"Todo lo que no se terminaba de sufrir o no se resolvía hasta el final, se repetía; siempre se volvían a sufrir las mismas penas. (Pg.185)"
"Siddhartha". Hermann Hesse.
Per què la nostra societat no ens deixa patir fins esgotar el patiment? Per què quan pateixes, en comptes de convidar-te a festes per distreure't, ningú s'ofereix a acompanyar-te en el teu patiment??
Allò de "t'acompanyo en el sentiment", algun cop va ser veritat?
LaBruixoleta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
és veritat.
caldria saber-poder viure el patiment, amb tranquilitat
anonima coneguda
Si més no, amb normalitat
aquesta frase no la he dit mai!!! per mi es falsa i es diu de manera automàtica. Penso que en un patiment molt gran ningú et pot acompanyar en el sentiment, només fer-te costat i sentir-ho
Fer-te costat ja és en certa forma una manera d'acompanyar-te, de fer-te companyia. El que passa és que molta gent el que fa és distreure't i no sé fins a quin punt (a la llarga) és el millor.
Publica un comentari a l'entrada