Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950), mestre espiritual, iogui, filòsof, poeta i polític, va formular una teoria de l’evolució de la societat i les nacions, que m’ha agradat molt, perquè ho fa des del punt de vista del creixement espiritual. I tot el que diu de les grans nacions es pot aplicar a un nivell individual. Parlaré de les dos últimes etapes que proposa en el desenvolupament social, que són amb les que jo, més m’identifico:
La penúltima etapa que descriu, es caracteritza pel rebuig a una religió que s’ha convertit en instrument de control ètic, moral i social, on els rituals són cerimònies buides en les que el simbolisme místic ha perdut el seu significat. Hi ha una revolta de la Raó en contra d’una religió dogmàtica que ha perdut la seva veritat. S’adopta un enfoc extern i mecanicista dels problemes.
La última etapa, és una mirada a l’interior. Més subjectiva i espiritual, es basa en el desenvolupament de l’auto-consciència. La llei està dins nostre. Destaca la idea de l’”ànima”, en aquest cas, de l’”ànima de grup”.
Sri Aurobindo parla d’Alemanya (d’abans de les guerres), com la nació que estava més preparada per fer el pas d’una etapa a l’altra. Era una nació espiritualment molt poderosa gràcies als seus filòsofs (Kant, Hegel, Nietzsche), el seu gran pensador i poeta Goethe, els seus músics Wagner, Beethoven. Així com altres intel.lectuals, educadors, científics. Unida al poder de la gran capacitat de treball del seu poble.
Tots els poders es trobaven en mans d’aquesta nació. Què va passar però amb l’Alemanya? Quin va ser el seu gran error que la va portar a la guerra i el nacisme? La resposta que dóna Sri Aurobindo és, que va confondre el seu ego ( que tendeix a la possessió i el domini) amb la seva ànima. Alemanya va dir “jo sóc la meva vitalitat i el meu cos”( força i territori) , i no hi pot haver error més gran per a un home o per a una nació. L’ànima d’una persona o una nació és més que això. És més gran que els seus instruments.
Explica Sri Aurobindo que durant la recerca yóguico-espiritual cal tenir presents dos grans veritats:
1- L’ego no és l’ànima
2-Cada individu (y nació) no existeix com un àtom aïllat, sinó en essencial interdependència i solidaritat amb tot.
La informació i algunes frases del post estan copiades del llibre "Las enseñanzas de Sri Aurobindo", de Vicente Merlo (Ed.Kairós), capítol "Historia, sociedad y política".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada