24 de gener del 2008

il.lusió


Quan realitzes un viatge hi ha una sèrie d'ingredients que, per al meu gust, no hi poden faltar: curiositat, ganes de descobrir i conèixer, confiança en el propi viatge, estar obert a noves experiències i sobretot: il.lusió!!


"Cuando emprendimos la cruzada a Oriente, también entonces abordamos una empresa al parecer imposible, también entonces avanzamos a través de la oscuridad, sin rumbo determinado y sin las menores perspectivas. A pesar de ello, brillaba en nuestro corazón, más fuerte que cualquier realidad o cualquier posibilidad, la fe en el sentido y en la necesidad de nuestra aventura." (Pg57)


“Oriente, o, mejor dicho, nuestro Oriente no sólo era un país y un concepto geográfico, sino la patria y la juventud del alma, la inmensidad y la nada, el conjunto de todos los tiempos. Mi felicidad residía realmente en el mismo secreto que constituye la felicidad de los sueños: la libertad de vivir todo lo imaginable simultáneamente, sin cambiar el interior y el exterior, apartando el tiempo y el espacio como simples decorados. " (Pg.32)

"El viaje a Oriente", Hermann Hesse, ed. Oniro.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Casi nada lo que sabe el Hermann Hesse de felicidad e ilusión!
yo en cambio, me siento como una marioneta en el viaje de la vida, depende de cómo me van las cosas,me siento ilusionada y feliz o bien triste y derrotada
Me quejo, porque un montón de veces, pienso-siento: "por fín he alcanzado la sabiduría-equilibrio-felicidad" pero tarde o temprano siempre irremediablemente, vuelvo a hundirme y sentirme perdida
Caray, me gustaría mantenerme siempre en ese estado de ilusión y felicidad
qué debería hacer, bruixoleta?

anónima coneguda

Anònim ha dit...

Llegint les paraules de'n H. H.que has posat venen ganes de fer la maleta o no i marxar capa l'orient sense saber cap a on exactament, però vers la llibertat.
Unes línies plenes d'encert i que et fan sentir coses.

una abraçada

PD: quina empenta que tens! ;-))

Anònim ha dit...

Hola anònima!
Quines preguntes tan complicades!!
A veure... si et sents com una marioneta és perquè sempre estàs lligada a algo que fa que et moguis, doncs en primer lloc: intenta tallar els fils. La força per moure't la tens dins teu, independentment del que t'envolta.
I el més important: impossible mantenir-se feliç etèrnament. La felicitat és una emoció i per tant transitòria, igual com la tristesa que per sort, tampoc és eterna.
El que aconsellen els savis espirituals és no lluitar contra la tristesa sinó mirar-la a fons, viure-la, experimentar-la i en el moment que la vols abraçar: plas! ha desaparegut! (igual que la felicitat...)
Deixa't portar...


Hola Kamal: jo diria que tu ja l'estas fent el viatge a orient, i com ja vas dir tu: en aquest camí no pares de torbar-te gent amb qui compartir experiències. H.H., n'és un :-))
Pel que fa a mi, no et pensis, poca empenta, de moment, investigo, teoritzo, però vaja, mica en mica...
Una abraçada!