17 de gener de 2008

M. DELS JERÓNIMOS


Aquest estiu vam anar a Lisboa. Va ser un viatge plè d'encant que mai oblidaré.

És una ciutat molt bonica, amb un toc decadent que li dóna personalitat, romàntica, tranquil.la, senzilla... Allí el temps passa més a poc a poc. Les teulades color terra, l'aigua, el vent de l'atlàntic... I el menjar! boníssim, abundant i molt bé de preu!

Tot i que està plè de llocs preciosos per on passejar i perdre's, tant a la ciutat com als voltants ( el poble de Sintra és imprescindible), avui vull destacar el Monestir dels Jerónimos. Ens hi vam estar molta estona, voltant-lo, descansant, sentint-lo, disfrutant de la immensitat, l'espiritualitat, la calma...




Ja sabeu, m'agraden els monestirs. Per la profunditat... perquè pots sentir el teu interior, i a la vegada notar que ets a l'interior d'un lloc especial.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi aquesta decadència no em va agradar massa, la veritat. los Jerónimos si que els vaig gaudir i sobretot Sintra. La ciutat em va deprimir bastant, tenia ganes de marxar.
CioCioSan

labruixoleta ha dit...

A mi la decadència de Lisboa no em va agradar gens el primer cop que hi vaig anar. Ho trobava tot brut, vell, descuidat... esperava una altra cosa. Però el segon cop, ja sabia com és la ciutat, i ho vaig disfrutar tot molt, la vaig trobar encantadora i d'estar-hi molt a gust. Segur que hi torno algun cop.

Anònim ha dit...

a mí també em va agradar molt el Monasterio de los Jerónimos. També em va fer sentir aquesta cosa especial que suposo que té un contingut espiritual, perque aquest sentiment només me'l fan sentir coses o moments d' espiritualitat

com sempre, em venen les preguntes,

si no cregués mínimament en l'espiritualitat, no sentiria el mateix?
anónima coneguda

labruixoleta ha dit...

Anònima coneguda: de fet l'espiritualitat no és més que l'interès en el nostre interior, tot és qüestió del nom que li vulguis posar.
Els monestirs són espais normalment molt bonics i tranquils, silenciosos, i és fàcil que ens apropin al nostre interior.
De totes formes els mateixos sentiments es poden sentir a molts altres llocs, depen de cada ú.
I les persones a qui no els agradin els monestirs, segur que no senten el mateix que tu i que jo.
Tot depen més de l'interior de cada ú, que del món exterior, no?
Muac!