Tinc dos amics, molt estimats, que m’agraden molt. Són dos “esperits lliures”, i això m’encanta.
Ell, va trobar l’amor de la seva vida quan era petit : la música. L’estima amb l’ànima, ell i la música són el mateix. Fa un parell de dies em va telefonar. Per despedir-se. I com que el conec molt, vaig notar que era una despedida especial. Se’n va cap a l’oest dels Estats Units, a una fira de música, però jo sé que si troba algo que li agradi prou, s’hi quedarà. És un “esperit lliure”.
Ella és aventurera també de cor, ho porta tan endins que pràcticament ni se n’adona. També marxa d’aquí uns dies cap al centre d’Amèrica. Se’n va a un poblet que està al costat d’un riu on hi ha cocodrils. Sola. Viurà en una casa que a estones no té llum, ni aigua. Viurà amb indígenes, els wichís. Tota una aventura. Però l’aventura més gran l’espera quan torni: es casa!
I jo aquí estic, a Barcelona. Amb tot allò que em lliga: el meu home, la meva família, els meus amics. I la feina, cada dia la feina: hi entro pel matí, a vegades dino allí, i surto sovint a les nou de la nit...
I precísament tot això: el meu amor, la gent que estimo, la gent amb qui ric, amb qui ploro, amb qui camino. I la meva feina ! el meu somni, una il.lusió de fa tants anys.
Tot això és el que em fa sentir lliure. I potser un dia tinc un fill que em té esclavitzada i lligada de mans i peus... llavors la llibertat serà total!!
Perquè això és el que importa: la llibertat. LA LLIBERTAT D’ESPERIT.
9 comentaris:
bruxioleta.........!
quina manera més bonica de valorar la "llibertat"
"d'esperit"? bueeenooo... si et fa il·lusió dir-ho així... :)
una abraçada
bruixoleta volia dir... :)
Quan llegeixo aquestes coses penso que jo no tinc cap esperit aventurer. Em considero un espèrit lliure, això si. malgrat estar "lligada" a una feina, a una família, a una parella i a una filla em sento lliure, a la meva manera.
Una abraçada.
CioCioSan
Va bé la Guia de la batidora??? ;-)
hola iruna!! sempre és bonica la llibertat i l'important és sentir-la dintre. Tu sempre has estat un "esprit lliure" :-))
Bessitos!!
Hola CioCioSan!, a vegades l'esperit aventurer no és només marxar a l'altra punta del món o tirar-se en paracaigudes. Sovint les aventures més grans les tenim a la vida quotidiana. Segur que tens un esperit més aventurer del que et penses.
La guia de "Bebidas sanas y vitaminadas" està de conya!!! t'explica totes les propietats de cada batut, és fantàstic!! gràcies!! :-)))
Bonic, profund, real.
Sería fantàstic si tothom pogués sentir-ho de manera semblant i puguessim disfrutar de la vida sense pensar en el què no tenim.
Sentir aquesta llibertat. Aquesta serenor.
Perquè el què tenim, en molts casos, ho hem triat. I si és així serà per algún motiu,no?
No sé... intento aferrar-me a les coses bones i boniques, tangibles i intangibles que tinc i que he volgut i triat tenir. Malgrat tot.
M
PD: ja em perdonaràs peró he tingut un cap de setmana una mica tonto... o molt... i no sé si el què dic té gaire sentit...
per dir-te que ahir a les 11 de la nit estava fent croquetes... (que m'han quedat molt bones,eh?)
bruixoleta, m'agrada molt això que dius que si tens un fill, estaràs tan lligada que et sentiràs molt lliure
m'has fet emocionar! aquest pensament és preciós!!!!!!!
aonima coneguda
Aquesta si que és una manera de saber viure amb llibertat. S'ha de ser conseqüent amb els propis actes. Tenim la llibertat d'escollir i això és el que fem durant tota la nostra vida. (O el que hauríem de fer) Quan és així, la llibertat existeix en la nostra mesura.
La llibertat d'esperit és infinita. I mai, mai, no em d'oblidar els nostres somnis.
M’agrada’t el teu espai, una abraçada,
Anna
Bruixoleta, et superes a tu mateixa dia rera dia.
Quina veritat més gran..la llibertat d'esperit. Tens raó, la llibertat la pots dur dins teu, no cal anar lluny, i no te la pot treure res ni ningú.
una abraçada per a un esperit lliure
M: tot el que dius té molt de sentit, i com sempre: és molt bonic!! Aferrar-se a les coses bones i boniques és genial, perquè vol dir que les tenim.
(Ep! fer croquetes no és cap tonteria! me les has de deixar provar que segur que les fas boníssimes ;-p )
Anònima coneguda: és que suposo que tenir un fill deu ser la barreja més gran d'estar lligat i ser lliure a la vegada, i la barreja de molts altres sentiments ... espero saber-ho algun dia... Bessitos!!
Hola Annanti! gràcies per venir fins aquí :-))). Malgrat tot el que ens passi a la vida, o haguem triat o no, l'amor i la llibertat d'esperit, com diu en Kamal, no ens els pot robar res ni ningú.
I com dius tu: sempre hem de recordar els nostres somnis :-)
Una abraçada ben forta!!
Hola Kamal!: ja ho dius tu, la llibertat d'esperit sempre està dins nostre, ni tan sols nosaltres la podem perdre... en tot cas, només oblidar-la, però sempre acaba apareixent. Com diu l'Annanti : és important somiar!
Una abraçada per a un altre esperit lliure :-))
Publica un comentari a l'entrada