Estic llegint un llibre sobre la vida i ensenyaments de Sri Aurobindo (Índia, 1872-1950), mestre espiritual i iogui, que proposà un mètode de ioga: el “Ioga Integral”, el qual presenta certes novetats comparades amb el ioga tradicional.
Proposa un canvi vital i existencial que persegueix, no el guany individual ni l’escapar del món cap al cel o el Nirvana, sinó el “bé de-la-Terra-aquí”.
Un altre tret característic d’aquest mètode és que no actúa segons un sistema fixe i una seqüència establerta (com els mètodes especialitzats de ioga), sinó que proposa una forma lliure: “cada ésser humà en aquest camí, té el seu propi mètode de ioga”.
Nombra quatre instruments de gran ajuda en el ioga:
-el coneixement. “El lotus del coneixement etern és una flor tancada dins nostre que s’obre gradualment o ràpidament, pètal a pètal, a través de successives realitzacions”.
-una acció pacient i persistent, així com aspiració i esforç personal.
-la suggerència directa, l’exemple i la influència d’un Mestre (gurú). Ja que “el Mestre interior no exclou la possibilitat del Mestre exterior, que té una forma peculiar d’influir positívament en el deixeble”.
-La instrumentalitat del Temps: en totes les coses hi ha un ritme propi: “l’actitud ideal envers el temps és d’infinita paciència”.
-el coneixement. “El lotus del coneixement etern és una flor tancada dins nostre que s’obre gradualment o ràpidament, pètal a pètal, a través de successives realitzacions”.
-una acció pacient i persistent, així com aspiració i esforç personal.
-la suggerència directa, l’exemple i la influència d’un Mestre (gurú). Ja que “el Mestre interior no exclou la possibilitat del Mestre exterior, que té una forma peculiar d’influir positívament en el deixeble”.
-La instrumentalitat del Temps: en totes les coses hi ha un ritme propi: “l’actitud ideal envers el temps és d’infinita paciència”.
Pel que fa al Tantra afirma: “capta la gran veritat universal: que hi ha dos pols de l’ésser, la unitat essencial dels quals és el secret de l’existència”. I al contrari que els iogues més tradicionals, ell n’aplaudeix la “importància donada a la recreació joiosa de l’existència”.
(La informació d'aquest post, així com l'ús de frases copiades textualmet però traduïdes al català, l'he tret del llibre "Las esneñanzas de Sri Aurobindo", de Vicente Merlo, Ed. Kairós.)
M'agrada aquest mètode de Ioga Integral. Si un dia penso en fer ioga, el tindré present.
LaBruixoleta
2 comentaris:
Hola,
No hi entenc gens, però a mida que passa el temps sembla con si anés trobant diferents formes de Ioga. Fa 3 mesos que vaig a un que se'n diu Kundalini Ioga. Tinc l'impressió que també depèn molt del mestre (gurú) que dona les classes. Però, ja posats, millor fer-ho "integral", així ho tens tot. ;-))
Encara que per a mi qualsevol forma de Ioga crec que pot aportar coses positives.
una abraçada pacient i persistent
Hola Tarek, jo tampoc hi entenc, a més em perdo amb els tipus diferents. I el que dius és cert, segur que cada mestre li dóna el seu toc especial, i en definitiva totes les formes de ioga aporten coses bones.
A mi m'agradaria anar a classes de ioga, tai-chi, meditació o algo semblant, però encara no tinc clar què fer. Aquest any tampoc tinc massa temps, de moment recullo informació.
una abraçada amb ritme propi :-)
Publica un comentari a l'entrada