L’altre dia, en un dels comentaris a un post del blog, algú em va dir que no és una persona aventurera.
Al diccionari diu que “aventura: és un empresa arriscada i de resultat dubtós”. Llavors la persona que em va dir que no era aventurera sí que ho és. Perquè és algú que s’ha atrevit a conèixer, endinsar-se, descobrir quelcom desconegut, malgrat els obstacles, els riscos i els dubtes que li poden aparèixer.
Al diccionari diu que “aventura: és un empresa arriscada i de resultat dubtós”. Llavors la persona que em va dir que no era aventurera sí que ho és. Perquè és algú que s’ha atrevit a conèixer, endinsar-se, descobrir quelcom desconegut, malgrat els obstacles, els riscos i els dubtes que li poden aparèixer.
Em sembla que no cal sortir de casa per ser aventurer, la vida ja és sempre una aventura... o no és "una empresa arriscada i de resultat dubtós"?
Jo aquest any estic fent un “viatge d’aventura”, un viatge al fons, a l’interior i a les profunditats de no sé exàctament què. Tampoc sé què busco ni que hi trobaré. Però navego il.lusionada!. Si les fotografies d'un viatge són moments que deixes gravats, moments que pots mirar, recordar, ensenyar als altres, compartir. Doncs l'equivalent, en el meu viatge, és aquest blog. La punteta de l'iceberg.
I parlant de viatges d'aventura i d'icebergs, fa dos dissabtes, vam anar al Museu Marítim de Barcelona, a veure l’exposició “Atrapats al gel, la llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton”. Val la pena!!
Ja n’havia vist la pel.lícula a l’Imax fa mesos (encara la fan), però em sembla que m’ha impactat més l’exposició. M’ha emocionat. Les fotos: genials. L’aventura d’aquests homes, increíble. Per a mi, el més impressionant: el viatge i l’aventura interior que tots van viure. (per no allargar-me en explicacions i horairs: Museu/ Atrapats/ Imax/ Shackleton, estan linkats per qui li interessi més informació).
Aquí teniu el text de l’anunci que Shackleton va publicar el 1914 a la prensa britànica per reclutar la seva tripulació:
Ja n’havia vist la pel.lícula a l’Imax fa mesos (encara la fan), però em sembla que m’ha impactat més l’exposició. M’ha emocionat. Les fotos: genials. L’aventura d’aquests homes, increíble. Per a mi, el més impressionant: el viatge i l’aventura interior que tots van viure. (per no allargar-me en explicacions i horairs: Museu/ Atrapats/ Imax/ Shackleton, estan linkats per qui li interessi més informació).
Aquí teniu el text de l’anunci que Shackleton va publicar el 1914 a la prensa britànica per reclutar la seva tripulació:
“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”.
9 comentaris:
Jo també he conegut a Shackleton en els ultims mesos!
Particular aventura, la de la vida. Com tantes persones poden anar a parar al mateix punt per camins diferents?... I com tantes altres poden acabar tant allunyades començant el camí juntes?...
En fi... bonic caminar al teu costat...bonic compartir moments d'aquesta aventura amb tu...
M
PD: Estic sentimentaloide... aix! ;)
Està bé aquesta idea que tots som aventurers, si aventura és: "empresa arriscada de resultat dubtós", és veritat que tots som uns valents
És una sort trobar els teus pensaments, perque, bruixoleta, sempre son d'estimar la vida
anónima coneguda
Hola M.
Increíble l'aventura de Shackleton eh? No hi ha res com ser resistent i confiar.
Està bé això que dius, de gent que es troba, gent que es separa.
Tinc sort d'haver-te trobat pel camí, i de seguir caminant amb tu, espero que moooolt temps més!! :-))
Hola anònima! els meus pensaments són sempre d'estimar la vida?? No ho sé. Si tu ho sents així serà que estimes la vida!!
Bessitos! :-))
Molt interesant l'epopeya d'aquells homes, que van demostrar tenir molta força de voluntat i coratge, tenint en compte els mitjans d'aquella època. Magnífic el material gràfic amb què van tornar.
Molt recomanable.
Jordi
Bruixoleta, tu si que estas vivint una aventura com un piano. Es un viatge molt bonic, el que et porta a tu mateixa, a coneixer el teu interior. I si el teu blog es la punteta, deu n'hi do!!
Encantat de veure que molts fem camí cap endins i podem compartir moments amb d'altres que tambe el fan.
un abraçada de un altre caminant
Hola Jordi! tens raó, les fotografies i la pel.lícula són espectaculars, no només per boniques, sinó també pq mostren una il.lusió, una passió, la del fotògraf, que tot i estar en la situació en què estava, encara podia sentir el desig de fer fotos i per tant, trobar la bellesa enmig d'uns moments que deurien ser molt durs!
Un petó!!
Hola Kamal! tota una aventura això de viatjar cap al nostre interior. I no hi ha res com poder-ho compartir i més amb altres que recorren el mateix camí! He tingut sort de trobar-te :-))
He estat pensant molt amb les teves paraules i he arribat a la conclusió de que jo també soc una gran aventurera.
Gràciesd per fer-mhi pensar.
CioCioSan
I tant!! ets una gran aventurera!! I a més tens molta força i energia interior, es nota de seguida!!
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada