3 de gener del 2008

DEDICAT ALS 4 (Bxta.)


Aquests dies, a tocar de la nit de reis, el més petits viuen moments de màgia, il.lusions i regals.

Penso molt en 4 nens a qui fa anys que no veig. Llavors, tenien 5 anys. I he tingut ganes d'anar a buscar el regal que en guardo de cada un:

- una mirada d'ulls blaus enormes, brillants i plens d'alegria, acompanyada d'un somriure cada cop que ens veiem pel matí, que em feia estar tan contenta com no us podeu imaginar.

- ella, sempre que podia se'm penjava del coll i em portava a jugar amb el trencaclosques, i tot i el cansament, em feia tantíssima il.lusió.

- el "rebel", el que fa com si no hi fóssis, però que saps que està pendent de tu, un dia va començar a fer el mateix que jo, mentre no deixava de mirar-me als ulls. Aquells minuts o segons, en què tot el que hi havia al nostre voltant va desaparèixer (si més no per a mi), el guardo com un tresor màgic.

- i del que queda, guardo els pessiguets al coll. No feia falta que em diguéssin que els feia a qui li cau bé, perquè ja ho sabia jo que ens queiem bé (no està bé dir-ho, però era el meu preferit).

Tinc tan bon record dels moments passats amb ells. Moments d'intercanvi de tan bones connexions... que tot plegat em fa pensar que quan els sentiments d'alegria, carinyo i bon rotllo, surten del fons de l'ànima, són tan forts i poderosos, que et permeten sentir la unió, el contacte amb les altres persones, malgrat les barreres que hi puguin haver (... en aquest cas, el trastorn que els afectava a tots 4: autisme, sever).

LaBruixoleta




7 comentaris:

Anònim ha dit...

bruixoleta...

)
) )

labruixoleta ha dit...

noia... )))

Anònim ha dit...

Noia, a més de que casi em cau una llàgrima en veure en el teu escrit com es pot arribar a estimar encara que només sigui un petit gest, que a vegades ens sembla insignificant, però d'altres es converteix en quelcom sublim, com el que tu descrius. Ah...i dir-te que tu ets una gran persona, però molt.

Una abraçada ben forta!

labruixoleta ha dit...

Hola Tarek! estar amb nens autistes és una experiència fascinant, i te n'adones de la quantitat de formes que tenim les persones per comunicar-nos i expressar sentiments, de vegades molt subtils... Els teus comentaris són sempre molt afalagadors :-)) Et diré el que un dia em va escriure la Myt: ens reconeixem en els altres, així que segur que TU ets una gran persona!!!
Una abraçada!!
(PD- tens la informació del jaspe, als comentaris del post del dia 29/12)

Anònim ha dit...

Gràcies, vaig cap el Jaspe.

Una abraçada

Anònim ha dit...

nadal, bona gent...
tu ets bona gent

sin tothom fos bona gent, aquest mon seria...................UNA MARAVILLA

sort,
anónimj coneguda

labruixoleta ha dit...

Hola anònima coneguda! mira, avui llegia en algun lloc que "tots som bons i dolents", es tracta de potenciar lo bo i minimitzar lo dolent. Aconseguir-ho segur que és una maravilla :-)))
Sort!