em sortiria dir que carregar-ne dos ;-). Li donaré records a l'Elevanda de part teva :-)
ESTRIP: em sembla que ja no tornaré a llegir, si ha de quedar compensat amb un comentari com el que has fet :-)))
Hola Bruixoleta,
Quantes vegades s'encalla el primer pàrraf ?
Aixó de llegir, a vegades costa.....
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada