17 d’octubre del 2007

Patir, tant com calgui

"Todo lo que no se terminaba de sufrir o no se resolvía hasta el final, se repetía; siempre se volvían a sufrir las mismas penas. (Pg.185)"

"Siddhartha". Hermann Hesse.


Per què la nostra societat no ens deixa patir fins esgotar el patiment? Per què quan pateixes, en comptes de convidar-te a festes per distreure't, ningú s'ofereix a acompanyar-te en el teu patiment??
Allò de "t'acompanyo en el sentiment", algun cop va ser veritat?

LaBruixoleta

4 comentaris:

Anònim ha dit...

és veritat.
caldria saber-poder viure el patiment, amb tranquilitat

anonima coneguda

labruixoleta ha dit...

Si més no, amb normalitat

Montserrat ha dit...

aquesta frase no la he dit mai!!! per mi es falsa i es diu de manera automàtica. Penso que en un patiment molt gran ningú et pot acompanyar en el sentiment, només fer-te costat i sentir-ho

labruixoleta ha dit...

Fer-te costat ja és en certa forma una manera d'acompanyar-te, de fer-te companyia. El que passa és que molta gent el que fa és distreure't i no sé fins a quin punt (a la llarga) és el millor.