29 de gener de 2008

EL VIAJE A ORIENTE


"El viaje a Oriente", de Hermann Hesse (Ed.Oniro), és un llibre que es llegeix en mitja tarda, però val la pena dedicar-li més temps rellegint i profunditzant en allò que diu, per entendre'l millor.


"Com en tots els viatges iniciatics, en El viatge a Orient, el que compta no és la meta esquiva i imprecisa, sinó el recorregut en sí mateix. El procés que porta cap al descobriment d'una nova realitat, que passa per la mort simbòlica i el renaixement espiritual". (fragment copiat de la contraportada)



Jo diria que el llibre descriu, bàsicament, el moment en què, durant el recorregut d'un viatge espiritual apareixen les pors, el sentiment d'anar perdut, desorientat. Les ganes d'explicar el viatge, la inseguretat en descobrir que no és fàcil que algú ho entengui. El punt en què tot això t'atura i comences a dubtar tant de tot que ja no estas segur de res.


¿Cómo relatar la historia de este viaje único? ¿cómo, de qué forma, por medio de qué arte me será posible a mí explicar la historia de nuestro viaje a Oriente? No lo sé. Ya este primer intento, este comienzo emprendido con las mejores intenciones del mundo, me conduce hacia lo incomprensible e inexpresable. Detrás de esta voluntad inquebrantable de narrar nuestra historia, se alza una duda mortal. Esta duda no sólo me hace la pregunta: “es explicable tu historia?”. También me interroga de este modo: “¿pudo ser vivida?”. Pg.51-54


5 comentaris:

Kamal ha dit...

Quina canya!....portes una velocitat de creuer que deu n'hi do.
Molt bé la ressenya del llibre de'n H.H. Ara bé, després de llegir les teves paraules (i les seves) només em pregunto una cosa: Com és que no l'he llegit encara aquest llibre?
Es que em sento molt identificat amb tot el que dius d'ell. Llàstima , ara mateix vinc del Fnac. Ummm..la propera. I gràcies per fer-nos saber que diu en H.H.

una abraçada

labruixoleta ha dit...

jajaja, sí, vaig a tota pastilla!!... la curiositat em fa córrer, i aquest és un dels meus defectes, l'anar massa depressa, pq sovint vaig corrents i a mig camí ja estic cansada i no puc més. És un tema que hauria de treballar.
Val la pena el llibre, total és molt curtet, per això dic que està bé rellegir-lo per aprofundir més, pq no costa gaire (a mi em va agradar més quan vaig fer-ne una segona lectura).
Tb d'en H.H. és "Siddhartha", boníssim, t'agradaria molt si és que no l'has llegit ja.
Una abraçada!

Kamal ha dit...

Si, el Siddhartha si, però en canvi aquest del Viatge a Orient se m'havia passat pel alt. Cosa que solucionaré en 4 dies.
I si vas ràpida o lenta es igual, gaudeix del ritme que t'agradi més, total no anem enlloc, només es tracta de gaudir de les coses que ens anem trobant, oi?

una abraçada

Anònim ha dit...

En el fons és una bonica alegoria de la vida, penso. L'important no és on vas, perquè tots (un dia o un altre) arribarem al mateix punt. L'important és el camí que fas per arribar-hi. I aprens a mida que camines. Aprens a decidir cap on anar, quina direcció prefereixes, quins companys de camí t'acompanyen, quins refugis t'han anat millor per protegir-te de la pluja i el vent i el fred... Requereix temps i és difícil, i tal i com dius tu bruixoleta de vegades et canses si vols correr massa, però és bonic.

És interessant H.H., aventurer sempre parlant del viatge, més que del destí.

Molt xulo. Com sempre.
Gràcies bruixoleta.

M

labruixoleta ha dit...

Kamal:
M.:
Sí, l'important és el camí, el viatge. Disfrutar-lo, compartir-lo.
Però com explica en H.H. en aquest llibre, tb hi ha moments en què estas perdut, desorientat, que tot és boira al teu voltant, que tot és fosc. Que dubtes, tens pors, inseguretats. Tot això forma part del camí, i aquests moments tb t'ensenyen coses que potser no veus fins que ha passat un temps. Però finalment en surts renovat i reforçat.

Una abraçada ben fota!